L’1×1 del Girona – Las Palmas
Les valoracions individuals del Girona en la crucial victòria per 2-1 sobre Las Palmas

Imatge: X Girona FC

El Girona va sumar tres punts crucials (2-1) a Montilivi per apropar-se a tan sols un punt de les posicions europees. Els de Míchel, de més a menys, van jugar amb foc durant gairebé tota la segona part, però van aconseguir una victòria vital per trencar la mala dinàmica. Abel Ruiz – encarregat d’obrir la llauna i que posteriorment va fallar una pena màxima – i Asprilla, van ser els autors dels gols blanc-i-vermells. Aquestes són les valoracions individuals del partit:

Gazzaniga (6): Recuperat

El porter argentí ha deixat enrere les molèsties físiques que el van obligar a ser substituït a Vallecas. Amb la sortida de Pau López, encara és més inamovible en l’esquema de Míchel. Ahir gairebé no va haver d’intervenir. Una aturada i un gol encaixat, on poc va poder fer.

Arnau (7): Atent

Com la resta dels seus companys ahir a la línia defensiva, partit molt correcte del lateral. Atent a les cobertures, tot i que de més a menys. Fi amb la pilota als peus, però una mica incòmode quan Las Palmas acumulava jugadors per la seva zona, generant superioritat a la banda. Important pel Girona poder esprémer les seves virtuts ofensives en segons quin context.

Juanpe (7): Oficiós

Partint des d’un rol residual, el canari sempre compleix amb nota. Imperial en el joc aeri i sempre ben col·locat. Tot i el maldecap constant que suposa defensar un davanter com Fábio Silva, va contenir-lo durant gran part del matx. Un segur en defensa.

Així ho avalen els seus fins a 8 refusos, 2 xuts bloquejats, 2 intercepcions i 4 duels vençuts. No és el central més pulcre ni més acadèmic quant a la fase creativa del joc, però continua sent un segur de vida davant el joc directe i vertical.

Ladislav Krejčí (7): Concentrat

És el líder natural de la defensa gironina, que l’ha trobat a faltar en els dos darrers partits. El txec reuneix tot els requisits necessaris per ser un central consolidat en el futbol actual. Compartint l’eix amb Juanpe, li va tocar ser l’encarregat de distribuir la pilota des del darrere. Aplicat en les labors defensives i contundent en els duels directes. De més a menys també, va acabar patint en els instants finals davant la pressió canària.

Miguel Gutiérrez (7): Necessari

Bentornat. Notícia positiva per partida doble. El Girona recupera segurament al futbolista més diferencial de la plantilla – almenys pel que fa a aquesta temporada – i s’assegura la seva continuïtat fins com a mínim final de temporada, després que comptés amb diverses propostes en aquest mercat d’hivern. Va acabar demanant el canvi per cansament, però Míchel va decidir deixar-lo al carril fins al final del partit. Una prova més del compromís del lateral madrileny amb el Girona.

Yangel Herrera (9): Omnipresent

A tot arreu. Aquesta és la millor definició del partit d’ahir del veneçolà. Actuació sublim un cop més del pulmó de l’equip, que es va fer un tip de fer esforços en tots els aspectes del joc. Ajudant a la fase de creació, sent el primer a activar la pressió després de pèrdua, arribant a cadascuna de les ajudes i incorporant-se a l’atac des de segona línia amb la facilitat que ens tenia malacostumats.

Va culminar una nit brillant assistint Abel Ruiz en el primer dels gols, provocant un penal i podia haver-ho fet encara més rodó si la seva rematada – ja en temps afegit – hagués anat dirigida entre els tres pals. Per vox populi, el millor del partit, i segurament el més encertat dels darrers enfrontaments.

Iván Martín (5): Imprecís

El basc continua molt lluny de la seva versió més reconeixible. No travessa la millor dinàmica i l’equip ho nota, sobretot en la fase de construcció, on n’era un pilar fonamental. Les seves conduccions – una de les seves principals virtuts – sovint acaben en pèrdues importants. Crucial que faci un reset i que Míchel torni a centrar al migcampista, un peça vital de cara al segon tram de temporada. Veurem si en les pròximes setmanes, amb la incorporació d’Arthur, la competència fa recuperar el seu nivell. N’estic convençut.

