Imatge de: X @GironaFC
A Girona la paraula Uruguai es relaciona immediatament amb Cristhian Stuani. Però el 2020, amb l’equip a Segona Divisió, hi va aterrar un altre futbolista charrúa: Sebastián Cristóforo. Arribava lliure després de desvincular-se de la Fiorentina i amb una dilatada experiència al futbol europeu.
A Girona s’hi va passar una temporada en què va tenir un protagonista destacat. 40 partits que van acabar de la pitjor forma possible. La derrota per 0-2 contra el Rayo Vallecano deixava al conjunt de Francisco sense el premi de l’ascens. Tot i això, Cristóforo recorda aquell curs amb una gran estima: “Em va encantar tot, la ciutat, l’estil de vida, l’equip, l’estructura…, es mereix estar a Primera”, ha explicat el migcampista en exclusiva a Girona Media. De fet, Girona és el tercer equip amb qui ha disputat més partits, per darrere del Peñarol (125) i el Sevilla (56).
Amic d’Stuani, Cristóforo va debutar a Peñarol, equip en què va tornar fa uns anys per començar l’inici del final de la seva carrera esportiva. En una entrevista al mitjà uruguaià Ovación va remarcar la seva voluntat de tornar a Sud-amèrica: “Vaig estar molts anys a Europa, em vaig acostumar i em va agradar, però també volia tornar i poder jugar amb l’equip que em va formar”.
El futbolista va destacar les diferències entre dos estils de futbol diferent: “Aquí a l’Uruguai crec que hi ha menys temps per pensar. És molt més intens i has de prendre decisions ràpides perquè els marcatges són més agressius”. Després d’unes temporades a Peñarol, aquest estiu va canviar al país veí, l’Argentina. A les files de Central Córdoba són líders del Torneig de Clausura després de 13 partits.
Campió de l’Europa League abans d’aterrar a Girona
A Europa, el seu primer equip va ser el Sevilla. Allà va viure la cara més dolça i més amarga del futbol. Cristóforo va patir una lesió de creuats el 2014, però també va poder celebrar tres Europa League amb el conjunt andalús. Amb només 20 anys va travessar l’oceà per tastar el futbol europeu: “Va ser una forma de créixer. Has d’aprendre a fer-ho tot, coses que abans no sabies ni que existien. Jo no sabia fer ni el més bàsic: no sabia pagar un compte, el llum, cuinar o fer la compra”, va confessar fa uns anys a Ovación.
Després de tocar el cel i l’infern amb el Sevilla va provar sort a la Fiorentina, on va encadenar cessions al Getafe i a l’Eibar abans d’aterrar – com a agent lliure – a Girona: “Fins que no marxes del teu país no ho valores. Amb el transcurs del temps t’adones d’on vas estar, però en el dia a dia ho veus normal, com una cosa quotidiana que ni arribes a gaudir”, va admetre al mitjà uruguaià. En la mateixa entrevista també va reivindicar que caldria ensenyar les regles bàsiques per gestionar els diners: “La carrera d’un jugador és molt curta i són pocs anys en què pots fer una diferència i invertir en alguna cosa, seria bo tenir una base”. Abans de tornar a Sud-amèrica va tenir una breu etapa al Cartagena.
Una persona propera que li agrada fer asados i que no oblida els seus orígens: “El dia que em retiri m’agradaria tornar a jugar amb els meus amics”. Un futbolista que de petit, això sí, la seva passió era l’handbol.
