Imatge de: X @GironaFC
Qualsevol que hagi vist els ”azulones” més enllà dels partits contra Barça i Madrid, sap que dir que el Getafe ”es tanca a darrere” és mentida. És un dels equips de tota la competició que defensa més lluny de la porteria i que pressiona més la sortida de pilota rival. Els madrilenys són molt agressius als duels, seleccionen molt bé quan saltar a pressionar i sobretot, difícilment perden marca. Això per al Girona serà un examen. En un paradigma on els de Míchel quan es veuen en dificultats per sortir, llencen en llarg, veurem si aconsegueixen sortir fent allò que sempre demana l’entrenador.
La gran virtut que té el conjunt que visitarà Montilivi és la manca d’errors no forçats i de concessions. Tot i ser de les plantilles amb menys qualitat diferencial a ambdues àrees, la capacitat de ser dins els partits i de ser contundents els diferencia de ser un equip qualsevol de la part baixa. El Girona haurà de ser molt conscient que si es posa el Getafe per davant del marcador, el ritme de partit es frenarà moltíssim i difícilment es podrà revertir la situació.
La Triple M
Milla, Mauro Arrambarri i Mario Martin, han esdevingut aquest any el gran argument dels madrilenys per a assolir la permanència. Bordalás en ells ha trobat un trivot que combina treball, força i la qualitat que té l’equip en gran part. Milla funciona com a llançador, ideòleg i líder argumental amb pilota. Arambarri és lluitador i difícilment perd un duel. L’última incorporació a aquesta línia, però, ha estat Mario Martin. Que va consagrar-se a l’onze després de fer-li un gol, justament, al Girona. El futbolista del planter del Madrid l’any passat va tenir una cessió bastant dolenta al Valladolid i aquest any viu la seva eclosió com a futbolista professional. Lluitador i enèrgic, Martin ha esdevingut una peça amb una gran polivalència per a Boradalás.
Els duels
En un Girona en clara tendència ascendent. La solidesa defensiva i la capacitat per no perdre duels en zones claus, ha esdevingut un dels pilars de la millora pels de Míchel. Això, però, estarà posat a prova per un dels equips que més cerca la batalla física i el duel individual. La pilota parada tornarà a ser clau perquè el Girona no es deixi tres punts com ja va passar a la primera volta. Milla és un gran llançador, i sí que és cert que el Getafe no té excel·lents rematadors, tot i que acumula molts efectius a l’àrea i els resultats que obtenen són molt bons. La capacitat dels de Míchel de guanyar les segones jugades marcarà la capacitat del Getafe d’avançar, ja que aquesta viuen molt de llençar, guanyar la segona jugada i ocupar àrea.
Una oportunitat d’or
En una dinàmica positiva, quan ha resultat ser examinat per un conjunt que està als antípodes del que representa el Girona, pot ser tot un repte. A poc a poc l’equip va guanyant arguments futbolístics per a poder competir amb tothom i així ha de seguir dilluns. Ser capaços de dominar a trams i sobretot de patir marcaran el sostre competitiu. Recuperar peces i introduir-ne de noves com Beltrán i Echeverri permetrà a Míchel sacsejar el partit des de la banqueta, cosa que les darreres jornades no ha pogut fer.
L’equip està creixent i es troba en el millor punt del que portem de temporada, i en una lliga on tot s’està igualant pel cap baix, el Girona té la possibilitat de guanyar-se el dret a no patir. Construir-ho no ha estat fàcil, però Míchel ha tornat a Il·lusionar Montilivi.
