Imatge de: X @GironaFC
Està clar que la fragilitat que s’està mostrant a la rereguarda del Girona pot ser un problema important en les aspiracions per a entrar a Europa la propera temporada. Les errades puntuals d’alguns jugadors sumades a les diverses lesions que ha patit l’equip han fet que no es mostri una solidesa defensiva continuada.
El problema no radica en la qualitat dels defenses, jugadors com Blind o Krejčí tenen una gran capacitat per treure la pilota jugada. El problema és general, si una defensa amb grans capacitats amb la pilota als peus no la pot treure amb solvència, el problema és dels migcampistes. La zona de mitjos és una zona en què el Girona ha patit molt aquesta temporada. Especialment a la zona més baixa de la medul·lar, la més important per a aconseguir una bona sortida de pilota.
Jugadors com Yangel Herrera i Oriol Romeu no han aconseguit suplir la tasca que feia Aleix García. És una cadena. Si els mitjos no poden oferir una sortida clara, els defenses no podran trobar opcions per sortir satisfactòriament. Tot plegat, acabarà amb pèrdues al darrere.
La comparativa amb la temporada passada és fulminant. En tota la lliga l’equip va rebre només 46 gols en tots els partits. Aquest any l’equip, en canvi, ha concedit ja 33 gols en només 23 jornades.
Aquesta situació pot millorar amb l’arribada d’Arthur, un jugador amb gran qualitat del que dependrà molt l’equip. Si ell està bé, es podrà millorar en aquest sentit, si no, l’equip haurà de suar de valent per continuar traient punts i, probablement, oblidar la idea d’entrar a Europa i centrar-se en la propera temporada.
