El Girona xoca un cop i un altre amb la mateixa pedra (1-2)
Els blanc-i-vermells sumen una nova derrota, la novena en els darrers 12 partits

Imatge de: X Girona FC

Al futbol sovint no guanya qui té més possessió, ni qui genera més ocasions. Ni tan sols qui té més talent entre les seves files. Al futbol sovint guanya qui aconsegueix imposar el seu pla de partit. I en això Bordalás n’és la màxima expressió, com ha demostrat en la seva visita a Montilivi. La quarta victòria consecutiva a domicili pels madrilenys, que continuen imbatuts en aquest 2025. Pel que fa als de Míchel, que avui complia 100 partits a la banqueta del Girona, les sensacions continuen sense ser bones abans de la visita al Bernabéu. També hi ha hagut temps per la crispació a les grades de Montilivi, davant una polèmica actuació arbitral durant els 90 minuts.

Les errades es paguen cares

Abans de l’inici del matx, Montilivi va homenetjar a la llegenda gironina Àlex Granell, que va dedicar unes paraules. Un acte emotiu després que l’exjugador anunciés la seva retirada fa unes setmanes. Pel que fa al partit, el Girona va saltar a la gespa de Montilivi adormit i el Getafe va olorar sang. L’equip de Bordalás no va desaprofitar cap ocasió per clavar la queixalada i va avançar-se al marcador quan tan sols s’havien jugat tres minuts de partit. Una errada garrafal de Krejčí a la sortida de pilota va permetre a Uche obrir la llauna amb una rematada inapel·lable per Gazzaniga. La manca de concentració es paga cara, i ja en van masses aquesta temporada. El matx es posava a contracorrent pels gironins, davant un equip al qual costa molt de remuntar. A més el conjunt de Míchel era incapaç de guanyar els duels.

A partir d’aquí va canviar la tònica del duel. Els madrilenys es van arreplegar ordenadament en defensa, renunciant i cedint la possessió als de Míchel. Un domini que els locals no van saber materialitzar en accions de perill durant el primer temps, sense provar a David Soria. Un pla de partit idoni pels interessos del Getafe, que van aconseguir el més díficil, avançar-se al duel.

El marcador ja no es va moure fins al descans. Els catalans ho intentaven, sense massa èxit, però xocaven un cop i un altre amb la mateixa pedra. Una contundència al límit de la legalitat que va trasbalsar als aficionats presents a Montilivi, davant la passivitat arbitral i la desesperació dels jugadors gironins. Al Girona li quedaven 45’ per aferrar-se a la lluita europea i aixecar un resultat i una dinàmica negativa.

Descentrats i fràgils

A la represa, el Girona, conscient que se li podien escapar de nou tres punts, posava una marxa més. Míchel continuava rumiant com capgirar el pla de partit i feia saltar a escalfar als primers jugadors a la banda. Entre ells, Arthur Melo, la principal novetat i l’únic reforç del mercat d’hivern. Els locals van prémer l’accelerador i no van trigar a aconseguir el gol de la igualada. Primer ho va intentar David López des de la frontal i després Krejčí amb un xut molt llunyà refusat a servei de cantonada pel mur ‘azulón’. En aquell mateix córner, Tsygankov trobava el cap de Yangel Herrera, que amb una bona rematada superava l’estirada de Soria i posava taules al marcador. Un inici fulgurant de segon acte que tornava a calmar les aigües.

Però l’alegria va ser circumstancial a Montilivi. Bordalás movia l’arbre introduint a Carles Pérez i al killer Borja Mayoral. Precisament va ser l’excanterà del Madrid l’encarregat d’enviar la pilota al fons de la xarxa en la seva primera intervenció al camp. De nou, una errada a camp propi – aquesta vegada de David – va propiciar que, després d’un mal rebuig de Gazzaniga, Mayoral rematés a plaer per tornar a avançar als madrilenys. Un gol psicològic que tirava per terra els bons minuts inicials del conjunt local.

Crispació a Montilivi amb l’arbitratge

Al Girona li tocava reaccionar per partida doble. Aquest cop, amb menys temps de marge, quan només restaven 20 minuts de partit. Una reacció que tot i l’entrada d’Asprilla i el debut d’Arthur amb la blanc-i-vermella, no es va donar. La situació encara empitjorava quan els gironins es quedaven amb 10 per l’expulsió de Yangel, després que Quintero González fos cridat al monitor per revisar una trepitjada fortuïta sobre Terrats. Accions així se solen penalitzar amb targeta vermella a la lliga espanyola.

En qualsevol cas, una decisió més per afegir més llenya al foc d’un Montilivi encès amb l’actuació arbitral. Els nervis també s’apoderaven dels jugadors al damunt de la gespa, que queien en les provocacions i el pla de partit del Getafe. Mentrestant, el Girona, descentrat, no aconseguia apropar-se a la porteria rival. El matx entrava a la recta final en un context idoni per als de Bordalás. Asprilla va posar a prova els reflexos de Soria, però el porter visitant va resoldre la situació.

Els locals ja no van ser capaços d’aixecar el resultat, frenats també per les constants interrupcions del conjunt ‘azulón’. Una nova derrota a Montilivi que alimenta els dubtes al voltant de l’equip. No hi ha temps per lamentacions, perquè l’equip visitarà el Bernabéu en la pròxima jornada.