Imatge de: X @GetafeCF
Els de Bordalás van continuar la ratxa de 5 partits seguits sense perdre fora de casa i el Girona no va ser capaç de condicionar als madrilenys que quan ho van necessitar van guanyar el partit. Els de Míchel van tornar a pecar del mateix, es van tornar a veure errors en sortida i es van deixar de nou punts a casa.
Imatge de: X @GironaFC
Dificultats envers la pressió del Getafe
En el cas del partit de divendres nit no fa falta explicar pràcticament res, ja que tots ho vau veure. Tant en el primer com en el segon gol, l’acció prové d’una pèrdua en zona 1 o 2. Fa setmanes que ho diem i els rivals ja saben que l’equip cedeix molt més del que produeix en sortida de pilota. El risc no ha de comportar l’error constant. Tan Krejčí com David López saben la responsabilitat que comporta la seva tasca i que qualsevol passada o control fallat provocarà un gol, així i tot tornem a haver de parlar del mateix. No és justificable que sempre que hi hagi aquestes situacions causin gol o en accions perilloses al primer terç de camp. Confondre tenir un estil atrevit en el tracte de la pilota amb regalar gols jornada rere jornada ens condiciona, i molt.
No sé si el problema és amb els jugadors o a la banqueta, però queda clar que alguna cosa ha de canviar en aquesta assignatura. Pots estar més o menys encertat, però això no justifica el fet que hem estat tota una temporada jugant partits condicionats per errades que ens fan remar a contracorrent.
La pressió del Getafe
És molt fàcil confondre el joc brut dels madrilenys amb un equip que es tanca al voltant de la seva porteria, però no és així. Els de Bordalás són un equip ordenat que en primera instància sempre busquen apretar la sortida del rival. Fent un 4-4-2 com ja van fer l’Alavés i l’Athletic per defensar la sortida del Girona, van robar per fer el primer gol el minut 3. No són només les pèrdues de possessió de la pilota sinó que la pressió dels rivals si ho fan ordenats, impedeix que el Girona surti amb nitidesa. És molt senzill defensar a un equip que es planta a camp contrari amb tan poca cadència quan té la pilota en propietat. Uche i Juanmi van fer la feina dels tres centrals, una tasca molt difícil, ja que les línies de passades dels migcampistes eren més que deficients.
Imatge de: X @GironaFC
Reincidents
És evident que l’equip no farà un tomb d’una setmana a l’altre i de cop jugarà perfecte, però no estem veient evolució. Es van cometre els mateixos errors que la jornada anterior, però el rival era de diferent categoria. El Girona continua encallat a l’hora de progressar i a camp contrari no té a cap jugador fi. Bryan Gil i Tsygankov perden moltes pilotes, entre els dos 24 en total. El que més preocupa és l’estat en el qual es troben jugadors que l’any passat sumaven molt. Iván Martín i Tsygankov eren uns dels escollits per portar aquest Girona a ser un equip amb una identitat pròpia, però no ho han aconseguit.
La inefectivitat a camp contrari no surt tan assenyalada, ja que no consta gols en contra, però comença a ser un problema greu. No només per la falta de gol general, sinó per la nul·la capacitat de generar ocasions de gol manifestes que posin en perill la porteria del rival. La qualitat és indubtable que certs jugadors la tenen, però sembla que de moment Míchel no ha trobat la tecla per potenciar-la.
La porteria
Segurament no és el tema més urgent a tractar, però Gazzaniga no passa per una de les seves millors temporades. L’argentí ens va acostumar a un nivell altíssim i aquest any ha comès errades que han costat punts al Girona. No vull dir el dia de París sinó dies com el d’ahir. Accions com el del segon gol del Getafe deixa la sensació a Montilivi que l’argentí hagués pogut fer alguna cosa més. És un dels porters amb menys percentatge de parada/xut de tota la lliga i té en negatiu l’estadística de gols esperats aturats. Ha de millorar, però segurament el seu estat de forma té molt més significat contextual que qualsevol altra cosa.
