Imatge: X Girona FC
El Girona torna a caure i ja suma 10 jornades sense guanyar. L’equip de Míchel no reacciona i s’apropa perillosament a la zona de descens, a només tres punts quan falten sis jornades per acabar la lliga. Repassem, doncs, l’actuació individual dels jugadors:
Gazzaniga (6): Oficiós
Tot i encaixar tres gols abans del descans, el porter argentí ha mantingut la concentració i ha frenat una sagnia major. 6 aturades i màxima precisió en les passades (18/18).
Francés (4): Desbordat
Obligat a ocupar el carril dret davant la baixa d’última hora d’Arnau, s’ha vist superat un cop i un altre. Aquesta nit somiarà amb Perraud, però sobretot amb Abde, qui ha sigut un autèntic maldecap constant pel central. S’acaba la temporada i continuem sense haver-lo vist jugar en la seva posició natural…
Krejčí (4): Dispers
De menys a més, ha patit en excés la manca d’un ‘9’ referència per part del conjunt sevillà. Molt desconcentrat a l’hora de marcar als atacants dins de l’àrea, en la tònica de la resta dels seus companys en la defensa.
Blind (5): Professional
De la mateixa manera que la seva parella de ball a l’eix de la defensa, s’ha vist sobrepassat durant el primer temps. El Betis, sense massa insistència, ha trobat el premi en fins a tres ocasions fruit de la passivitat defensiva dels locals. En el gol d’Antony, el central neerlandès deixa totalment alliberada la seva zona. Això sí, tampoc li han arribat les ajudes. En alguns moments de partit ha tret espurnes d’orgull.
Miguel (3): Erràtic
Fa mesos que el rendiment del madrileny ha caigut en picat. Tampoc ajuda haver d’encarregar-se de la marca d’un Antony hiperactiu i en estat de gràcia. El brasiler ha fet el que ha volgut per aquell costat, sense massa impediments per part del lateral, que tampoc s’ha prodigat amb èxit en atac. Tan sols dues centrades precises de fins a vuit intents.
Yangel Herrera (4): Col·lapsat
A diferència d’altres dies no ha aparegut ni el veneçolà. Ho ha intentat, però no ha tingut el dia. Tampoc ha entrat massa en el joc ni ha pogut imposar el seu físic, arribant tard a les cobertures. Ha fregat amb el cap una de les ocasions més clares en el partit dels gironins.
Arthur (6): Entregat
Ha vist que la resta del migcamp no l’acompanyava i sovint s’ha vist com una illa al mig del Pacífic. Un oasi en mig del desert de caos que és i ha estat el migcamp del Girona. Amb tot això, ha hagut de buscar sortida cap als centrals, sense trobar línies de passada endavant. Titularitat innegociable ara que de mica en mica ha guanyat ritme físic.
Iván Martín (3): Precipitat
Pateix quan l’equip no té la pilota. Ha hagut de perseguir ombres durant els primers 45’ i ha sigut substituït per Portu. Amb la pilota, força precipitat en la primera passada.
Tsygankov (3): Irreconeixible
El Girona troba a faltar la seva millor versió. Fins i tot un 50% de la seva millor versió. Mal perfilat, sense profunditat ni capacitat per trencar línies, no ha suposat cap incordi per la defensa bètica, més enllà d’algun llançament a pilota aturada. Tot i i això, Míchel l’ha mantingut tot el partit.
Asprilla (3): Xiulat
Sovint li passa que prioritza fer la guerra pel seu compte i això li acaba passant factura. Montilivi li ha recordat xiulant-lo en retirar-se del terreny de joc, gest que no ajuda gens en moments tan delicats com el que travessa el club. Té capacitat tècnica de sobres, però falla en la presa de decisions.
Danjuma (5): Insistent
Tingui més o menys sort, és el futbolista amb més 1vs1 de l’equip. Avui que hagués sigut una bona oportunitat per ocupar el front d’atac s’ha tornat a veure desplaçat a la banda, des d’on li costa més generar perill. L’equip necessita una figura així, amb aquest punt anàrquic que cal canalitzar. Necessitem, doncs, més d’ell.
Substitucions
Portu (7): Treballador
És un tòpic dir que jugadors com ell mereixen ser titulars per tot el que han viscut i pel seu lligam amb el club. Però en el seu cas això va acompanyat de rendiment. D’ençà que ha entrat al descans, ha canviat el xip. No dona una pilota i un esforç per perdut i ha generat més desequilibri que la resta d’extrems sumats. Poc més pot fer per no merèixer ser titular a Butarque.
Van de Beek (5): Reaparegut
Ha sorprès que Míchel li donés entrada tan aviat. Tanmateix, poc del neerlandès, que ha intentat buscar espais a l’esquena del pivot.
Jhon Solís (5): Físic
Míchel ha apostat pel colombià per donar descans a Yangel i protegir-lo de la cinquena groga. Tot i això, ha aparegut poc.
David López (5): Coratjós
Amb la seva entrada, l’equip s’ha reajustat formant defensa de tres, com ja va passar al tram final a Cornellà. S’ha mostrat implicat i pot ser una opció a la defensa per les jornades que resten.
Stuani (7): Líder
De nou, sempre Stuani des de la banqueta. Segons Míchel, l’uruguaià arrossegava molèsties durant la setmana i per això no ha sortit de partida. Un cop al camp, el mateix guió de sempre. Lluita, entrega i sacrifici, culminat amb el gol de l’honor que per uns instants ha encès Montilivi. Si no recau, titular indiscutible a Butarque i les 6 jornades que queden. Sembla ser dels pocs que realment hi creu i això no té preu futbolístic.
El míster
Míchel (3): Superat
Assegura estar “fort” per afrontar el que resta de temporada, però això no es veu reflectit a posteriori al damunt de la gespa. Amb aquesta derrota – són 10 ja les jornades sense conèixer el triomf – iguala la pitjor ratxa de la història del club a Primera, obra d’Eusebio la temporada del descens. Ningú nega lo bon entrenador que és, però potser li queda per aprendre com es gestionen situacions així. Esperem que n’aprengui abans que sigui massa tard, pel bé de tothom. Pel que fa a l’esquema tàctic, esperem veure un rol més protagonista de jugadors com Stuani, Portu o Juanpe fins a final de temporada. En tot cas, si s’ha de confiar en algú, aquest és ell.
