Imatge: Girona FC
Hi ha coses que no s’entenen o més aviat, no tenen cap mena de coherència. En aquest cas, parlem de la política de fitxatges del Girona darrerament. Una estratègia de mercat de la qual han fet bandera en els últims temps i que recau en dos principis bàsics.
El primer d’ells, la inversió en jugadors joves amb un gran marge de creixement, pensant a llarg termini. Així s’entenen incorporacions com les d’Alejandro Francés o Jhon Solís, però també les de jugadors que, tot i la seva joventut, acumulen molts partits a l’elit com Ladislav Krejčí o Abel Ruiz. L’exemple més clar, però, continua sent el del jove colombià Asprilla, una aposta de futur on el club ha hipotecat gairebé més de 20 milions, xifra record si parlem de traspassos.
La segona de les qüestions és la d’estar pendent de possibles oportunitats de mercat, com han estat recentment Misehouy o el porter ucraïnès Kaprytskov. També ho van ser en el seu moment les arribades de perfils que anys enrere haguessin estat impensables com Daley Blind, Van de Beek o Eric García.
Una incoporació, Arthur
El fitxatge d’Arthur, cedit sense opció de compra fins a final de temporada, posa en dubte aquesta política de fitxatges. Per diferents motius. El migcampista brasiler arriba després de no haver competit des del mes de maig. Sí, un cas similar al de Blind o Donny, jugadors que, de mica en mica, han recuperat la seva versió més reconeixible i s’han consolidat a l’equip apujant notablement el nivell, però amb un petit matís. En el cas d’ambdós neerlandesos van arribar en propietat, i Arthur ho fa cedit fins al juny sense cap opció, a priori, de continuar al club català la temporada vinent. Ho fa perdonant un gruix important de la seva fitxa, però això no eclipsa la important aposta econòmica que realitza el club per facilitar la seva arribada. Una arribada que – en condicions normals – hagués estat totalment impensable pels de Míchel.
Ningú posa en dubte el talent del brasiler. Com tampoc el fet que si s’adapta serà una peça fonamental i un perfil necessari a l’esquema del tècnic madrileny. Ara bé, la seva arribada deixa desdibuixada l’estratègia inicial de Quique Cárcel, i no tot és coherent a qualsevol preu. Des del club argumenten i justifiquen aquest moviment en base a una oportunitat de mercat irrefutable. El temps donarà o no la raó a la direcció esportiva. Queda per veure com s’adapta Arthur a la dinàmica del grup i al joc de Míchel, amb el qual, això si, comparteix certes similituds.
Al mercat d’hivern el Girona només ha realitzat una incorporació, la d’Arthur Melo, i ha donat sortida a Pau López i a Selvi Clua, una de les majors apostes de la pedrera blanc-i-vermella. En tot cas, em faig una pregunta, realment hi ha una política de fitxatges ben definida? I si n’hi ha, quina és?
