Imatge de: ACB (Sergi Geronès)
El derbi es queda a Fontajau. Exhibició gironina, que ha superat la barrera dels 100 punts, en un partit per emmarcar dels de Moncho Fernández (103-86). Els aficionats han pogut celebrar la cinquena victòria de la temporada que els permet ampliar la distància respecte del descens i guanyar a un rival. Fontajau tanca un 2025 per al record amb les ganes i les sensacions que espera un 2026 ple d’il·lusió.
El Girona-Lleida va pel camí de convertir-se en el derbi català per excel·lència del bàsquet català. Ambient de gala a Fontajau, en gran part gràcies als prop de 300 aficionats del Nucli Bordeus, que han creat un ambient propi d’un gran partit. Al parquet, els jugadors han respost. El Bàsquet Girona ha començat millor, en un inici marcat pels triples d’ambdós equips i un ritme altíssim.
Un ritme molt elevat marcat per l’encert en el triple
Un emparellament clau ha destacat des del primer moment: el duel Needham-Batemon ha marcat les diferències a favor dels locals. Tot i els nou punts inicials de Batemon, el nord-americà ha patit en defensa, convertint-se en l’esglaó dèbil que els gironins han explotat repetidament. La segona falta de Needham ha donat aire a Batemon, que, ben alimentat pel gran treball dins la pintura d’Atoumane Diagne, s’ha erigit en el pal de paller de l’ofensiva lleidatana. El partit ha continuat amb un lleuger avantatge local fins al final del primer quart (33-24).
L’escenari no ha variat en el segon període. Juan Fernández castigava des del 6,75 i, quan el Girona no anotava, trobava, una setmana més, una via de salvació a través del rebot ofensiu. Aquí ha residit la clau perquè el Bàsquet Girona mantingués el lideratge també en el segon quart, malgrat la davallada en els registres anotadors. Ni Ejim ni Livingston, habituals protagonistes, han trobat el seu moment durant la primera part. Aquesta absència ha penalitzat més l’Hiopos Lleida, condicionat per la manca de fons d’armari. Els 16 punts de Batemon mantenien els visitants dins del partit, malgrat el clar domini gironí en el rebot, al descans (55-44).
Una represa digna de derbi
L’escenari al tercer quart ha canviat. Lleida, conscient que havia de canviar el ritme del partit si volia tenir opcions, ha augmentat el nivell d’agressivitat. Tot s’ha tornat més travat i els visitants han estat capaços de sumar gent a la seva causa; Batemon ha continuat amb el seu espectacle particular. Ejim i Walden han aparegut per estrènyer el partit fins al 66-60. Moncho s’ha vist obligat a aturar-ho. El Girona ha tornat a recuperar la renda de dos dígits a favor seu amb un triple de Susinskas (73-63). Una diferència amb la qual s’ha arribat als últims deu minuts de partit (78-69).
Lleida ha volgut fer l’últim esforç per acabar de ficar-se al partit. I a punt ha estat. Però cada cop que els de Gerard Encuentra s’han apropat al marcador, els gironins han respost acompanyada d’un Fontajau que ha pressionat de valent als lleidatans i als àrbitres. I en aquest punt els nervis han entrat. Els dos equips han fallat alguns dels seus tirs lliures en un moment clau per decidir el guanyador. Els de Moncho tenien una renda entre vuit i deu punts, però les sensacions sobre la pista eren molt més igualades.
El bruixot en el clutch time
Tothom era conscient que un pas en fals podria ser definitiu, a un cantó i a l’altre. I en els clutch time és quan la qualitat s’ha de notar. I al Girona, nivell n’hi ha. Otis Livingston II ha forçat la quarta falta de Batemon, el millor del Lleida, i tot seguit ha castigat amb un triple, tot i que Oriol Paulí ha respost amb un tir exterior alliberat (82-75). El Bàsquet Girona ha aguantat, ha resistit i suma una victòria clau en la lluita per la salvació. Fontajau s’ha tornat a fer fort i la cinquena victòria de la temporada –totes a casa– ja és al caseller dels gironins (103-86).
