Imatge de: Flickr de David Subirana
El 13 de juny de l’estiu passat, l’Spar Girona feia oficial la incorporació de Klara Lundquist per una temporada. Va ser la segona cara nova que es va anunciar després del fitxatge de Migna Touré. Jugadora amb poc recorregut fora del seu país. La temporada 19/20 va estar al Montpeller i la 20/21 a l’Arka Gdynia polonès. A Suècia, venia de ser campiona de lliga i Copa sota les ordres de Bernat Canut.
Hi havia incertesa amb la jugadora. Era una aposta de la direcció esportiva per no tenir renom dins les grans lligues europees. Així i tot, amb el pas dels mesos s’ha guanyat l’admiració de tota l’afició gironina. Agressiva, elèctrica, intel·ligent, amb bon canell, eficient al rebot…, poques jugadores han entrat amb tan bon peu dins la massa social catalana com ho ha fet ella.
Inamovible del cinc inicial
Des de la pretemporada fins a dia d’avui, Klara Lundquist no ha estat ni un partit començant des de la banqueta. Aquesta dada diu molt del seu rendiment a pista, del rol que se li ha atorgat des del primer partit i del potencial que han vist l’equip tècnic i la direcció esportiva. Els seus números en pista diuen moltes coses: 10,3 punts; 2,7 assistències; 5,4 rebots i 16,3 dígits de valoració en 24 minuts de mitjana.
La seva temporada no està passant desapercebuda dins el panorama europeu. Ben segur que l’Spar Girona haurà de lluitar de valent als despatxos per mantenir a la jugadora si ambdues parts hi estan interessades. Lundquist és una base imprevisible i amb capacitat per controlar el temps del partit. Capaç de trencar línies a través de la conducció i la seva punta de velocitat, com aprofitant la seva visió de joc o anotant des del perímetre. La sueca és un pilar bàsic per entendre l’èxit de l’Spar Girona enguany.
Imatge de: Flickr de David Subirana
I no només ha enamorat Fontajau a través de l’atac, sinó que s’ha convertit en un pilar essencial per començar a construir el mur defensiu en què s’ha transformat l’Uni. Intensa sobre la seva rival per robar la pilota, atenta a les ajudes, eficaç al rebot defensiu. Són molts els detalls que han dut la base a guanyar-se l’estima de l’afició.
Líder en captures
Si bé parlàvem de la importància que té Lundquist per l’equip en defensa, si ens centrem en termes rebotejadors no hi ha ningú per sobre d’ella dins l’equip. Actualment, està situada en 5,41 captures per partit. Chloe Bibby (5,15) i Natasha Mack (5) la segueixen de ben a prop, però amb una diferència d’alçada considerable.
En aquest sentit, el passat dissabte davant el Casademont Saragossa Lundquist va fer el seu rècord de rebots dins les competicions FEB amb tretze. Deu d’ells van ser defensius. Una altra dada que corrobora el seu impacte en pista.
Amb els seus 173 centímetres, l’ex del Montpeller no s’ha deixat superar per les seves rivals quan ha tocat defensar el seu cèrcol. Sempre atenta i ben posicionada per capturar el rebot i iniciar una transició ràpida si s’escau o, simplement, tenir la certesa de què amb la pilota a les seves mans el joc de l’equip està cobert.
