Imatge de: X @GironaFC
Joel Roca. És el nom – en positiu – de l’estrena en lliga del Girona. L’extrem – únic jugador nascut en les comarques gironines de la plantilla – és la prova que a l’acadèmia blanc-i-vermella es treballa molt i molt bé. És la constatació que confiar en el planter funciona i dona els seus fruits. Amb l’ascens a Segona Federació del filial es va reivindicar que la reducció de la distància entre categories podria beneficiar a veure més futbolistes del Girona B al Primer Equip.
Segurament aquesta sigui la gran mancança de Míchel a Montilivi. Només Arnau s’ha consolidat a l’elit amb la samarreta blanc-i-vermella. Ara, Joel Roca apunta a ser el segon. El de Camprodon s’ha guanyat un onze a la titularitat a base de treball, sortir a fora per créixer i tenir paciència. Un camí que també van triar Gabri Martínez o Ilyas Chaira. En els seus casos el club va decidir que era una bona idea fer caixa amb tots dos.
Gabri ha fet 4 gols i 4 assistències amb el Braga a Primera Divisió. Per posar-ho en comparació, Abel Ruiz – futbolista que va entrar en l’operació de Gabri – ha acabat amb 4 gols i cap assistència la seva primera temporada a Girona. Ilyas, per la seva banda, va ser titular en el debut de l’Oviedo a la Lliga Santander. L’extrem de Ripoll va deixar bones sensacions en la seva estrena a l’elit. 96% de precisió en la passada (24 de 25), dos xuts a porta i cinc duels guanyats (50%). Potser hauria anat bé contra el Rayo, no?
Inversions sense rendiments
Són exemples de jugadors de la casa, a cost zero, que podrien haver donat un gran rendiment a Montilivi. En el seu lloc l’any passat van jugar Bryan Gil o Danjuma, futbolistes que no van millorar aquestes xifres i pels quals el Girona va pagar – a nivell de sou – una quantitat de diners elevada que ara ha condicionat el mercat de fitxatges. És obvi que per anar per Europa s’havia de reforçar l’equip, tampoc es tracta de ser ignorants. Ara bé, des dels despatxos s’ha de trobar l’equilibri entre grans fitxatges i confiar en el planter.
Les cessions sense opció de compra de Kim Minsu, Jastin i Antal a l’Andorra són un exemple que el club, d’entrada confia en ells. Jugadors que buscaran créixer al futbol professional abans de guanyar-se, o com a mínim això esperem, un lloc a Montilivi. D’altres, com Lass Kourouma, continuaran al filial. I aquí sorgeix una nova pregunta: Lass no pot tenir els minuts de Solís? Cal anar a buscar fora un pivot que encara s’ha de consolidar a l’elit? Lass, tot i que no és format al Girona, ha demostrat tenir prou qualitat per guanyar-se aquests minuts per créixer a l’elit.
La Youth League, prova del talent gironí
El Girona té la gran sort de formar molt bons jugadors, es va comprovar l’any passat amb el bon paper del Juvenil A a la Youth League, ara només cal confiar en ells. Gibert Jordana o Papa Dame Ba ja han tocat a la porta del Primer Equip. D’altres com Dawda esperen fer-ho aviat. Després de veure els minuts de Miovski davant el Rayo, la pregunta és evident: t’aportarà menys Dawda? La resposta també sembla clara: no, pitjor no ho farà.
Rere ells esperen els Arango, Enric García, Nil Calderó… La llista és llarga i els que no tinguin l’oportunitat provaran sort lluny de Girona, on segur que tindran espai. Per tant, se’ls ha de donar l’oportunitat i, sobretot, tenir paciència. Són jugadors joves que, inevitablement, cometran errors. Però Montilivi reaccionarà diferent si l’error és de Dawda a si és de Miovski.
