Imatge: X Girona FC
El Girona va encadenar la tercera derrota en tot just una setmana en la seva visita a Vallecas (2-1). Els de Míchel va veure com Randy Nteka capgirava el gol inicial de Bryan Gil en només tres minuts i feia saltar la bogeria a les grades del combinat madrileny. Aquestes són les valoracions individuals del partit:
Gazzaniga (7): Guerriller
El porter va fer tot el que va poder en el temps que va estar sobre la gespa de Vallecas. Fins a 4 aturades que van sostenir a l’equip durant el primer acte. L’argentí – que Míchel va reconèixer posteriorment a la roda de premsa que va jugar infiltrat – es va veure obligat a retirar-se del terreny de joc per una lumbàlgia que li impedia actuar amb normalitat sota els pals.
Tot i això, va fer un esforç titànic per aguantar la substitució fins al descans, evitant així gastar una segona finestra de canvis en el primer acte. Uns minuts finals agònics on el porter va evidenciar un fort dolor en gairebé totes les accions en les que participava.
Arnau (6): Apurat
El Rayo Vallecano va trobar pel seu carril una autopista per la qual Chavarría, Embarba i més tard Álvaro van transitar amb massa facilitat. No era un matx gens fàcil pels laterals gironins, davant un equip molt vertical i molt profund. En algunes ocasions va intentar incorporar-se en atac, sense massa èxit a la zona de finalització. Tot i això, va ser guanyador de 5 dels 7 duels totals que va haver de fer front. Desafortunat en el primer gol de Nteka.
David López (6): Superat
De més a menys, el de Sant Cugat va patir, com tota la defensa en general, amb el bloc baix davant un Rayo incisiu. El canvi de referència de Camello per Nteka va posar contra les cordes a la parella de centrals blanc-i-vermells.
Juanpe (6): Ordenat
Entrava per la baixa de Krejčí a la convocatòria en un escenari sempre complicat. El seu punt fort és la defensa del joc aeri, i és que el canari no va perdre ni un duel per dalt. Tot i així, a diferència del txec, a Juanpe li costa més la sortida de pilota, on va perdre 19 possessions, en un dia on els de Míchel no van trobar solucions per superar la pressió rayista.
Daley Blind (5): Lesionat
Tard o d’hora havia de passar, i així va ser. El central, desplaçat al carril davant l’absència de Miguel – encara recuperant-se de les molèsties al turmell – va patir les mancances de no jugar en la seva posició idònia. Des del xiulet inicial, el neerlandès es va veure atropellat per Ratiu i De Frutos, dos punyals per la dreta impossibles d’atrapar per Blind.
Ni les ajudes de Bryan i de Yangel van ser suficients per evitar que després de diversos sobreesforços notés una sobrecàrrega muscular que li impedís continuar a la gespa. Primer canvi obligat dels gironins vora la mitja hora de joc en una posició sense efectius. És evident que Daley no pot ser un recurs habitual com a lateral, encara menys davant rivals tan agressius com el Rayo d’Iñigo Pérez.
Yangel Herrera (8): Competitiu
És el bomber d’aquest equip, sempre a lloc per apagar qualsevol incendi. Un totterreny a l’eix del camp fonamental per l’esquema de Míchel i que va tornar a reivindicar la seva figura ahir a Vallecas. El radi d’acció del veneçolà abasta gairebé tot el camp de joc. Va aparèixer en les cobertures, en les ajudes defensives i per donar oxigen a camp rival. A la segona part, va baixar el seu nivell a causa del cansament, però mai va perdre-li la cara al duel, fins i tot igualant en intensitat als de la ‘Franja’.
Iván Martín (7): Treballador
De les seves botes va sorgir l’assistència del gol de Bryan Gil. Ubicat al doble pivot amb Yangel, va haver de posar-se el mono de treball per frenar la superioritat física dels locals. El basc va deixar-se veure per pràcticament totes les zones interiors del camp, ajudant en la construcció i incorporant-se en atac quan li era possible. Veurem si la seva actuació pot suposar un canvi en la dinàmica recent del migcampista.
Asprilla (4): Erràtic
Tot i intentar-ho, no li va sortir res bé. Hi ha moltes expectatives dipositades en el jove colombià, la major aposta de la direcció esportiva a l’estiu i, de moment, no estan arribant els resultats desitjats. El potencial i el marge de creixement és evident, ningú ho dubta, però a Vallecas els aficionats gironins li demanaven un pas endavant. Va ser substituït per Portu a l’inici del segon acte.
