Imatge de: X
S’acaba un 2025 amb dues cares per als gironins i gironines. Fontajau ha gaudit de valent d’un any per emmarcar, mentre que Montilivi l’intentarà oblidar com més aviat millor de la seva memòria. Al futbol, però, sí que hi ha bones notícies amb l’ascens del filial. Repassem els dotze moments més destacats de l’any a l’esport gironí.
Efecte Moncho Fernández
Arribar i moldre. Això va fer el tècnic gallec que va començar el 2025 amb una triple victòria per retornar l’esperança a Fontajau. La primera va arribar a la pista del Lleida. Seguidament, històric partit davant el Barça per sumar el segon triomf consecutiu –abans de començar l’any només s’havien guanyat dos partits–. Per si no n’hi hagués prou, victòria davant el Baskonia per completar un inici d’any molt difícil d’igualar.
El viatge a Milà
Amb l’equip virtualment eliminat de la Champions, més de 2.000 aficionats blanc-i-vermells van tenyir Milà en el que és el desplaçament més gran de la història del Girona. Sobre el camp, un solitari gol de Rafa Leão va decidir el partit amb una diana anul·lada a Bryan Gil per fora de joc. En qualsevol cas, l’important va ser el que va passar als carrers de Milà, demostrant el poder de l’afició del Girona.
La Copa la Reina a Saragossa
L’Uni Girona va arribar amb l’esperança i la il·lusió de poder tornar a aixecar un títol. Després d’una gran temporada, el conjunt de Roberto Íñiguez va imposar-se al Lointek Gernika (71-68) en un igualat partit als quarts de final. A les semifinals, però, tot i lluitar fins al final contra l’Hozono Global Jairis, les catalanes van acabar caient a la pròrroga contra un equip murcià que s’acabaria proclamant campió dies més tard. Un cop dur, però que no va tapar la grandíssima temporada de l’Uni.
Tornar a guanyar a Montilivi
Després de tres mesos (91 dies) el 5 de maig el Girona va tornar a guanyar un partit de Lliga. Va ser per 1-0 a Montilivi contra el Mallorca. Amb gol del de sempre, Stuani. Una victòria que va servir per trencar una mala dinàmica i començar a veure la salvació a l’horitzó. L’anterior triomf a casa havia estat el 3 de febrer davant Las Palmas (2-1).
A Valladolid per seguir a Primera
Una setmana després de retrobar-se amb la victòria, el Girona va guanyar a un Valladolid (0-1) que ja havia descendit per assegurar –virtualment– la permanència a Primera Divisió. Dies més tard seria matemàtic. Un duel marcat per la igualtat i el patiment que van viure els blanc-i-vermells. D’aquesta forma, s’acabava una temporada que havia començat amb molta il·lusió, però va acabar amb molt males sensacions.
Eurolliga i ACB a Girona
L’Uni Girona va certificar una històrica primera posició al final de la lliga regular amb una temporada per emmarcar. Malauradament, les baixes als play-offs van evitar que l’Uni pogués competir amb totes les seves possibilitats. A punt va estar el conjunt de Roberto Íñiguez d’obrar el miracle a les semifinals davant el Casademont Zaragoza i remuntar els 19 punts en contra de l’anada.
Paral·lelament, el Bàsquet Girona va assolir una treballada salvació a l’ACB. La derrota del Coviran Granada a la pista del Real Madrid certificava la permanència per als de Moncho Fernández, que va ser capaç de capgirar el rumb d’una temporada en què les sensacions eren molt dolentes. A més, l’afició ho va poder celebrar amb una victòria a Fontajau en el derbi davant el Lleida per tancar la temporada.
De Tenerife a Gran Canària
Per fi. El 2025 també quedarà com l’any de l’anhelat ascens a Segona Federació per al filial blanc-i-vermell. Després de diversos intents fallits, els homes de Quique Álvarez van aconseguir pujar de categoria després d’uns play-offs en què van haver de superar al Peralada, el Badalona i el San Fernando. Una gran actuació de Dawda a les finals, autor dels tres gols gironins, va ser clau per assolir l’ascens.
Un inici per oblidar
Si el curs anterior es va assolir la salvació a Montilivi in extremis, la temporada 2025-26 no va començar gaire millor. La mala planificació esportiva va deixar sense gaire marge de maniobra a Míchel, que li va costar adaptar-se al nou equip i trobar la tecla perquè comencés a funcionar. El resultat? Derrotes contra el Rayo (1-3), Villarreal (5-0) i Sevilla (0-2). La primera victòria no va arribar fins a la jornada vuit, el 4 d’octubre contra el Valencia (2-1).
Laeticia Amihere
Amb una mitjana d’11 punts i 4,5 rebots per partit, Laeticia Amihere és el gran descobriment d’aquest 2025. L’aler canadenc –que ja ha marxat als Estats Units– ha destacat en aquest inici de temporada amb l’Uni Girona i en pocs mesos s’ha convertit en una jugadora molt estimada per l’afició. La seva absència –va arribar per suplir la lesió de Chloe Bibby– serà un factor a tenir en compte, tot i que de moment les gironines han superat amb nota les primeres proves que han tingut.
El serial Livaković
Semblava complicat superar la gestió amb Pau López la temporada passada. El porter català –que ara és titular al Betis– només va jugar un partit de Copa, mig de Lliga i un de Champions League –els dos darrer per la lesió de Gazzaniga–. Aquest estiu, després de la lesió de llarga duració de Juan Carlos, la direcció esportiva es va moure ràpidament per portar un porter de primer nivell, Livaković. Gazzaniga havia deixat dubtes a l’inici de curs, la qual cosa feia pensar que seria qüestió de temps veure al croat sota pals.
Contra tot pronòstic, les jornades van anar passant, la porteria continuava sent un problema, però Livaković es mantenia a la banqueta. Després de mesos d’especulació, Míchel va confessar a una roda de premsa que s’havia negat a jugar i que sortirà aquest pròxim mercat d’hivern. Un problema més per al madrileny que, amb Vlad lesionat, només tenia un porter disponible.
Nova decepció a la Copa
La il·lusió de la Copa es va acabar ràpidament. Malgrat admetre Míchel que volien mantenir-se a la competició, la primera ronda al camp del Constància ja va deixar molts dubtes. L’equip va haver de necessitar la pròrroga per passar l’eliminatòria. Contra l’Ourense, no n’hi va haver prou. Derrota per 2-1 en un partit per oblidar que deixava al Girona, de nou, sense la Copa d’entrada.
Els derbis són catalans
Bones notícies per acabar el 2025. L’Uni Girona es va imposar a la pista del Cadí La Seu (64-82), mentre que el Bàsquet Girona va fer el mateix a Fontajau contra el Lleida (103-86). Un doble triomf al derbi català per tancar un any per emmarcar al bàsquet. L’equip de Roberto Íñiguez, a més, va guanyar contra l’Spar Gran Canaria (67-93) en un partit ajornat per les tempestes a les illes. Una victòria per continuar líders de la Lliga i amb el bitllet cap a la Copa de la Reina, com a caps de sèrie, assegurat.
