Imatge de: X @GironaFC
Corria el minut 62. Feia cinc minuts que Danjuma i Diego López havien silenciat Montilivi. El Valencia havia fet l’empat i encara s’havia de donar gràcies que el marcador fos d’1-1. Gazzaniga havia tret tres mans providencials als xuts de Javi Guerra, Tárrega i Thierry Correia. Eren els pitjors moments del Girona en el partit. I en aquell moment va aparèixer l’orgull gironí, tan necessari en aquests moments.
Danjuma, que tant va desesperar a l’afició gironina la temporada passada, va cometre una falta innecessària sobre Hugo Rincón. Mentre això succeïa Stuani, Bryan Gil i Lass Kourouma es preparaven a la banda de per entrar, ben a prop des d’on Asprilla posaria la pilota en joc. El futbolista colombià va posar amb l’esquerra una centrada al segon pal on va aparèixer, sol per rematar, Vanat. El xut de l’ucraïnès, però, el va poder aturar Agirrezabala.
Però darrere el capità estava molt atent, pendent de tota la jugada. I Arnau no va dubtar. Sense pensar-ho, el lateral va enviar la pilota al fons de la xarxa. Arnau va córrer cap a la grada colpejant-se l’escut amb la mà. Era el gol de tota una ciutat, però aleshores el silenci es va tornar a fer a Montilivi. Un silenci que es va traduir en xiulets per pressionar a l’àrbitre. Des del VAR s’estava revisant un possible fora de joc de Vanat. A més, Copete també havia caigut a terra, tot i que no semblava haver rebut cap cop.
Més de quatre minuts d’incertesa i de neguit abans que Isidro Díaz De Mera Escuderos indiqués que el gol era vàlid. El Girona s’avançava de nou al marcador. A més, ho feia en el pitjor moment del partit, quan estava traient aigua per evitar la remuntada che. Míchel va canviar d’idea i només va fer entrar a Stuani, Bryan Gil i Lass Kourouma entrarien més tard.
L’orgull gironí
Quan els resultats no arriben, quan les sensacions no són bones, quan el joc no és fluid, és quan ha d’aparèixer l’orgull gironí. El cor per davant del cap. I això va passar a Montilivi, el Girona va tirar de coratge, d’energia, de sentiment per retrobar-se amb la victòria després de 144 dies. Tindrà més o menys qualitat, ho podrà fer millor o pitjor, però si alguna cosa no se li pot negar a Arnau és que sent els colors. El defensa es deixa la pell per l’equip, ho dona tot. I ahir es va tornar a demostrar.
“Hi ha jugadors que porten cinc anys amb mi: Arnau, Stuani i Iván Martín. I això es nota”, aquestes eren les paraules de Míchel després del partit. Futbolistes que han crescut de la mà del madrileny fins a consolidar-se a Primera Divisió. En el cas d’Arnau, el de Premià de Dalt tot just debutava en el primer any de l’entrenador a Girona. Amb el dorsal 38 a l’esquena va fer l’1-3 a Tenerife que certificava el retorn a l’elit. La resta és història.
La seva polivalència, pot actuar de central o lateral, ha estat clau per consolidar-se al primer equip: “És un jugador molt intel·ligent, el seu nivell no depèn del físic ni del futbol, sinó de la seva intel·ligència en el joc”, l’elogiava Míchel. 10 gols i 18 assistències en 169 partits que el converteixen en una llegenda del Girona.