Van de Beek (6): Insípid
Partint des de la mitjapunta, no va aconseguir entrar massa en joc. Això sí, dels més clarividents amb la pilota als peus, com sempre. Va ser substituït per Tsygankov en l’últim tram de partit.
Bryan Gil (8): Hiperactiu
Un dia més a l’oficina per l’extrem. Bryan Gil va ser, de nou, qui més ho va intentar, per activa i per passiva. Encara que, a vegades, les coses no li acabin de sortir, s’aixeca i ho torna a provar en la següent acció. Fruit d’aquesta picardia va arribar el seu gol – el que obria la llauna – després que s’anticipés a Ratiu per rematar en boca de gol una centrada d’Iván. Actitud innegociable sempre. De mica en mica va millorant també l’aspecte numèric sobre el terreny de joc.
Danjuma (5): Ausent
9 intervencions en 54 minuts de partits. Xifres sagnants per un atacant del Girona que gairebé no va comparèixer sobre Vallecas. Això sí, l’única que va tenir la va rematar al fons de la xarxa, però la jugada va ser invalidada per fora de joc. L’equip espera molt més del davanter, que va desaprofitar una oportunitat d’or com a referència per reivindicar-se.
Substitucions
Pau López (4): Debutant
Va substituir a un lesionat Gazzaniga a la represa dels segons 45′, debutant així amb la blanc-i-vermella en competició domèstica. Més enllà del seu futur incert en aquest mercat d’hivern, també va deixar dubtes sota pals. En tots dos gols, especialment en el primer de Nteka, va poder fer-hi més. Poc més en el seu debut amb el Girona a la lliga.
Francés (6): Incòmode
Un altre que va tenir un migdia complicat a Vallecas. Alejandro Francés – teòric central dretà – es va veure obligat a entrar per Blind a la mitja hora de partit per ocupar el rol de lateral esquerra. Una posició del tot desconeguda per ell, però que davant la manca d’efectius va suplir amb nota. Des del seu ingrés al terreny de joc, el Girona va poder contenir ‘millor’ les internades de Ratiu i De Frutos, sent conscients que això suposava tot un repte pel jove defensa.
En el que portem de temporada, està demostrant ser una peça i un recurs polivalent que compleix de manera regular. No va ser el millor partit per mostrar les seves virtuts, ni tampoc el seu millor partit amb la samarreta gironina.
Christian Stuani (6): Precipitat
L’uruguaià va entrar al camp – juntament amb Portu – poc després de la represa del segon temps, per intentar canviar la tònica del matx. I la veritat és que va gaudir de pràcticament les més clares en les seves botes, però, precipitat, es va topar amb un Batalla celestial en els instants finals. També se’l va veure angoixat per les constants interrupcions locals, que el van acabar ‘treient’ del partit. Amb ell sobre la gespa l’equip guanya perill i un rematador a l’àrea.
Portu (5): Desconnectat
A diferència d’altres dies, la seva entrada al camp no va acabar de suposar un canvi de rumb quant a la competitivitat de l’equip. Probablement, l’escenari i el context no hi ajudaven. Ho va intentar en els metres finals, però no li van acabar de sortir les coses, també degut a les constants aturades de la defensa rayista.
Tsygankov (6): Invisible
L’ucraïnès arrossegava molèsties i va començar el duel des de la banqueta. Míchel va decidir introduir-lo en els instants finals de partit per tenir més control de la possessió en camp rival, però va ser just el moment de la remuntada del Rayo. A partir d’aquí, poc participatiu i sense massa opcions de demostrar el talent diferencial que tots volem veure.
El míster
Míchel (6): Angoixat
Durant tot el partit se’l va veure incòmode a la zona de banquetes, igual que també ho va estar el seu equip durant gairebé els 100′ que es van disputar. Visitar Vallecas per enfrontar-se al Rayo sempre mereix un record especial pel tècnic madrileny, que es va veure superat clarament pel plantejament tàctic dels d’Iñigo Pérez. El Rayo va atropellar als visitants per velocitat i intensitat en tot el duel. Els canvis tampoc van sorgir massa efecte, més enllà dels instants finals amb el Rayo demanant l’hora.
Míchel va acabar el partit força contrariat amb les constants pèrdues de temps i interrupcions dels madrilenys, i així ho va expressar a la zona mixta posteriorment, culpabilitzant la directiva (Presas) d’aquestes actituds que ell considera ‘antiesportives’.
