Joan Ferrer (La Bisbal d’Empordà, 1979) és director esportiu i tresorer del Bisbal Bàsquet, a més de formar part de l’staff tècnic de l’equip que competeix a Segona FEB. Coneix el club des de dins com pocs, i és una figura clau en la seva estructura i el seu dia a dia. El Bisbal Bàsquet viu aquest any una temporada històrica, competint a la tercera categoria estatal.
Després de la gran victòria a la pista del CB Prat (83-86), l’equip afronta les dues últimes jornades amb l’objectiu d’evitar el play-out i assegurar la permanència de manera directa. Amb Joan Ferrer, repassem tot el que ha viscut el club durant una temporada exigent i plena de reptes, just abans d’un dels caps de setmana més decisius del curs.
Després de l’ascens, nosaltres ens havíem posat el repte als despatxos, i també el vam assolir
El fet d’assolir el suport econòmic necessari per competir a Segona FEB i fer-ho amb aquesta massa social, fa que ja sigui un èxit?
Sí, sens dubte. Vull dir, després de l’ascens, nosaltres ens havíem posat el repte als despatxos. El vam anar assolint amb el suport de les administracions, especialment de l’Ajuntament, el patrocinador principal, indispensable per nosaltres i per poder disposar d’aquest projecte, i després del seguit d’espònsors del teixit empresarial i comercial de La Bisbal d’Empordà i rodalia, que ha fet possible que poguéssim gaudir d’aquesta temporada a Segona FEB.
Crec que l’afició del Pavelló Vell, la nostra afició, és reconeguda arreu de Catalunya. Aquests anys de Lliga EBA els equips aragonesos i de les Balears també l’havien reconegut, i ara s’ha donat a conèixer una mica més enllà. És indispensable, i fa una atmosfera increïble, ja des d’anys enrere i és el que mou tot el que fem esportivament i extraesportivament.
Quin és el sostre del projecte del Bisbal Bàsquet?
Penso que som gent molt pencaire, molt humil, però som gent, no ho negarem, ambiciosa. El projecte seguirà, sigui a Segona FEB o sigui on sigui, aquest és el nostre compromís. Penso que som un referent d’oferta d’oci, d’espectacle esportiu pel que fa a aquesta part del primer equip. Un dels principals reptes que ens havíem marcat no és només estar a Segona FEB, sinó mantenir tot el funcionament de la resta del club. I això crec que també ho hem aconseguit. Tenim 25 equips i el projecte bàsquet a les escoles, el projecte de bàsquet formatiu, el projecte de la part de formació competitiva amb els cadets i júniors i de la part competitiva amb el segon equip masculí a primera catalana i el femení a segona catalana… És el que ens mou. Nosaltres fem bàsquet i fem bàsquet de com més nivell puguem, millor.
Dissabte a les 18h últim partit de la temporada a casa contra l’Horta Godella. Guanyar per intentar no tornar al Vell. Hauríeu signat aquesta situació a inicis de temporada?
L’objectiu que nosaltres ens hem marcat molt clarament és el de la salvació. Això passa per una cosa que vam aconseguir el cap de setmana passat, que és evitar el descens directe. Després, si s’ha d’anar a un play-out, disposadíssims a lluitar i defensar la nostra plaça a doble partit i un d’ells al Pavelló Vell. Sí que és cert que, si mires el calendari, hi ha un tercer objectiu, potser una mica més somiat, que seria una salvació directa. És bastant més complicat realment, però pel que fa a calendari se’ns ha presentat la possibilitat.
Era massa utòpic pensar que no es patiria en la primera experiència a aquesta categoria?
Realment sí. Això és utòpic. Aquí hi ha projectes molt potents, de molt nivell, amb molta estructura, projectes 100% professionals, per tant, evidentment és utòpic. També és cert que a nosaltres se’ns ha dit molt al llarg d’aquest curs que és un any de gaudir… Nosaltres vam dir que no. És un any de gaudir per la gent. Per als que treballem a dins del club o a l’estructura de l’equip. Però també és un any de patir, sí. Gaudir patint. Certament, patim i estem patint i hem patit molt i continuarem patint tot el que queda, però va lligat amb l’enorme premi de l’objectiu final. Però gaudim patint, es tracta d’això.
Tots tenim clar el focus, però en Carles (Rofes) ho significa tot
Pel camí, però, decisions complicades. Com va ser la decisió de prescindir de l’entrenador que ha firmat les pàgines més glorioses del Bisbal Bàsquet?
