Imatge: Flickr de David Subirana
És el moment de la revenja. L’Spar Girona va trigar dotze jornades a veure com el caseller de derrotes es movia per primera vegada. L’escenari va ser la Fonteta de València davant el mateix rival que porta 4 jornades consecutives dormint a la posició més alta de la taula. En aquell partit, l’Uni va ser superat per 69 a 63. Ara és el moment de Fontajau. En un horari idíl·lic perquè s’empleni de gom a gom per capgirar les tornes i que sigui l’Uni Girona qui torni a ocupar el tron de la lliga.
Igualtat màxima a la classificació
Els dos equips es presenten a la cita amb un balanç 17 victòries per 3 derrotes. El conjunt de Rubén Burgos va caure a la pista del Jairis el dijous passat per 73 a 70 donant i va donar, d’aquesta manera, la sorpresa de la jornada. Aquest fet és el que fa que l’Uni estigui a tan sols una victòria de recuperar la primera plaça. Tot plegat després de fer un bon resultat davant l’Osés Construcción (86-62) que els va permetre igualar el balanç del conjunt taronja.
La victòria de l’Uni Girona dijous va tenir molts punts a destacar. Els debuts de Natasha Mack i Imani Tate i la tornada d’Ainhoa López. La primera i la tercera feia temps que l’afició esperava veure-les defensant els colors vermell i negre de l’Uni mentre que la segona va arribar dilluns com a relleu de la marxa de Maya Caldwell i va acabar amb 9 punts en 18 minuts.
Duel d’altures a Fontajau
Si el Valencia ha assolit tal prestigi amb tan poc temps al llarg de les últimes temporades és, en gran part, per fermesa i seguretat en què han anat a rastrejar al mercat sempre. Han obtingut prou recursos econòmics per poder fer un equip d’elit a Europa. Això ha estat suficient per mantenir algunes temporades a Marie Gulich, firmar contracte a llarg termini a Raquel Carrera, moure a Merrit Hempe de Turquia o fitxar a interiors amb molt de bagatge a Eurolliga per fer del joc interior un dels més perillosos del panorama europeu.
Aquest any compten amb Kayla Alexander, Stephanie Mavunga, Kirstine Vittola i Nadia Fingall. D’aquestes quatre, l’última és l’única que es manté de la temporada passada. La secretaria tècnica va firmar a tres jugadores imponents sota cistella, amb perfils que assoleixen molt d’espai i amb un rang de tir notori.
Queda clar, però, que a fora també hi ha un talent abismal amb noms reconeguts a moltes parts del món com Alba Torrens – per molts la millor jugadora espanyola de la història – Alina Iagupova, Leo Fiebich o Leticia Romero. És una plantilla molt completa, amb molt renom i que té prou armes per destrossar-te des d’on vulguin.
Imatge: X Valencia Basket
La clau passa per defensar la pintura
La tasca de les interiors de l’Uni no serà gens fàcil durant el partit de demà. Natasha Mack està agafant ritme de competició tot i deixar bons detalls el dijous. També Pierre Louis s’haurà de deixar l’ànima a la pista per sobreposar el seu físic envers les rivals. D’altra banda, Chloe Bibby i Carolina Guerrero hauran de ser conscients que jugaran en inferioritat si el partit es mou sota cistella.
L’Uni Girona ha aconseguit tenir sempre grans fars sota cistella als últims anys per la posició de “5”. Naignouma Coulibaly – recent fitxatge del Sedis -, Julia Reisigerová o Marianna Tolo, entre d’altres. No obstant això, el seu relleu mai ha sigut d’un poder físic semblant, tot i que Giedre Labuckiene va deixar empremta per la seva entrega i el seu impacte en els famosos intangibles que tan poc es valoren per l’espectador general. A ple rendiment, Louis i Mack no tenen res a envejar al joc interior de Valencia. Ara bé, una surt d’una lesió i l’altra portava des de setembre sense trepitjar parquet.
Demà, que hi ha el lideratge en joc, Fontajau necessita l’Uni i l’Uni necessita Fontajau. Si uns i altres hi posen de la seva part, reduir les fortaleses del València serà un repte més fàcil.
