Imatge de: X @GironaFC
El mercat del Girona està sent, parlant suaument, lent i poc reactiu. En conseqüència, que el primer partit oficial del curs acabés en derrota va ser, tret de per la forma en la qual es va donar, poc sorprenent. La combinació de tot l’anterior deixa a l’equip i a l’afició en una posició gens còmoda, on les debilitats floreixen per sobre de les fortaleses i les oportunitats.
Aquest context es dona, per sort, encara a setmana i escaig del tancament del mercat. Però, i al contrari del que es podria arribar a pensar, el que toca és afrontar-ho amb total ambició i assumint riscos. Una fórmula que ha estat la clau de l’èxit ja no només dels últims anys amb Míchel, sinó dels últims 15 o 20 anys. Necessitem més que mai explorar els mercats que ningú més explora. Necessitem més que mai discursos com el dels 53 punts, al que ens tenia acostumats l’entrenador madrileny. Necessitem més que mai que l’afició tingui ganes de cantar el “quan jo era petit”.
Ser amo dels teus riscos
Compte, no es tracta de perdre el nord, l’objectiu ha de ser la salvació. Del que realment es tracta és de ser amo dels teus riscos. Pensant en què es pot fracassar, com en tantes vegades has fet, però afrontant-ho amb confiança. La confiança de qui ho ha donat tot sense por que pugui sortir pitjor del que s’esperava. Perquè, si una cosa tenim clara amb aquest club, és que les expectatives normalment acaben molt lluny de la realitat, siguin a millor o a pitjor.
És molt aviat per saber si les possibles sortides (Krejčí i Yangel, sobretot) i les possibles entrades són part d’una nova etapa d’ambició o, simplement, no formen part de cap pla establert i estem tots en un vaixell sense ningú al timó. Per això mateix deixo les conclusions per a més endavant, a l’expectativa del tancament del mercat i de la segona jornada a La Cerámica.