Doncs sens dubte que la decisió esportiva més dura de la meva vida. I a més, amb un enorme peatge emocional i personal, perquè amb en Carles hi ha una amistat personal molt forta. Hi ha un enorme reconeixement per part del club i per part meva de tot el que hem aconseguit amb en Carles i fins on hem arribat. Cert que ha sigut una qüestió duríssima emocionalment, per ell principalment, però també per mi, per la seva família, per la gent del club, que hi ha un afecte increïble, per l’equip…
Una decisió molt complexa, molt complicada i que encara la patim interiorment, per més que posem una cara o una lluita fora. Tots tenim clar el focus, però en Carles ho significa tot. Encara més, si d’una cosa és responsable en Carles Rofes, primer de tot és d’haver aconseguit l’ascens a Segona FEB i l’altra, que l’equip estigués en disposició de la salvació. Perquè aquesta és la feina i la targeta de presentació d’en Carles Rofés.
Imatge de: Diari de Girona
Carles Rofes mereix un bust a l’entrada del Pavelló, per no dir a l’entrada de La Bisbal
Què us porta en aquell moment a prendre aquesta decisió?
Sí que és cert que, en el moment de prendre aquesta decisió, l’equip està una dinàmica de derrotes consecutives. La confiança i la moral estaven molt tocades. L’equip venia de derrotes molt dures, però també de derrotes molt ajustades… A Salou, que estava gairebé fet, contra Mataró al Vell, que el tenim a les mans i també se’ns escapa, la batalla duríssima contra Gandia, també a casa, amb 3 pròrrogues en un partit de 3 hores 10 minuts, que això no s’ha vist mai… L’equip estava tocat i a més a més amb el mercat tancat. Amb el mercat obert, si el club pogués i tingués els recursos i hagués de canviar 3 jugadors, segurament ho hauria fet abans que la decisió que vam perdre.
Torno a repetir, una decisió molt complexa, molt dura i que (respira) ens caldrà temps per pair-la. Carles Rofes mereix un bust a l’entrada del Pavelló, per no dir a l’entrada de La Bisbal. Això és casa seva i de la seva família, perquè a més són una gent meravellosa que s’ho mereixen absolutament tot.
La realitat, però, és que a la banqueta ara hi ha Mario Lousmane, que es va estrenar victòria a la pista del Prat. Com veus l’equip abans d’aquestes dues últimes jornades?
Veig l’equip bé, molt centrat i molt focalitzat. La victòria de l’altre dia va ser realment alliberadora. Jo conec en Mario de fa molts anys, sabia que ens podia donar aquest punt d’energia mental. Bàsicament, el que buscàvem era fer un “reset” total i crec que l’equip l’ha fet. El continuem fent, millor dit, perquè amb quatre entrenaments la setmana passada no es pot canviar tot. Vam fer un procés de sintetització molt clar, tant ofensivament com defensivament. Les coses que s’havien d’ajustar, l’equip ho va entendre, hi va creure. Ara es tracta que aquest “reset” el puguem ampliar per continuar preparant l’equip ja ara per dissabte i pels reptes que puguin venir amb dues setmanes, o amb quatre… Més de quatre no passarà aquest repte això ho sabem, no? (riu)
El tòpic diu que entrenador nou, victòria segura, però moltes vegades són aquests “resets” mentals. Ara es tracta que, amb aquest alliberament de pressió que hi havia, també pel descens directe, perquè realment hi havia molta pressió en aquest sentit, perquè el Santfeliuenc ens estava posant l’alè al clatell… Ens guanya la victòria, ens guanya l’average d’un punt… Amb aquesta victòria alliberadora ens permet continuar creixent. L’equip està treballant un piló, l’staff moltíssim, ja ho feia amb en Carles, però imaginat amb un canvi, amb un procés pel mig, s’han hagut de multiplicar esforços. El que sigui per aconseguir l’objectiu.
Manteniu gran part del bloc que puja de Tercera FEB. Quines diferències hi ha en el pas de confeccionar plantilles per a categories catalanes a fer-ho per a competicions estatals?
A Copa Catalunya un equip agafa els millors que té de la casa. Hi intenta sumar els millors que té de l’entorn, i com a norma general, algun veterà de referència que pugui sumar. En el moment que nosaltres entrem a EBA, el Bisbal Bàsquet posa el focus en poder tenir els millors gironins no professionals. Per convèncer-los, calia decantar la balança amb el fet de jugar cada setmana amb un pavelló ple, tenir un seguiment social que s’assimila a clubs professionals… Això ha resultat. En el seu moment van aterrar aquí Xevi Torrent i Eric Jiménez, que han canviat la història d’aquest club. També (Xavier) Montalat en el seu moment, afegim aquí a Isaac Valera, Toni Espinosa, Enric Espinosa… Una mica la idea és aquesta, els millors gironins no professionals o amateurs amb un petit grau de professionalisme que vulguin venir aquí. Nosaltres ho hem tingut.
