Imatge de: X @GironaFC
Tres gols i una assistència en nou partits. Aquestes són les xifres de Vladyslav Vanat amb el Girona. El futbolista ucraïnès s’està adaptant a poc a poc a la lliga espanyola i al particular sistema de Míchel. Cal recordar que el davanter va arribar en les últimes hores de mercat i només fitxar pel club català va haver de marxar amb la seva selecció. Això va endarrerir la seva primera mostra de contacte amb el tècnic madrileny i el grup.
El debut va ser, doncs, el 14 de setembre al camp del Celta. Una estrena gairebé perfecta perquè als 12 minuts, en la primera pilota que tocava en tot el partit, va estrenar-se amb la blanc-i-vermella. Això va donar oxigen als de Míchel – molt necessitats de gol – i va ser una gran alegria per als aficionats, que confiaven que, aquesta temporada, sí que hi hagués un davanter amb eficàcia, a banda d’Stuani. Tanmateix, el joc de l’equip no està ajudant gaire a veure la millor versió de Vanat.
Poca presència a l’interior de l’àrea
L’ucraïnès només ha fet set xuts a porteria i un a fora. És el futbolista del Girona que més n’ha fet – seguit de Joel Roca i Portu amb 5 cadascun –, però el 30è jugador de la lliga en aquesta classificació. Dels vuit xuts totals a la competició domèstica, dos han acabat al fons de la xarxa, és a dir un 25% d’eficàcia. Amb aquestes dades, el problema no està en si el davanter té o no gol, sinó en el fet que l’equip no genera ocasions.
Captura de pantalla de Sofascore
Al mapa de calor s’observa que, la major part del temps, Vanat es troba situat a la zona central del camp. De fet, en el còmput global passa més temps a camp propi que a la part ofensiva. La presència a àrea contrària és mínima, la qual cosa disminueix les opcions de veure porteria.
Aquest fet té dues lectures, una de positiva i una de negativa. La positiva és que Vanat ha entès a la perfecció que vol Míchel d’ell. A banda de gols, és un jugador que treballa en defensa, baixa pilotes al mig del camp i ajuda l’equip a la sortida de pilota. Les passades llargues de Gazzaniga cap a l’ucraïnès, quan es complica la sortida de pilota és l’exemple més clar, el davanter ajuda a descarregar el joc.
El poc perill en atac
La nota negativa és que si el teu davanter centra es passa gran part del temps al cercle central, vol dir que no generes perill. I aquest és el gran problema del Girona ara mateix. Els de Míchel són un equip que no creen ocasions de gol, que els hi falta acabar de trobar l’última passada, fluïdesa i idees a la zona de tres quarts. Malgrat tenir molts mitjapuntes, l’acumulació no està donant els seus fruits i molts cops s’ha vist com la solució ha passat per obrir el camp.
El Girona és el segon equip que menys xuts ha fet a la Lliga (69). Només el Getafe n’ha fet menys (68). Ara bé, els gironins són el desè equip amb més eficiència de cara porta. El conjunt català marca un 14% dels tirs que prova o el que seria el mateix fa gol cada 6,9 xuts.
Sense espai per dins, pilotes a l’àrea
Aquest recurs és el que s’ha emprat especialment en els últims minuts de partit. Amb Stuani al camp – que normalment substitueix a Vanat – l’equip comença a penjar pilotes a l’àrea, que l’uruguaià lluita i acostuma a guanyar. Però tot plegat genera un canvi de la idea de joc: no s’ha pogut entrar per dins, busquem arribar per fora. I això és un guió que s’acostuma a repetir partit rere partit.
Tot plegat obliga a replantejar-se l’atac gironí. Tenint en compte el perfil de davanter que és Vanat i l’acumulació d’homes que hi ha al mig del camp, potser la solució passa per treure un mitjapunta i jugar amb dos puntes, un recurs que només s’ha vist en un partit a la Lliga, al Coliseum davant el Getafe.
