Imatge de: X @GironaFC
Amb la temporada acabada, és el moment de fer balanç de com ha anat el curs. Un any que va començar amb molta il·lusió pel debut a la UEFA Champions League, però que s’ha acabat amb molt patiment i demanant l’hora per acabar la lliga. Una setmana després d’acabar les competicions oficials, és l’hora d’analitzar què ha fallat i quins són els errors que cal corregir de cara a la pròxima temporada.
Una planificació esportiva errònia
El primer punt on s’ha de posar la lupa és en la feina feta als despatxos a l’estiu. Quique Cárcel tenia un nou repte, diferent dels que havia tingut al llarg de la seva carrera. S’havia de planificar una plantilla per competir a la UEFA Champions League. Dir-ho ara és oportunista, però després de veure tota la temporada ja podem assegurar que no es va fer. La nota final, un suspens.
Cárcel va decidir fer una aposta arriscada. Amb la sortida de Dovbyk, figura clau que havia acabat amb 24 gols a la lliga, no es va buscar cap ‘9’ pur referència que fos capaç de suplir aquests números. En el seu lloc, es va decidir invertir els diners de l’ucraïnès en diferents peces. Les dues principals, Abel Ruiz i Bojan Miovski. De les 24 dianes s’han passat a les 8, entre tots dos jugadors. Sort d’Stuani, per evitar un drama major. Una de les posicions claus, sense cobrir.
Sense recanvi d’Aleix
Una altra de les sortides importants va ser la d’Aleix García. El migcampista havia estat clau en l’esquema de Míchel, era el far de l’equip. Només es va perdre un partit a la lliga (triomf per 5-1 contra el Sevilla) i va ser per una targeta vermella. Era l’extensió del tècnic madrileny al terreny de joc, les botes per les quals passaven totes les jugades ofensives i qui decidia quan accelerar i quan calia aturar-se.
Des dels despatxos es va apostar per no portar cap perfil similar al d’Aleix García. Un error flagrant, que es va notar al llarg dels primers mesos de competició, manca de fluïdesa i de poder generar ocasions de perill, i es va fer encara més evident quan al febrer va arribar Arthur. Amb el brasiler, l’equip va recuperar – en certa manera perquè el migcampista de la Juventus havia d’adaptar-se i agafar ritme – una mica la fluïdesa en atac. A mesura que passaven els partits, Arthur s’ha fet amb el control del joc i Míchel ho ha agraït.
Sense lateral esquerre
El lateral esquerre ha estat un altre dels maldecaps de Míchel. Jo ho va ser el darrer curs. No hi ha substitut per a Miguel. Quan no ha estat disponible, Blind o Francés s’han hagut d’adaptar a aquesta posició i això s’ha notat en el joc de l’equip.
Si afegim que una lesió ha deixat fora de combat a Miguel en el darrer i decisiu tram de la temporada, Míchel ha hagut de fer mans i mànigues per salvar una situació complicada per una mancança en la planificació esportiva. La temporada del lateral tampoc ha estat la millor. Ha baixat el seu rendiment.
De fet, Miguel també va arribar a jugar d’extrem per les baixes en atac. Ha tingut feina Míchel per solucionar els problemes que han anat sorgint.
Apostes de futur
També va marxar Sávio. Igual que amb Dovbyk, el club va decidir fer una doble aposta. D’una banda, va arribar Bryan Gil, cedit del Tottenham. No era Sávio, era obvi, però gran part dels blanc-i-vermells van considerar que no era una mala idea la seva incorporació. Tot i que no ha fet grans números, 4 gols en 32 partits, l’extrem no ha estat del que pitjors sensacions ha deixat a Montilivi. La lesió al tram final va deixar un regust amarg entre els aficionats.
L’altre nom és Asprilla. Una inversió superior als 20 milions és molt per al Girona. Les expectatives estaven molt altes i no s’han complert ni de bon tros. Una aposta arriscada per part de Quique Cárcel que no ha sortit bé en aquesta primera temporada, però que, amb paciència, podria acabar sent rentable en un futur. Ho deixarem en incògnita.
Amb la sortida d’Eric García, calia un lateral dret. El club va decidir apostar per Arnau Martínez i portar a Alejandro Francés, una promesa del Zaragoza que ja havia sonat altres estius. Aposta novament arriscada, però que sembla que pot tenir el seu èxit en un futur.
