Imatge de: X @GironaFC
En les darreres setmanes un dels temes més habituals entre els seguidors del Girona són les comparatives amb la temporada 2018-19. Aquell curs, sota les ordres d’Eusebio Sacristán, un mal final de temporada va condemnar a l’equip al descens a Segona Divisió. La manca de reacció i un club superat per la situació va impedir poder salvar la categoria, que en alguns moments semblava més que assegurada. Però realment són paral·leles?
Una caiguda sobtada
Com vam comentar fa uns dies a Girona Media, el Girona de Míchel ja ha superat la ratxa de partits sense guanyar del 18-19. Amb Eusebio, l’equip va arribar a encadenar 10 duels sense triomf – ara ja en són 11. Tot i això, només és una xifra. Després d’aquest mal tram de temporada, els blanc-i-vermells es van retrobar amb la victòria al Santiago Bernabéu. Un empat posterior a 0 contra la Real Sociedad i els triomfs per 0-2 al camp del Rayo Vallecano i el Leganés van permetre pràcticament donar per assegurada la permanència.
El Girona arribava a la jornada 28 en dotzena posició amb 34 punts, nou per sobre de la zona de descens. Una situació aparentment tranquil·la, però que s’acabaria torçant. Des d’aquell 0-2 a Butarque, només una victòria en les darreres 10 jornades van fer viure una situació inesperada. L’equip va caure per complet i no va ser capaç d’arribar als 40 punts necessaris i que semblaven força viables.
Montilivi, un problema
El gran problema del conjunt dirigit per Eusebio Sacristán va ser no poder fer de Montilivi un fortí. Els blanc-i-vermells només van ser capaços de guanyar tres partits a casa en tota la temporada (Celta, Rayo Vallecano i Sevilla) a la lliga. Una gran diferència respecte al Girona de Míchel, que a la jornada 32 i amb encara tres partits a casa (Mallorca, Villarreal i Atlético de Madrid), ja suma set victòries al feu blanc-i-vermell.
Fer de Montilivi un autèntic fortí és imprescindible per salvar-se. I, de moment, sembla que l’equip n’és conscient d’això. L’afició també ho té present, tal com ha quedat demostrat al llarg de la temporada i especialment en el darrer partit viscut a Girona.
Una situació idèntica
Però la gran pregunta és, com estava el conjunt d’Eusebio al final de la jornada 32? Doncs es pot dir que pràcticament igual que ho està el de Míchel. La temporada 2018-19, els catalans eren catorzens amb 34 punts – un menys que ara – i tres de marge respecte al descens – els mateixos que actualment, que aleshores marcava el Valladolid amb 31.
Ara mateix, els blanc-i-vermells són setzens, però amb la mateixa distància. Cal tenir en compte que la 18-19 hi havia per aquella zona equips com Villarreal o Celta que van acabar sortint. Un altre factor a tenir en compte és que en l’any d’Eusebio no hi havia cap club descendit en aquest punt. El Rayo Vallecano (27) i el Huesca (25) tancaven la classificació, però encara amb força opcions de poder sortir del descens.
Aquest curs, el Real Valladolid (16) ja és matemàticament equip de Segona Divisió. En canvi, el Leganés – el dinovè – sí que manté opcions de salvació amb 30 punts.
La plantilla
Segurament és la principal diferència. Aquell curs, amb Eusebio a la banqueta, l’equip estava dissenyat per lluitar per la permanència. Bounou, Juanpe, Bernardo, Ramalho, Mojica, Aday Benítez, Jairo, Pedro Porro, Granell, Pere Pons, Aleix García, Douglas Luiz, Borja García, Portu, Patrick Roberts, Stuani, ‘Choco’ Lozano i Doumbia són alguns dels noms que configuraven aquella plantilla. Juanpe, Portu i Stuani, els únics presents en les dues temporades.
Ara, nom per nom, hi ha més qualitat, això és innegable, però hi ha una cosa que falla respecte a aquells jugadors. Hi ha menys sentiment gironí. La lluita que hi posaven aleshores ara és inexistent en molts futbolistes. També és cert que si hi hagués aquella entrega ara, no estaríem fent aquestes comparacions i estaríem traient la calculadora, però per pensar en Europa.
Paral·lelismes i diferències. En algunes coses hi ha similituds, en d’altres són situacions diferents. En tot cas, el que queda clar és que els de Míchel s’hauran de cordar el cinturó en aquest tram final de temporada per evitar tornar a viure aquella situació. De moment, els fantasmes són ben presents.
