Imatge de: X @GironaFC
“Això no és el Fantasy”. Aquesta és una de les frases que quedarà del mercat del Girona durant l’estiu del 2025. La va pronunciar el director esportiu Quique Cárcel en la roda de premsa de valoració de la temporada a inicis de juny. Una afirmació que feia referència a les dificultats per formar un equip preparat per a la Champions davant la inexperiència del club, en totes les facetes, a la màxima competició europea de clubs. Acostumats a un mercat de Segona Divisió (i en els últims anys de la part baixa de Primera), tot va agafar d’imprevist.
I és cert que la inexperiència de l’any passat ha condicionat el mercat actual. Sous molt alts que, amb la no classificació per a Europa, han provocat dificultats amb el límit salarial. Ara bé, des del mes de febrer / març es podia intuir que l’equip no repetiria presència europea, per tant, hi ha hagut temps més que suficient per a començar a treballar i a solucionar els problemes relacionats amb els límits. Hi havia futbolistes clarament situats a la rampa de sortida, Miovski, Solís o Abel Ruiz, entre altres. El primer va sortir pocs dies abans d’acabar el mercat, condicionant tota la planificació. El segon i el tercer, continuen. Encara més, Solís no només segueix, sinó que augmentarà també el seu protagonisme.
Sortides doloroses, però necessàries
D’altra banda, han marxat jugadors que formaven part de la columna vertebral de Míchel, com eren Yangel Herrera o Krejčí. El problema no és que surtin. El migcampista veneçolà havia demanat canviar d’aires (un fet que escoltant-lo parlar es podia preveure i haver negociat abans per haver obtingut una millor operació per a totes les parts) i l’oferta pel central txec no es podia refusar. El problema rau en el fet de no haver invertit els diners a reforçar aquestes posicions.
El Girona acaba el mercat sense un mig centre creador i sense un central esquerrà, més enllà de Blind. En el cas del primer, l’any passat – amb la marxa d’Aleix Garcia – ja no es va portar. Un error que es va solucionar a l’hivern amb l’arribada d’Arthur. Lluny d’aprendre dels errors, aquest estiu s’ha optat per tornar a no reforçar aquesta zona del camp. De fet, s’ha debilitat, ja que ara tampoc només hi ha un jugador experimentat capaç d’aturar les transicions rivals, una faceta del joc que fa molt mal a l’equip de Míchel. El futbolista és Witsel, de 36 anys, i que fa unes temporades que no té aquest rol.
En el cas del central, amb la sortida de Miguel i Krejčí i l’arribada d’Àlex Moreno, tothom demanava a crits un central que pogués actuar també com a lateral. Semblava una evidència. Tampoc ha arribat. Va sonar el nom de Mika Mármol, que amb una clàusula de deu milions i jugant a Segona Divisió, dubto que no hagués acceptat la proposta del Girona. En tot cas, un any més, haurà de ser Blind qui surti a jugar en situacions d’emergències, que esperem que no succeeixin.
Els jugadors d’atac donen més punts
El Fantasy és un joc de mòbil on cada jugador fa un onze – comprant i venent futbolistes al mercat – i que obtindrà més o menys punts segons com juguin aquests durant el partit de la vida real. Per lògica, els jugadors més ofensius – amb més gols i assistències – són els que donen més punts. Tot i que la vida real no és el Fantasy, segons va dir Quique Cárcel, sembla que ha acabat optant per una estratègia similar: fitxar molts homes en la zona de tres quarts.
Si en defensa falten peces, en la parcel·la ofensiva Míchel està més que cobert. Dotze jugadors per a cinc posicions i amb l’esperança que Vanat doni un rendiment major al de Miovski. Tampoc serà gaire complicat, igual que serà senzill que Abel Ruiz millori els números de l’any passat (4 gols). Tot plegat fa pensar que, en els millors dels casos, veurem partits de 5-4 a Montilivi. Això sí, caldrà que la pilota entri a la porteria perquè veient la configuració final de la plantilla, si no hi ha gol serà complicat puntuar.
Confiar en Míchel
Però no tot seran crítiques. La porteria s’ha reforçat de forma excel·lent amb l’arribada de Livaković. Un porter molt experimentat que aspira a ser titular per davant de Gazzaniga i que dona seguretat sota pals. Cedit per un any pot ser clau per assolir la permanència a Primera. Això sí, només un dubte. Si, malauradament, no s’hagués lesionat Juan Carlos, s’hauria reforçat la porteria?
Mentrestant, toca confiar en Míchel. El mercat ja s’ha acabat i som els que som, no hi ha més. Amb aquests 25 jugadors el Girona buscarà continuar un any més a Primera Divisió. La sensació a inicis de setembre és que hi ha més estrelles que no un equip. Ara és torn del madrileny per a reivindicar-se i transformar aquests cromos – que semblen més aviat d’una plantilla del FIFA on fitxes per nom – en un equip capaç de mostrar-se unit i competitiu. Si algú ho pot fer és Míchel, per això s’ha guanyat la confiança de tothom. Ara bé, potser si salva aquest equip se li haurà de donar més mèrit que quan ens va fer somiar amb la Champions.
