Imatge: ACB
El Bàsquet Girona dormirà avui fora de la zona de descens per primera vegada des del mes d’octubre. Tercer triomf consecutiu aquest 2025 davant un Baskonia que ha arribat a Fontajau amb la reserva posada. Moncho Fernández ha canviat la cara de l’equip de dalt a baix.
Arrencant allà a on ho van deixar
El Bàsquet Girona ha arrancat el partit allà mateix a on ho va deixar dimarts. Energia i defensa asfixiant que llançaven atacs frenètics, liderats per Ike Iroegbu, que ràpidament s’ha enfilat fins als 7 punts. 11-2 als primers cinc minuts, fet que ha obligat a Pablo Laso a parar el partit per primera vegada.
Imatge de: ACB
L’entrada de Rogkavopoulos ha donat al Baskonia tot el necessari per entrar en partit. Amb 7 punts pràcticament consecutius, els visitants han eixugat de mica en mica la renda, aprofitant també els dubtes en una segona rotació dels gironins faltada d’idees ofensives.
A les acaballes del quart, la tornada de la primera rotació ha permès tornar a pujar línies als gironins. Juani Marcos i Maxi Fjellerup han marcat un llistó defensiu molt alt que ha generat situacions de superioritat en atac, que Juan Fernández s’ha encarregat d’aprofitar. 22-13 al final dels primers deu minuts.
Un Baskonia castigat físicament
L’arrancada del segon quart ha posat en evidència que Baskonia no ha arribat a Fontajau excessivament sobrat físicament. Les baixes i el quart partit en set dies han aplanat el camí d’un bàsquet Girona que no ha trobat resposta a cap de les seves envestides. Juan Fernández, autor de quinze punts en aquests primers minuts, ha estat la mostra clara d’aquesta superioritat física i d’energia dels gironins respecte al seu rival.
Els números parlaven per si sols. 34-14 quan falten 3 minuts per al descans amb tan sols una falta comesa per part dels visitants. Per sacsejar l’arbre, Pablo Laso ha provat de frenar el bon moment gironí des de la zona. No ha servit als visitants per entrar en partit, incapaços d’encadenar diferents accions positives per retallar diferències.
Una cistella de tres de Durham en transició ha fet que s’arribés al descans amb un marcador de 45-25. A més, amb una sensació de superioritat gironina aclaparadora. Tant física com d’encert. Amb encara vint minuts per jugar, poques coses podien fer perillar el cinquè triomf gironí.
La segona part, sense història
Els últims vint minuts a Fontajau han servit al Bàsquet Girona per continuar agafant rodatge competitiu i, al mateix temps, anar construint una identitat que cada vegada sembla més sòlida i definida. Ni l’exagerada diferència en el marcador, ni el partit del rival han fet baixar un bri de tensió competitiva als de Moncho Fernández, que han arribat a gaudir d’un avantatge de 34 punts (84-50).
El que tampoc ha passat han estat rotacions. Guillem Ferrando i Francisco Cáffaro han tingut un paper residual durant el partit d’avui, tot i les grans diferències. D’aquesta manera, sembla que s’estableix quins són els 10 homes de la confiança de Moncho Fernández. I, perquè no dir-ho, de Fontajau també. L’afició ha agraït la fantàstica actuació als seus jugadors.
Imatge de: ACB
Una reacció que costa d’imaginar
La victòria contra el Baskonia (96-67) és la més escandalosa de la temporada. Si afegeixes que, en vuit dies l’equip ha estat capaç de guanyar més partits que en els anteriors 13, sorprèn encara més. Moment molt dolç a Fontajau, difícilment imaginable quan, ara fa poc més d’una setmana, l’equip viatjava a Lleida a intentar mantenir-se viu per la permanència mentre esperava més fitxatges.
Sigui com sigui, l’equip ha demostrat que té talent i ganes de revertir la situació, i continuarà treballant per convèncer, que, amb els que hi són, la permanència no era un objectiu tan utòpic. Tot plegat ho faran des de la tranquil·litat que dona viure allunyat de les dues últimes places.
