Imatge: X @RCD_Mallorca
El Mallorca visitarà Montilivi en una situació molt diferent de la dels gironins. Els de Jagoba Arrasate es juguen entrar a Europa després de tants anys envers un Girona que necessita més que mai allunyar-se del descens. Serà un duel entre dos equips en un estat anímic molt distant on la confiança de cada un dels jugadors jugarà un paper clau. Míchel ha d’aconseguir que l’equip no es tiri massa enrere, ja que a Leganés ja es va veure que passaria.
Imatge: X @RCD_Mallorca
Un creuer silenciós
L’equip vermelló no destaca per tenir un joc molt vistós ni molt atractiu per a l’espectador, però han assolit prou punts per començar a somiar. D’un any en què quasi baixen amb Aguirre a la il·lusió amb Arrasate, els mallorquinistes mostraven una certa decepció per tornar a tenir un equip un pèl especulador sense pilota i directe amb ella. La realitat és que Jagoba ha aconseguit un equip molt difícil de treure-li punts, que es fa molt fort en defensa i que no sobreprodueix en atac. El Mallorca ha aconseguit a través de no fallar amb els de baix, establir-se a la part alta de la taula. No és ni serà l’equip amb més capacitat d’associar-se de tota la lliga, però ha aconseguit una regularitat envejable.
L’ordre com a punt de partida
A partir de tenir una línia de tres centrals com a assegurança de vida, el Mallorca busca que els carrilers es projectin per trobar la profunditat. És cert que els Copete, Raíllo i Valjent són l’eix de la defensa, així i tot, la seva solidesa no s’entendria sense els migcampistes. Sempre amb Samu Costa acompanyat per Morlanes o Mascarell, estableixen un ordre que només té autoritat per trencar Darder. Samu molts cops fa de stopper, i intenta que qualsevol pilota que pugui atacar de manera frontal a la defensa arribi absolutament condicionada.
Aquesta línia defensiva abans que el mateix eix, exigirà al Girona una velocitat de circulació molt superior a la que últimament veiem. De fet, una alta velocitat no resultarà massa efectiva si la precisió en la progressió és com la que hem vist durant els darrers mesos. Resulta molt difícil d’explicar un escenari on el Girona acabi guanyant punts si no és extremadament efectiu de cara a porteria. Els d’Arrasate molt segurament tindran alguna ocasió sempre que el Girona sempre concedeix. A més, tenint en compte l’estat anímic d’ambdós equips resulta molt difícil imaginar que els de Míchel no encaixaran.
Imatge: X @RCD_Mallorca
Simplificar-ho tot
El Girona pot agafar d’exemple la capacitat que té el rival de dilluns per ser capaç de ser conscient de les seves debilitats. Cap equip de la lliga ha aconseguit simplificar-ho tot tant com el Mallorca. No és un equip que tingui facilitat per marcar, però sí un equip que té clar qui ha de fer mal. Després d’un primer any complicat, Darder ha esdevingut líder conceptual de l’atac mallorquinista. L’excapità de l’Espanyol té molta llibertat de moviment i acostuma a ser l’accelerador de l’equip. A partir de projectar els carrilers a l’espai o de cedir a l’acompanyant del punta pilotes filtrades, Darder és clarament l’arma de creació més efectiva per a Jagoba.
Apel·lar o no a l’irracional?
Després de la patacada a Leganés per com va esdevenir la situació, el Girona es troba encara pitjor que fa una setmana estant. El factor Montilivi no ha estat determinant en situacions de màxima emergència, el dubte és si per l’afició o l’equip. Demanar-li a una plantilla on quasi ningú té un sentiment de pertinença a la ciutat que ho faci ”per pebrots” acostuma a sortir malament. És moment d’exigir que l’equip es recuperi de la involució en el joc realitzada des d’inicis de temporada? Impossible. La plantilla està en una deriva absoluta on l’afició està entre el xiulet i la desesperació. És urgent trobar alguna cosa a què aferrar-se i només els jugadors són capaços d’assolir-ho. Montilivi ha de ser l’escenari perfecte i no un condicionant per als actors que han d’evitar el descens.
