Imatge de: ACB
El Bàsquet Girona va caure a Andorra després de cinquanta minuts de partit (115-113). Els de Moncho Fernández es van refer d’un mal inici i van dominar un partit que se’ls va escapar al temps extra. Un 3/8 des del tir lliure i 4 pilotes perdudes en l’últim minut i mig van donar aire a un MoraBanc Andorra que va aprofitar el regal forçant la pròrroga i enduent-se el partit.
Una muntanya russa anímica
Una jornada més els gironins continuen sense resoldre la feblesa mental. Altra vegada va tornar a sortir molt malament l’equip dirigit per Moncho Fernández. El primer quart es va tancar amb un desavantatge de 18 punts (28-10). Tot i això, la parella Maric – Needham, que va fer un pas endavant molt necessari per a l’equip, va encarregar-se de tornar a posar al partit al Bàsquet Girona. Reacció fantàstica que va permetre marxar al descans amb avantatge al marcador (47-48).
Quan estàs construint, però, necessites controlar l’aspecte mental. El Bàsquet Girona va ser capaç de mantenir-se per davant, però un últim minut fatídic va llançar per terra la feina feta durant més de 30 minuts. Un triple estratosfèric de Rafa Luz va enviar a la pròrroga un partit que els gironins no van saber tancar. Els tirs lliures, les pilotes perdudes i la mala sort es van alinear per clavar un mastegot anímic molt dur per a un equip que seguirà una setmana més sense guanyar aquesta temporada.
Sense prous brots verds
No és consol, però el Bàsquet Girona va tornar a mostrar una millor versió ofenisva. Els de Moncho Fernández continuen creixent. El partit de Needham va permetre a l’equip fer un salt qualitatiu important, sobretot en l’aspecte ofensiu. Amb 19 punts i 17 de valoració, els problemes de faltes van ser una llosa sobre la qual va saber sobreposar-se. L’equip, però, el va trobar a faltar el temps extra.
Maric va tornar a donar un rendiment extremadament eficient, després que una tarda més, Geben i Juan Fernández tinguessin problemes de faltes. Qui preocupa cada setmana una mica més és Otis Livingston. El d’Illinois continua sense ser consistent en el rol de jugador referent. Després d’un bon partit en termes generals, amb dobles dígits en l’anotació i en assistències (10). La seva actuació, però, es va veure esborronada per males decisions en els instants finals, amb dues pèrdues de pilotes i sobretot un últim tir lliure que en cas d’errar-lo hagués complicat les opcions de resposta de l’equip Andorrà. Les 28 assistències són els millors números de la temporada, mostrant que l’equip continua en línia ascendent.
Obligats a reaccionar
L’equip està millor però no guanya. El nivell defensiu no assoleix els mínims necessàris, sobretot quan vols plantejar un ritme de joc com el que volen els gironins. A mes, la manera en com se li va escapar ahir segurament fan més grans els dubtes i compliquen refer-se anímicament, que segurament és el fet essencial que explica per què els gironins encara no s’han estrenat aquesta temporada. Ningú imaginava aquest inici de temporada, i menys després de la pretemporada, on la il·lusió estava a l’ordre del dia.
La realitat, però, és la que és. El calendari ara no acompanya i els de Moncho Fernández l’afronten sense cap victòria. Cal refer-se per intentar que la ferida sigui mortal. La primera victòria ha d’arribar ja de ja per no revifar fantasmes del passat i veure’s abocat a una situació límit ja al mes d’octubre. El proper mes, Gran Canaria, Unicaja, Barça, Granada i Valencia. Els gironins han de sumar, com a mínim, un parell de victòries.
