Imatge: X Girona FC
El rendiment de l’equip ha deixat clar que la planificació no ha estat perfecta i que la plantilla del Girona té mancances. La direcció esportiva s’ha de plantejar si realment l’equip necessita o no reforços, per poder competir millor el que resta de temporada. L’equip porta els mateixos gols que el primer any a primera amb Míchel i 16 menys que la temporada passada, evidenciant així un dels problemes de l’equip: la manca d’encert ofensiu.
Parcel·la (in)ofensiva
L’equip té un evident problema de desequilibri i verticalitat, però tot s’ha vist agreujat per una falta de gol i efectivitat enorme. Omplir el forat que deixaven les vendes no era una tasca fàcil per la direcció esportiva i el llegat de Dovbyk no convidava a l’optimisme. Així i tot, l’objectiu de portar fins a dos puntes amb gol ha estat de suspès flagrant i les apostes que s’han fet de moment no han rendit. Miovski i Abel Ruiz van estar els escollits a dur el pes de la punta d’atac gironina i cap dels dos ha convençut ni a Míchel ni a l’afició (7 gols entre tots dos).
Miovski no tan sols pels errors no forçats davant porteria sinó perquè molts partits no ha quasi ni participat i ha passat com si res pel terreny de joc, essent poc contundent en els duels, erràtic en la passada i nul en els moviments tant a l’espai com d’atracció.
El cas d’Abel pot ser diferent, tots sabíem que no havíem fitxat un ‘’killer’’. Teníem la idea d’un davanter amb una enorme capacitat d’associació i llest en els moviments, tot i això, no ha estat fi amb el joc de continuïtat i de cara a porteria ha deixat moltíssims dubtes.
Per tant, fa falta resoldre el dèficit més gran que té l’equip respecte a la temporada passada, el gol, portant un perfil de jugador ofensiu.
Un migcamp poc creatiu
Aquí la baixa més significativa respecte als anys anteriors té nom i cognom, Aleix Garcia. El d’Ulldecona era el motor interior de l’equip en fases de creació. Era l’encarregat de fer canviar el joc de bandes, donar continuïtat en la passada i si tenia temps, progressar i fer avançar el bloc. Cap dels recanvis té un perfil similar a l’Aleix i tot i que Iván Martín ha intentat assumir bona part de la responsabilitat, no ha pogut rendir de la mateixa manera.
Hem d’entendre que Ivan és un extrem reconvertit a interior i, per tant, no té la formació per ser un jugador que jugui part del temps d’esquena a porteria, cosa que Aleix dominava de meravella. L’altre jugador que ha ocupat el seu lloc ha estat Oriol Romeu. La ‘Roca’ no està tenint el mateix rendiment que en la seva primera etapa com a blanc-i-vermell i amb la pilota els peus s’ha tornat a evidenciar que no pot ser l’encarregat de fer jugar l’equip.
Per tant, Míchel necessita un jugador a la base de la jugada, amb capacitat de desplaçar la pilota d’una banda a l’altre i de ser precís en la fase de creació del joc.
Imatge: X Girona FC
Manca de profunditat als carrils
I sí, un cop més falten laterals a Montilivi. La baixa més notòria va ser Couto i no se li ha portat un substitut, per tant, a la dreta hi ha un dèficit ofensiu que l’any passat no hi era. Arnau ha deixat clar sobre el terreny de joc la seva gran capacitat d’associació per dins, tant a la base com en zona de progressió. A la banda, però, hem pogut veure que en fases d’atacs és maldestre i poc precís. Per tant, en el carril dret el Girona necessitaria una peça més.
La banda esquerra tampoc es queda curta. Miguel acumula ja 2106 minuts jugats i no té recanvi. L’últim cop que en va tenir va ser amb Javi Hernández i d’això ja fa dues temporades. En conseqüència, seria positiu que el madrileny tingués algú que el substituís. Això sense comptar que Daley Blind, teòric substitut, té ja 34 anys i és primordial a l’eix de la defensa.
En definitiva, el Girona faria bé de mirar al mercat d’hivern possibles solucions per tapar les mancances de l’equip en segons quines zones del camp, sobretot en la punta d’atac. El problema, el gol és un bé escàs i es paga car, i més encara a l’hivern…
