Imatge de: X Girona FC
No es pot dir que el Girona no hagi competit. Però davant rivals del nivell del Real Madrid a vegades no n’hi ha prou amb això. Els blancs van arribar al descans per sobre en el marcador gràcies a una genialitat de Modrić, tot i el bon plantejament defensiu dels de Míchel. A la represa, els blanc-i-vermells van trobar més espais i van creure en les seves possibilitats de puntuar, però en una jugada aïllada, Vinicius tancava la porta i sentenciava el matx. Al Girona li espera ara un calendari vital per mesurar les seves aspiracions reals en el que resta de temporada. Les sensacions, tot i competir, continuen lluny de la millor versió de l’equip.
Canvi d’estil per evitar riscos
Inici fulgurant de partit, amb un ritme vertiginós de joc i tots dos equips ensenyant les seves armes. Arnau era el primer a intentar-ho, però Courtois evitava el gol amb una bona acció de reflexos.
El Girona incomodava als madrilenys amb una pressió alta buscant robar a camp rival, però els blancs aprofitaven els espais per sortir al contracop. Tot seguit, rèplica immediata de Mbappé que Gazzaniga va aturar. El porter argentí – en el que semblava una clara premissa de Míchel – no arriscava en la fase de construcció i buscava constantment l’esquena de Mendy en el joc directe. Un estil de joc molt oposat al que solen plantejar els equips entrenats pel tècnic vallecà, que ja va anticipar que faria canvis en la visita al Bernabéu.
Amb el pas dels minuts, el Madrid es feia amb el monopoli de la possessió, com era de preveure. Als de Míchel els hi durava molt poc la pilota i no progressaven. La idea era clara, mantenir un bloc compacte i evitar deixar espais als atacants merengues. D’aquesta manera el Girona aguantava les primeres envestides dels blancs. Vinicius ho tornava a provar al contracop, però Blind, en una acció providencial, desestimava l’acció.
Una genialitat de Modrić tomba el mur gironí
Cap a l’equador del primer acte, el Girona renunciava, o si més no, no aconseguia enllaçar passades consecutives i cedia tota la possessió al seu rival. El Madrid, instal·lat a camp contrari, ho intentava sense trobar escletxes en la defensa gironina, més enllà d’intervencions puntuals de Gazzaniga sota pals.
El Girona es despertava mitjançant una bona jugada on Van de Beek feia lluir Courtois. La millor ocasió dels primers 45’. En l’intercanvi de cops, el Madrid tornava a desplegar les ales a la carrera, però aquest cop Krejčí resolia la situació de manera excel·lent.
La tònica del partit, un Madrid dominant i còmode amb pilota, però sense acabar de trobar fissures a través del joc estàtic davant un Girona ben plantat que de tant en tant es deixava veure en atac. I quan semblava que el marcador no s’anava a moure a la primera part, Modrić engaltava una pilota des de la frontal de l’àrea, lluny de l’abast pel porter visitant. El gol de la jornada i també un gol antològic a les portes del descans.
Un nou partit amb més espais
El segon temps començava amb un Girona més incisiu, trobant més espais en atac. Danjuma va tenir a les seves botes el gol de la igualada, però no va trobar porteria, tot i que l’acció va ser invalidada posteriorment per fora de joc. Míchel va introduir a Arthur en el lloc de Donny com a resposta a la necessitat de l’equip a fer-se amb més control del partit. Tot i això, el Madrid continuava plantant-se a les immediacions de Gazzaniga i Vinicius va intentar sorprendre amb un xut llunyà que repel·lia la fusta.
A diferència dels primers 45′, el duel entrava en una fase de més igualtat on tots dos equips els començaven a pesar les cames. Fruit d’això, el Girona cremava totes les cartutxeres donant entrada a tres futbolistes d’una tacada (Solís, Asprilla i Bryan Gil). Sense un davanter referència, Tsygankov era l’encarregat d’ocupar la punta d’atac de forma circumstancial, fins que Miovski va entrar al terreny de joc esgotant les finestres de canvi. Els visitants començaven a creure en les seves possibilitats reals de treure un resultat positiu en la seva visita a la capital.
Competint fins al xiulet final
Ja en la recta final del matx, els blancs neutralitzaven l’intent d’ofensiva visitant a través de jugades aïllades. Mbappé va poder sentenciar el partit en l’últim quart d’hora, però de nou va aparèixer Gazzaniga per donar vida als catalans. Això sí, durant poca estona. Vinicius segellava el marcador després d’una bona passada de Mbappé, en una mala acció defensiva.
El segon gol va refredar completament els ànims dels gironins, conscients que se’ls hi escapava la possibilitat de puntuar, tot i plantar-li cara al Madrid al Bernabéu. Al Girona no se li exigia guanyar, ni tampoc puntuar, però sí competir. I això, ho han complert els de Míchel durant gran part del partit, mostrant en certs moments solidesa defensiva i no abaixant els braços. Tot i això, els resultats i la dinàmica no acompanyen i els tres propers duels (Celta, Espanyol i Valencia) seran claus per afrontar el tram final de temporada.
FITXA DEL PARTIT: REAL MADRID 2 – 0 GIRONA FC
Real Madrid (4-3-3): Courtois; Lucas Vázquez, Asencio, Alaba (Camavinga 73′), Mendy; Tchouaméni, Modrić (Rüdiger 86′), Brahim (Ceballos 73′); Vinicius (Endrick 89′), Mbappe i Rodrygo.
Girona FC (4-2-3-1): Gazzaniga; Arnau, David López, Krejčí, Blind; Oriol Romeu (Solís 66′), Iván Martín (Asprilla 66′); Tsygankov, Van de Beek (Arthur 56′), Miguel (Miovski 74′); i Danjuma (Bryan Gil 66′).
Gols: Modrić (41′), Vinicius (83′)
Targetes grogues: Krejci (63′), Jhon Solís (69′)
Targetes vermelles: –
Àrbitre: Cuadra Fernández (Melero López al VAR).
Estadi: Santiago Bernabéu (assistència de 74.028 espectadors).