Danjuma va ser una oportunitat de mercat que, vist el rendiment, no s’hauria d’haver fet i el cas de Pau López és una gran incògnita encara sense descobrir. En qualsevol cas, en ser cessió no es van perdre diners amb el porter gironí, més enllà del salari. Ara bé, s’ha de reconèixer, això sí, el gran fitxatge de Krejčí. Encert total de la directiva en el central txec.
Un Míchel col·lapsat
L’altre gran nom d’aquesta temporada és Míchel Sánchez. Després de la gran campanya realitzada, tots els ulls estaven posats sobre el madrileny. Era molt difícil tornar a repetir el que havia fet l’any passat, per descomptat. De fet, ningú li demanava això. Però la realitat és que al tècnic li ha superat la situació. Ell mateix ho ha reconegut en les rodes de premsa que ha anat fent. No estava preparat per jugar cada tres dies.
Amb les noves incorporacions, Míchel no ha estat capaç de transmetre la seva idea de joc. Un equip sense idees i amb molta fragilitat defensiva per moments. El madrileny ha remarcat que ha faltat ànima. L’entrenador no ha connectat amb la plantilla i això és un greu problema. Caldrà fer una reflexió profunda i fer canvis profunds a l’equip. La clau és tornar a connectar jugadors i entrenador. Si no s’aconsegueix això, els dies de Míchel al Girona estarien comptats.
La sort és que sembla que el madrileny és conscient del que ha fallat. Si una cosa queda clara, escoltant al tècnic, és que treballa constantment per revertir la situació. S’ha guanyat la confiança amb tot el que ha donat en aquests quatre anys. Aprovat just, per assolir, finalment, la permanència i l’autocrítica feta a les rodes de premsa. A desconnectar uns dies i a començar de nou, des de 0.
Jugadors que han baixat el rendiment
Hem parlat de la direcció esportiva, de l’entrenador, però al final els resultats acaben sent uns o altres en funció del que fan els jugadors. Tretze futbolistes van ser els que es van mantenir respecte a la darrera campanya (Gazzaniga, Juan Carlos, David López, Blind, Juanpe, Miguel, Arnau, Yangel Herrera, Jhon Solís, Iván Martín, Tsygankov, Portu i Stuani).
Alguns d’ells han baixat el seu rendiment, i això s’ha notat en el joc i en els resultats. En canvi, d’altres han millorat respecte a la temporada anterior. Finalment, un tercer grup s’han mantingut més o menys igual.
En el primer bloc – que han tingut una davallada – trobem, especialment, a Tsygankov, Iván Martín i Miguel (a qui hem mencionat anteriorment). L’ucraïnès, tot i jugar força part dels minuts, ha estat desaparegut en molts moments. No s’ha acabat de trobar còmode sobre el terreny de joc i els números són el gran reflex. L’extrem ha fet 2 gols en 32 duels, molt lluny de les 8 dianes en 34 partits que va fabricar l’any passat.
En el cas del jugador basc, no s’ha aconseguit fer amb el control del mig del camp com si ho va fer el darrer curs. Sense la figura d’un perfil com Aleix García, havia de fer una passada endavant. No l’ha fet. Tot plegat li ha fet perdre protagonisme, especialment amb l’arribada d’Arthur. Només un gol (la temporada passada en va fer 5).
La millora d’Arnau
Arnau ha recuperat la titular al lateral dret. Amb una funció més d’interior que d’extrem, el defensa de Premià ha millorat la seva versió. Tot i que encara no s’ha retrobat amb el nivell que va demostrar quan va pujar del filial, hem vist un Arnau amb qualitat per ser titular a Primera Divisió. Ara bé, haurà de continuar creixent i treballant.
Juanpe també ha estat dels jugadors que ha deixat bones sensacions quan ha jugat. Golejador a la Champions League, ha complert sempre que ha hagut de jugar. Futbolista de garanties ha demostrat la seva veterania i lideratge. Igual que ho ha fet Blind, que a més ha hagut de jugar el tram final i decisiu al lateral esquerre, on per velocitat ha patit força en defensa.
Yangel Herrera també ha mostrat una gran versió. Segurament sigui el jugador més regular del curs i peça clau en molts trams. Gazzaniga s’ha mostrat irregular, amb aturades salvadores que han donat punts, però també alguna errada no provocada.
I, com sempre, Stuani i Portu han estat els salvadors en els darrers enfrontaments per evitar el descens. Tot a través de treure l’orgull gironí.
