Imatge de: Flickr de David Subirana
Ja som a febrer. El segon mes de l’any. Precisament, la mateixa posició que ocupa actualment l’Spar Girona a la classificació de la lliga. S’arriba a la finestra FIBA amb el desig de veure a Natasha Mack amb la samarreta vermella i negra de l’Uni quan tornin les competicions de clubs, que Borislava Hristova es recuperi de les seves molèsties físiques i amb el desig més gran de tota l’afició: que Ainhoa López torni a trepitjar parquet en partit oficial. Totes tres semblarien ser coses realment possibles per afrontar la setmana que ve de doble partit amb les visites de l’Osés Consturcción (dijous, 20:00) i el Valencia Basket (diumenge, 12:00).
Ara per ara, l’Spar Girona està travessant el moment més amarg de la temporada. És cert que a la darrera jornada abans de l’aturada van endossar 87 punts al Movistar Estudiantes al Magariños deixant una gran imatge però, fins llavors, el balanç de 2025 era de tres victòries per tres derrotes. Perdre a la pista del Ferrol va sorprendre tot i que era comprensible amb la recent marxa d’ Ivana Jakubcova i el desgast de l’eliminatòria europea contra el Pecs. La setmana que ve, tenen a les seves mans la possibilitat de recuperar la primera plaça amb el gran partit de la jornada 21 davant el conjunt de Rubén Burgos.
La polivalència ofensiva
És estrany i digne d’admirar que un equip femení arribi a mitjanes anotadores de més de vuitanta punts per partit. Ja vam dir fa un mes que l’Uni és el tercer equip més anotador de la història de la competició des de la temporada 97-98. Per posar una mica en context el que està vivint l’Spar Girona i la seva afició cada cap de setmana. Són el millor atac de la lliga amb 80,36 punts i la tercera millor defensa amb 66,52 punts encaixats.
Quan parlem d’anotadores de l’Uni durant aquesta temporada el primer nom que ens passa per la ment és el de Chloe Bibby. L’aler pivot australiana està gaudint d’un any que de ben segur li obrirà portes més ambicioses. Tot plegat, a mesura que es vagi obrint l’etapa de negociacions per elaborar les plantilles de l’any vinent. Fa setmanes que no marxa de la segona posició de màximes anotadores de la lliga amb 18,79 punts per partit. El que sembla una utopia veient el nivell que està exhibint és atrapar a Mariam Coulibaly. La jugadora de la Penya es troba amb 23,17 amb un partit menys.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Tot i el gran rendiment de Bibby, Lundquist, Hristova i Toure estan amb mitjanes superiors als dobles dígits en anotació. És més, durant aquestes primeres setmanes de 2025, en les grans ocasions s’han fet notar més aquestes tres jugadores que l’australiana. Ho demostren fets com el de Toure que va anotar 22 punts per liderar l’Uni a Madrid, on només havia guanyat Perfumerías Avenida i Valencia, o els dos grans partits de Hristova contra el Pecs.
Traduït amb paraules clares, si una no està bé, apareixerà l’altra i sinó, l’altra. I així anar fent. Per què aquest equip és atrevit, alegre i, sobretot coral.
Renovació de la plantilla
Un roster pràcticament renovat en la seva totalitat era el que va preparar l’Spar Girona per afrontar la present temporada. Fins a vuit cares noves per canviar la dinàmica i no recaure amb els errors del curs anterior on es van arribar fins a les 11 derrotes. Un fet que no passava des de la temporada 2014-2015 per terres gironines.
Regan Magarity va brillar sota les ordres de Laura Antoja, els dos partits que va dirigir Jordi Sargatal i amb l’arribada de Roberto Íñiguez. Tot i així, el joc era pobre i no s’hi notava massa agressivitat en una plantilla on hi havia grans noms com Marianna Tolo, Morgan Bertsch o l’aler pivot sueca. Va ser una temporada per oblidar.
L’essència de Roberto
Ara, el contrast que s’està vivint si fem la comparació entre els dos últims anys és abismal. Al tècnic basc se li va posar una plantilla amb no tant de renom, més compromesa, amb un sostre elevat i amb un ampli sentit del joc col·lectiu i la intel·ligència tàctica. Ell ha estat present en els equips més anotadors de la història de la lliga i que han assolit fites històriques pel bàsquet espanyol i, evidentment, els seus clubs. Sinó, només cal preguntar per Salamanca i València.
Imatge de: Flickr de David Subirana
Ha fet de Chloe Bibby una superestrella havent fitxat recentment per la franquícia WNBA de San Francisco, Golden State Valkyries. A Carolina Guerrero l’ha hagut de fer jugar minuts a la posició de “5” sent clarament inferior físicament amb una capacitat anotadora des de la línia de tres molt interessant. I de Marta Canella la polivalència personificada a la pista.
El que queda clar és que tenir Roberto a la banqueta t’assegura gaudir d’un bon bàsquet i que el teu equip sigui temut per tothom amb una identitat clara i divertida que deixa espais que tothom brilli.
