Imatge: X Girona FC
El Girona rep la visita de Las Palmas a Montilivi. Sé que ja fa set anys, però m’és inevitable no evocar el record del ‘hat-trick’ de Michael Olunga cada cop que ens enfrontem al conjunt canari. Aquell 13 de gener de 2018 continua gravat en la meva ment com un dels dies que més he gaudit del Girona al futbol professional.
Potser perquè fins al darrer partit de la temporada passada – set a zero contra el Granada, sent aquesta la victòria més àmplia dels gironins a la LFP – era el resultat més voluminós a favor que havia viscut mai. O potser, perquè mai oblidaré els tres gols d’Olunga entrant com a revulsiu al segon temps en tan sols qüestió de 21 minuts.
Una fita històrica, que el convertia, a més, en el primer jugador blanc-i-vermell en anotar un triplet de gols a Primera. La primera pedra del que recentment han fet Taty Castellanos (pòquer contra el Real Madrid) o Dovbyk (‘hat-trick’ contra el Sevilla). Però no, el primer a fer-ho va ser un davanter kenyà que va passar sense pena ni glòria per Girona, però que va deixar empremta per la seva actuació aquella tarda a Montilivi. Una actuació que li va merèixer, fins i tot, la felicitació per part del president del govern del país africà.
La cronologia d’un partit per al record
Aquell partit d’ara ja 7 anys enrere va arribar al descans amb una diferència mínima al marcador, gràcies a un gol des dels onze metres de Stuani. L’uruguaià va ser precisament el substituït a la represa per donar entrada a Olunga, revulsiu habitual. Arribar, o en aquest cas entrar al camp, i moldre. El primer dels tres gols no va arribar fins al 57′, a passada de Johan Mojica. Després va ser el torn de Borja García, que posava terra pel mig amb el 3-0 al marcador i preveia un final de partit boig. Entre el minut 70 i el minut 80, van caure tres gols més; dos a les botes del kenyà i un de Portu, això sí, assistit també per Michael Olunga.
Montilivi va embogir i va vibrar amb l’escandalós marcador de 6-0 quan encara restava un quart d’hora de matx. Un partit rodó i una tarda que ben segur no oblidarà mai Olunga. Com tampoc he pogut fer jo.
Els temps han canviat, les plantilles d’aleshores també i les coses no seran iguals en el duel d’aquesta nit. Pel que fa al davanter africà, se’n va anar a buscar sort al futbol japonès, on va mantenir xifres golejadores impecables, ja fora del radar occidental. Actualment, milita al Al-Duhail, líder la de la lliga qatariana, on n’és una de les grans estrelles. Olunga, però, no és l’únic jugador que visualitzo quan penso en Las Palmas.
Les paraules de Mata i la infància de Juanpe
Un dels jugadors actuals de la plantilla dels canaris és Jaime Mata. Un vell conegut a Montilivi i que sempre ha tingut bones paraules pel club que el va fer debutar al futbol professional. Allà s’hi va estar dues temporades (2014-2016), on li va tocar viure la cara més amarga del futbol, sent un fix als esquemes. L’ascens frustrat contra el Lugo, el posterior play-off contra el Zaragoza i el de l’any següent contra l’Osasuna.
Tres cops durs per a qualsevol jugador, que el van fer créixer i l’han catapultat a fer carrera al futbol espanyol. Primer de la mà del Valladolid, on l’any 2018 va ser el màxim golejador de la categoria de plata. Una fita que va obrir-li les portes del Getafe a Primera Divisió, on va encadenar sis temporades, sent un davanter molt estimat i volgut per la parròquia madrilenya.
Imatge: X Girona FC
El destí l’ha portat a les illes Canàries i a visitar Montilivi demà, qui sap, sí amb possibilitats d’entrar al terreny de joc a la segona part. Fa uns dies, a la roda de premsa, l’atacant es va desfer en elogis cap al club català, agraint la seva etapa i recalcant que “enfrontar-se al Girona és sempre especial” per ell.
L’altre jugador és Juanpe, l’únic canari del Girona en plantilla. Una institució a Montilivi i el segon futbolista amb més partits a LFP de la història del club. Format i criat a Gran Canària, coneix bé el club ‘pio-pio’, on es va estar molts anys des de l’etapa formativa. De fet, tot i partit des del filial canari, va debutar prematurament amb el primer equip. Des de llavors, el central sempre ha fet bandera dels seus orígens. Un duel també especial per ell, igual que per Jaime Mata, amb qui no va coincidir al Girona per un any de diferència.