A Segona FEB, tot es complica… Com entra al mercat Bisbal Bàsquet?
En el moment d’entrar en el mercat de Segona FEB, tot es complica. Nosaltres no, però la majoria d’equips són plenament professionals. El Bisbal Bàsquet, primer de tot, hi entra com a acabat d’ascendir, hi entra amb els agents preguntant si realment ens inscriurem, i entren preguntant quin pressupost podrem assumir. Això suposa que hi entra tard i sobretot hi entra amb la no coneixença per part d’alguna gent de com tractem nosaltres a la gent. Sí que és cert que has entrat tard i com que hi entres tard els millors jugadors no te’ls ofereixen a tu. Els millors jugadors els ofereixen als equips tops de la lliga. A partir d’aquí, has de moure’t.
Al llarg dels mesos, això canvia. La dinàmica canvia perquè els agents veuen l’ambient que hi ha aquí, van coneixent una mica més l’estructura, van coneixent com funcionem i tenen referències d’altres jugadors de com els tractem aquí. El fet de poder portar Joelvin Cabrera, Niko Gosnell, l’Spas Nikolov, poder mantenir Lamin Dibba, això ajuda a construir una reputació. Al llarg de la temporada, nosaltres hem anat més tard perquè tens un pressupost marcat. Som gent molt seriosa i ens ho mirem bé, perquè el que no pot representar això és que voler fer algun moviment comporti que després no compleixis un pressupost i signifiqui altres conseqüències que nosaltres no volem. Però és evident que durant la temporada t’has de moure per ajustar, per millorar l’equip. Ho han fet tots els equips. Conjunts que estaven sota nostre han fitxat i ho han fet molt bé i han encertat. Això vol dir que tu també ho has de fer. Així va arribar Will Falk, que és una aposta que només podia ser un “win-win”.
La idea era fer-ho amb el Bàsquet Girona i nosaltres obertíssims a fer-ho
Precisament, Will Falk arriba d’un club ACB.
És una cosa bastant heavy. Que el Bisbal Bàsquet aconsegueixi una cessió d’un club ACB… És una cosa que nosaltres havíem intentat. Ho havíem proposat a l’estiu, però no se’ns va donar. No hi ha cap problema a dir-ho. La idea era fer-ho amb el Bàsquet Girona i nosaltres obertíssims a fer-ho, de poder tenir aquí jugadors que ells puguin desenvolupar després per tenir de reforç a l’ACB. Però cadascú suposo que se centra una mica en el seu projecte. Això és una cosa que hauríem de mirar-nos-ho amb més bons ulls en el cas que nosaltres puguem seguir a Segona FEB.
Molt agraïts per la confiança d’UCAM Múrcia i de la voluntat de Will. Era un jugador d’altíssim nivell, però que no tenia les oportunitats a Primera FEB. Havia de ser un win-win i ho està sent i ho ha d’acabar sent. És a dir, ell ha de poder tenir minuts per desenvolupar, per continuar creixent, per explotar tot el seu potencial i això alhora significa rendiment, solidesa a l’equip per part nostra i després… què carai! També significa espectacle, que la gent paga per venir a veure el Bisbal Bàsquet i l’equip l’està donant i en Will hi està contribuint.
També heu incorporat a Trey Nieme amb la finestra tancada.
El fitxatge de Trey Niemi, malauradament, és per cobrir la baixa d’un dels nostres líders principals a la pista i a fora d’aquesta, més a nivell mental i competitiu, com és Joelvin Cabrera. La lesió que va patir al genoll és de molta importància. Això ho fa tot més complicat. Primer, complir amb tot el procés que marca la FEB, que és molt exigent, per poder fer un fitxatge amb el mercat tancat. Necessites una comissió mèdica que avaluï aquella lesió i et dona un termini per fitxar. Ara mateix no poden ser jugadors que tinguin llicència en actiu, per tant, no pot fitxar ni d’EBA ni de Primera FEB. En aquest cas, en Trey, que venia de la lliga del seu país que just havia acabat, és una aposta que ens donarà molt.
L’altre dia ja va debutar, primer amb una mica de nervis, però després ja amb força “soltura”. Alliberarà una mica la pressió a Xevi Torrent, que li requeia la figura de base molts minuts. En Xevi també té una edat, ha de jugar molts minuts, però ha de poder combinar l’”1” amb el “2”. Alhora en Xevi és un tio amb molta responsabilitat, però les espatlles també pesen i l’arribada d’en Trey jo crec que l’allibera una mica. En Trey ens donarà punts, ens donarà oxigen en atac i varia molt les opcions ofensives de l’equip.
