La importància d’Stuani
L'uruguaià ha estat el màxim golejador en l'any de Champions i Arnau i Terrats han destacat a Girona Media la seva figura dins el vestidor

Imatge de: X @GironaFC

“Es mereix una estàtua“, deia Arnau Martínez als micròfons de Girona Media. “Ha d’estar vinculat al club tota la vida“, afegia més tard Ramón Terrats. Stuani és una llegenda blanc-i-vermella. L’uruguaià és un dels futbolistes més importants de la història del Girona. Tot i tenir contracte fins al 2026, els dubtes sobre si continuarà o no més enllà comencen a fer-se present entre els aficionats.

El capità va passar per Montiliving on, entre altres temes, va parlar del seu futur. “La meva prioritat és estar aquí, el club ho sap, però hi ha coses que no depenen de mi”, explicava Stuani. “Veurem què passa en els pròxims dies, depèn del club”, afegia l’uruguaià.

Unes declaracions que han espantat a molts blanc-i-vermells. Tot i signar fins al 2026, el jugador no va assegurar a Montiliving que continuaria vinculat al club passat el 30 de juny. Arnau Martínez, amb qui comparteix vestidor, no dubta de la seva importància: “És el millor capità que he tingut, tothom aprèn d’ell”.

També en va parlar Ramón Terrats, amb qui va jugar fa unes temporades. El migcampista que ha acabat la temporada al Getafe va destacar que “només el fet que hi sigui ja imposa molt”, independentment de si juga o no. Terrats ho va tenir molt clar quan Girona Media li va preguntar sobre el futur de l’uruguaià: “Segur que seguirà”. Ara bé, el barceloní va afegir: “El dia que no segueixi crec que seguirà vinculat al club d’alguna forma”.

Màxim golejador en any Champions

S’acaben els adjectius per qualificar a Cristhian Stuani. 141 gols en 8 temporades demostren la importància que ha tingut en els darrers anys a Montilivi. Mai ha baixat de les 10 dianes per curs i n’ha arribat a fer 31. Va ser el 2019-20, l’any que perd la final de l’ascens a primera davant l’Elche i acaba expulsat per una polèmica acció. “El que fa amb l’edat que té és una barbaritat”, expressava Ramón Terrats

Va arribar en el debut a l’elit del futbol espanyol, però s’ha mantingut a segona divisió. Després de tornar a pujar al Girona, finalment ha pogut complir un dels seus somnis: jugar la Champions League. Tanmateix, un fora de joc va evitar que pogués marcar gol (tot i que en un primer moment el va celebrar amb Portu, i això no li traurà mai ningú).

Stuani és Girona i Girona és Stuani. En un any de Champions, un davanter de 38 anys ha estat el màxim golejador de l’equip amb 11 dianes. Tot i tenir poc protagonisme – al final de temporada ha acabat jugant més -, ha estat una peça clau per assolir la permanència. Sense ell ni els seus gols no s’explicarien els 41 punts del conjunt de Míchel.

De fet, entre el gol contra el Betis a la jornada 32 (1-3) i la diana inicial al camp de la Real Sociedad en la jornada 37 (3-2), Stuani va fer els 5 gols que va marcar el Girona en aquell tram. Cinc dianes (Betis, Leganés, Mallorca, Valladolid i Real Sociedad) en sis duels. L’únic enfrontament on no va veure porteria va ser en el 0-1 contra el Villarreal.

Esperem, doncs, no haver vist l’últim partit d’Stuani amb la samarreta blanc-i-vermella. Una llegenda com la seva mereix un final a la seva alçada. Amb tot Montilivi dempeus, aplaudint-lo i que es pugui anar acomiadant a poc a poc del que ha estat, en els darrers set anys (entre 2017 i 2024), casa seva. Ara bé, el dia que marxi, Girona serà orfe.