Imatge de: X @GironaFC
Tot i el notable creixement defensiu que ha experimentat el Girona en les últimes jornades, el conjunt blanc-i-vermell continua atrapat en la zona de descens. El mal inici de curs, marcat per una gran desconnexió dels jugadors de Míchel, encara pesa i, tot i els bons resultats davant equips d’un gran nivell com el Real Madrid (1-1) o el Real Betis (1-1), l’aficionat gironí veu al seu equip immers en la batalla pel descens.
En els primers partits de Lliga, les errades pròpies dels integrants de la línia defensiva van derivar en golejades doloroses, com el 5-0 a La Cerámica o l’inexplicable 0-4 encaixat a Montilivi davant el Levante, un partit que el Girona va acabar amb dues targetes vermelles. Aquells resultats van evidenciar que l’equip no trobava la solidesa necessària per competir a Primera Divisió.
En aquell primer tram de curs, la plantilla vivia una inestabilitat, amb jugadors que marxaven i jugadors que encara no havien arribat, i avui dia, són els jugadors insígnia d’aquest equip. Van arribar cares noves, com els joves Vitor Reis i Hugo Rincón, que contrastaven amb l’experiència d’un Daley Blind, David López i Paulo Gazzaniga lluny de les seves millors versions.
La tornada del millor Gazzaniga
Una de les millores més evidents respecte a l’inici de Lliga és el rendiment de Paulo Gazzaniga. El seu curs no podia començar pitjor: en el primer partit contra el Rayo Vallecano, que va acabar amb derrota per tres a un, la seva actuació va ser molt desafortunada i va acabar expulsat abans del descans. A la jornada següent, a Vila-real (5-0), va entrar en escena Krapvystov, ja que Livaković encara no havia arribat, però el jove porter ucraïnès va evidenciar que encara està molt verd i els gols van caure amb massa facilitat.
Tanmateix, des d’aquell inici complicat, Gazzaniga s’ha refet i, exceptuant el dia del Levante, on poc més podia fer, s’ha convertit en una peça clau per sumar punts. Ho demostren el partit a San Mamés contra l’Athletic, que va acabar amb empat a un, el derbi català davant l’Espanyol, amb una aturada decisiva a Dolan per mantenir el marcador a zero, o la intervenció recent contra el Real Madrid, salvant un cop de cap d’Eder Militão.
Àlex Moreno, sense relleu
En aquells primers partits, el lateral esquerre el va ocupar Daley Blind. El neerlandès és un futbolista de gran qualitat i experiència, però l’edat i les seves característiques futbolístiques ja no li permeten rendir com a lateral titular a Primera Divisió.
Per aquest motiu, Quique Cárcel va apostar pel fitxatge d’un vell conegut de Míchel, Àlex Moreno. Després d’una etapa irregular a la Premier League, el lateral català va voler tornar a prop de casa i ha aprofitat l’oportunitat. Sense una competència real al seu lloc, s’ha consolidat com una peça imprescindible a l’onze i ho ha jugat tot. Tot i no exhibir un nivell excel·lent, la seva experiència és evident i ha contribuït a reforçar la solidesa defensiva de l’equip.
La millora de Vitor Reis
Pel que fa als centrals, el cas de Vitor Reis és especialment significatiu. El defensa, alt i de constitució prima, propietat del Manchester City, va començar la seva etapa a Girona de la pitjor manera possible. En els primers partits va mostrar-se fràgil en el contacte, poc contundent i amb tendència a cometre errades pròpies per la seva joventut. Sovint saltava a destemps, trencant la línia, i la seva expulsió contra el Llevant va acabar desencadenant una derrota molt dura.
Tot i aquest inici complicat, Vitor Reis ha protagonitzat una evolució molt notable. Amb el pas de les jornades ha guanyat solidesa en els duels aeris, ha reduït els errors i ha començat a mostrar aquell bon joc de peus que se li presumia. Primer va encaixar molt bé en una línia de tres amb Blind i Francés, fins a la lesió d’aquest últim, i més tard va actuar com a parella de Blind, mantenint un rendiment fiable. En l’actualitat, forma duet amb Arnau Martínez i s’ha convertit en una peça imprescindible, contribuint a sumar punts gairebé cada jornada.
Arnau de central, Rincón titular i el paper de Witsel
En aquesta evolució defensiva, cal destacar el gran rendiment d’Arnau Martínez com a central en les dues últimes jornades. La seva adaptació al cor de la defensa, combinada amb la irrupció d’Hugo Rincón com a lateral dret titular, han permès al Girona trobar una línia defensiva sòlida i competitiva. Les bones actuacions de tots dos han estat determinants per puntuar en partits exigents. Tot indica que aquesta configuració s’hauria de mantenir si l’equip vol allunyar-se definitivament del descens.
Com a lateral, Arnau no disposa del mateix perfil que Rincón, un futbolista explosiu que recorre la banda amb una intensitat constant. El premianenc, en canvi, destaca per la seva fortalesa i la sortida de pilota, aspectes que encaixen millor en el rol de central. Aquesta reconversió, que ja havia funcionat a Segona Divisió, ha tornat a donar resultats positius.
Tampoc es pot obviar el paper d’Axel Witsel, que s’ha consolidat com una peça essencial per equilibrar l’equip. El seu treball per anticipar, recuperar pilotes i donar criteri en la construcció s’ha convertit en un jugador indispensable per a aquest nou Girona.
En conclusió, el Girona ocupa actualment la divuitena posició a la classificació, amb 12 punts, empatant amb l’Osasuna, que marca la zona de permanència. Tres per sobre del Levante i l’Oviedo, amb 9 punts cadascun. Aquest diumenge, el conjunt de Míchel visitarà el Martínez Valero per enfrontar-se a l’Elche en un duel clau per la part baixa de la classificació. Partit important per consolidar la confiança en aquesta evolució defensiva que ha estat decisiva per mantenir-se a prop de la salvació.