Van de Beek (7): Motivat

Un altre de les grans notes positives de la temporada. Míchel ha aconseguit recuperar una molt bona versió del neerlandès, que després de molt de temps torna a gaudir al damunt de la gespa. I això es veu a primera vista. Van de Beek és sinònim de futbol, de talent associatiu i d’entrega. El ritme i l’edat pesen per tothom, però ara mateix Donny sembla més endollat que mai, i a la vegada més indiscutible a l’esquema de tècnic madrileny.

Tsygankov (7): Corrosiu

L’ucraïnès ha de ser un puntal d’aquest equip. Ahir ho va intentar una i altra vegada, trobant tot el seu carril lliure. Tres passades claus en 75′ sobre el terreny de joc per segellar una actuació solvent. Fins al final de temporada, encara pot fer un pas més endavant, sent un factor diferencial.

Bryan Gil (7): Ovacionat

Ovació rere ovació. L’extrem s’ho deixa tot cada cop que juga i l’afició li reconeix. Ahir, de nou, nova demostració del que és Bryan Gil. Verticalitat, lluita, coratge i un constant maldecap per la defensa rival. Partint des de banda antinatural, va mostrar-se elèctric i desequilibrant, evidenciant les febleses del combinat entrenat per Diego Martínez. Un futbolista que s’ha ficat a la parròquia gironina a la butxaca, i és lògic.

Abel Ruiz (7): Agredolç

Blanc i negre. Cara i creu. Abel Ruiz va protagonitzar un bon partit en línies generals, però amb cert regust amarg. A l’inici del matx, molt participatiu i amb ganes de reivindicar-se davant un Montilivi en peu de guerra amb les seves darreres actuacions. Després d’una assistència de Yangel va ser l’encarregat d’obrir la llauna amb una bona definició que superava Cillessen, el millor dels visitants.

La nit millorava per moments després que l’àrbitre xiulés una pena màxima favorable als interessos locals. Abel va ser l’escollit com a llançador, però va errar des dels onze metres, topant-se amb el porter neerlandès. Un final agredolç que va maquillar el seu possible doblet. Més enllà, de més a menys, li va costar cada cop més entrar en joc, com a la resta dels seus companys al capdavant de l’atac.

SUBSTITUCIONS

Jhon Solís (5): Pendent

El colombià va ser un dels noms propis de les darreres hores del mercat d’hivern. Pocs instants abans de començar el duel, el seu futur era incert i el Porto pressionava per endur-se’l. Des del club hi ha molta confiança dipositada en ell i, per tant, van apostar per la seva continuïtat al club.

Pel que fa al partit, va entrar en un moment convuls, amb Las Palmas cada cop més còmode i posant en problemes als gironins. Míchel va voler donar més consistència al migcamp. Molt bé trepitjant camp rival, com l’acció del gol d’Asprilla, però imprecís en la fase de creació, provocant l’acció prèvia al gol canari. Hi ha molt marge de millora, però des del Girona tenen clar que es tracta d’una aposta de futur.

Asprilla (7): Reivindicatiu

Després d’encadenar males actuacions, ahir nova demostració de tot el potencial que pot tenir. Va entrar i va revolucionar la zona de tres quarts, recolzat per un bon gol que posava terra pel mig. Amb Las Palmas bolada en atac, va deixar rastre de la seva gran capacitat tècnica.

Christian Stuani (6): Coratjós

Cada cop que entra, l’equip ho agraeix. L’uruguaià s’entrega al màxim, lluita cada pilota dividida i es deixa l’ànima sobre el camp. Ahir li va tocar una feina molt poc valorada, lluitar els desplaçaments en llarg de Gazzaniga i aguantar tant com fos possible la possessió. I ho va aconseguir en la majoria d’accions.

Portu (6): Persistent

Un altre dels més aclamats sempre pels aficionats blanc-i-vermells. Va aparèixer poc, però tot el que va fer ho va fer amb sentit, pensant en l’equip i en el temps que restava.

Francés (6): Defensiu

Actuant gairebé com a tercer central, va entrar per enfortir l’eix de la defensa. Jugador polivalent.

El míster

Míchel (7): Contrariat

No va tenir la seva millor nit, però l’equip va sumar de tres, quan més necessari era. Victòria important i crucial per mesurar les possibles aspiracions de l’equip. Va encertar en el plantejament inicial, doblegant a Las Palmas i trobant-se còmode durant el primer acte. A la represa, els canaris es van despertar i el Girona no va saber reaccionar a la iniciativa canariona. Els canvis van arribar en el moment necessari. Sense més competicions pel mig, tindrà setmanes netes per preparar la segona volta de la lliga.