Imatge de MARCA (Delfí Geli)
Delfí Geli, exjugador i actual President del Girona, té un passat sovint desconegut com a futbolista del Deportivo Alavés, pròxim rival dels blanc-i-vermells a la lliga. Després de passar per equips com Barça, Albacete o Atlético de Madrid, el de Salt va decidir continuar la seva carrera futbolística a Vitòria. Tres temporades al conjunt “babazorro” van permetre a Geli viure un dels moments més especials, i a la vegada, més amargs de la seva extensa trajectòria al futbol espanyol, abans de tornar a Girona.
Una final històrica i irrepetible contra el Liverpool
Tot va passar a la temporada 2000/2001, la seva primera en terres basques. Aquell any, l’Alavés va escriure la pàgina més important de la seva història, paraules majors. El combinat blanc-i-blau sorprenia a tot Europa plantant-se en el seu debut a la final de la Copa de la UEFA contra tot un Liverpool. Una fita inoblidable que va regalar als espectadors del futbol el que molts titllen com a un dels millors partits de futbol que s’han vist mai.
Imatge de MARCA
El camí no va ser fàcil. L’Alavés, a les ordres de Mané i amb jugadors com Javi Moreno o Jordi Cruyff, era un equip humil, treballador. Ni el millor guionista hauria imaginat un desenllaç d’aquestes magnituds per un equip que debutava en aquesta competició. Però, en canvi, l’equip va anar superant eliminatòries amb menor i major dificultat, mostrant un futbol excels i on Delfí Geli n’era un pilar fonamental a la part defensiva.
Per arribar a la gran final, els bascs no van tenir precisament un camí de roses. En les rondes inicials van eliminar a Gaziantepspor, Lillestrøm SK i Rosenborg. Després els esperaria el tot poderós Inter de Milan de Zanetti, Seedorf o Vieri, al que també van superar sense massa complicacions. De mica en mica jugadors i afició s’ho anaven creient, empesos per la il·lusió i el somni d’assolir una gesta gairebé considerada fictícia.
Els dos darrers esglaons van ser el Rayo Vallecano, on precisament jugava de titular l’actual entrenador del Girona Míchel Sánchez, i el Kaiserslautern alemany. I així és com un equip va mostrar-se al món, amb un futbol alegre i una carta de presentació immillorable. L’Alavés havia aconseguit el més difícil, plantar cara als gegants del Vell Continent i arribar a la final de la Copa de la UEFA, on l’esperava un Liverpool aleshores necessitat de títols.
Un desenllaç cruel per un any màgic a Mendizorrotza
Aquell 16 de maig de 2001 l’Alavés entrava per la porta gran als llibres de la història d’aquesta competició. Recolzats per gairebé 9000 aficionats desplaçats des de la capital basca, en un Westfallenstadion ple de gom a gom, i davant un dels clàssics del futbol europeu. Els Delfí Geli, Iván Alonso i companyia s’enfrontaven als Owen, Hypia i l’aleshores joveníssim Gerrard en una final a tot o res.
El partit va començar de forma desastrosa pels interessos blanc-i-blaus, que vora el quart d’hora de partit ja anaven 2-0 per sota en el marcador. L’intercanvi de cops era un constant amb un ritme frenètic i la intensitat de tots dos equips no deixava respirar ni una mil·lèsima a ningú. Al descans s’arribava amb un 3-1 favorable als d’Anfield Road, un resultat que no reflectia l’esforç dels “babazorros” sobre la gespa alemanya.
Ja al segon acte, l’Alavés acaronava el que semblava impossible gràcies a un doblet de Javi Moreno en tan sols tres minuts de partit, però el destí portaria el partit al temps extra. Sovint es diu que al futbol pot passar de tot i que és un esport cruel, que no sempre guanya qui ho mereix. I és aquí on va aparèixer l’infortuni, en forma d’autogol de Delfí Geli, per sentenciar i enterrar definitivament el somni dels bascs (5-4).
Imatge de El Periódico
Cal recordar, que en aquella edició es va imposar el denominat “gol d’or”, que va arribar de la forma més injusta i cruel possible en un rebuig de l’actual President del Girona quan faltaven tres minuts pel final. En tot cas, un partit i una final per al record i l’hemeroteca.
Tots dos equips van fer mèrits aquella nit per endur-se la final, però la sort no va acompanyar un Alavés que culminava una campanya excepcional i irrepetible. A Delfí Geli encara li quedarien dues temporades més a Vitòria, on tornaria a disputar competicions europees dos anys més tard, sense el mateix èxit.
Altres jugadors amb passat vitorià
El pas de Delfí Geli pel conjunt basc és segurament difícil de superar, o si més no, d’igualar. Tot i això, Girona i Alavés sempre han mantingut bones relacions i hi ha una llarga nòmina de futbolistes que han vestit tots dos escuts.
En aquesta llista figuren noms com Saúl García, Raúl Carnero o Manu Vallejo. També d’altres amb major reconeixement a Montilivi com Florian Lejeune o Pere Pons, que va estar fins a tres temporades a Vitòria. Per acabar, destacar el pas de Pablo Machín per la banqueta blanc-i-blava i la temporada d’Iván Martín, un altre vell conegut a Mendizorrotza.
En qualsevol cas, hi ha una llarga tradició, que es remunta fins a inicis de segle de jugadors que han anat venint i marxant de terres catalanes a basques, i a l’inrevés. Un partit i una visita molt especial sempre pel President del Girona.
