Imatge de: X @GironaFC
Ja no hi ha temps per a més especulacions. S’ha acabat el mercat de fitxatges de l’estiu de 2025. Tres mesos intensos de feina amb molta feina per a fer després de les males sensacions amb les quals es van acabar la temporada. Nou fitxatges – deu si comptem a Joel Roca, ja amb fitxa del primer equip – i fins a catorze baixes. Canvis se n’han fet, però la pregunta és evident: n’hi haurà prou amb això?
Les tres primeres jornades de lliga no van fer altra cosa que augmentar la preocupació entre els aficionats blanc-i-vermells. El 0 de 9 amb el que s’ha començat el curs fan evidents que la planificació per part de la direcció esportiva ha estat, de moment, lenta. Si és errònia o no, no es podrà saber fins d’aquí a unes setmanes quan les cares noves s’adaptin a l’esquema de Míchel i es vegi si arriben o no els resultats. El que sí que es pot valorar amb el mercat tancat és la configuració final de la plantilla.
Improvisació constant
Un any més, i ja en van tres, el Girona torna a no tenir un lateral esquerre suplent. Tampoc s’ha reforçat l’eix de la defensa – amb la baixa de Krejčí – ni s’ha portat el migcampista creador de joc que tant demanava l’afició. Amb la sortida de Yangel Herrera, se li han entregat les claus del pivot a Witsel – 36 anys i diverses temporades sense fer aquest rol – i a Jhon Solís – encara amb molt marge per créixer -. Al davant, sembla que la cosa ha millorat. Bryan Gil aportarà desequilibri i Vanat és un meló per obrir, però que, com a mínim, il·lusiona. Sota pals, Livaković és una garantia.
Aquest seria el resum de la feina que s’ha fet, el resultat final. Ara bé, com s’ha fet ja deixa més dubtes, com a mínim amb el que s’ha conegut des de fora. La sensació amb la qual s’han quedat molts blanc-i-vermells és d’una certa improvisació i anar provant coses per a veure què sortia. Hi havia posicions, com la del pivot o un perfil esquerrà a la defensa, que semblaven evidents que s’havien de cobrir. Més encara després de l’experiència de l’any passat. No s’ha fet.
Jugadors que vulguin estar a Girona
Les idees estaven poc clares i prova d’això és que un jugador que havia refusat venir, com Sadiq, va estar a punt d’aterrar a Montilivi en un intent final d’última hora. Un moviment que a més contradeia el missatge que Míchel ha repetit aquestes darreres setmanes a la roda de premsa: “Vull un equip amb jugadors que vulguin estar aquí a Girona”. Malgrat això, sembla que Hugo Rincón, Witsel, Ounahi, Bryan Gil, Vitor Reis, Àlex Moreno, Lemar, Vanat i Livaković sí que volen estar a Montilivi. I això serà clau per poder ser un equip i lluitar per a la salvació.
La planificació és la que s’ha fet. El límit salarial de l’any passat també ha condicionat molt, però potser es podrien haver avançat a certs moviments. Una altra prova és la de William Bøving, mitjapunta que, segons apunten des d’Alemanya, el Girona va perdre per arribar tard. En qualsevol cas, la plantilla és la que hi ha i fins al gener – tret d’algun jugador lliure – no es podrà canviar.
Ara bé, si en algun àmbit del club es considera que la feina no ha estat la correcta, ara és el moment de prendre decisions. Si després de com ha anat l’estiu no es fa cap canvi, després al maig no serviran de res les lamentacions. El moment de buscar els culpables és ara, quan encara hi ha marge per salvar la situació. Després, com sempre, la pilota determinarà si la feina s’ha fet bé o malament. El que és inqüestionable, però, és que s’ha d’animar al màxim a aquests 25 jugadors que des d’avui vestiran la samarreta blanc-i-vermella.
