Imatge de: X @GironaFC
Sis victòries en 34 partits. Aquest és el resum del 2025 del Girona: sis triomfs (Alavés, Las Palmas, Mallorca, Valladolid, Valencia i Constància), vuit empats i 20 derrotes. Els gironins només han guanyat el 17,6% dels duels que han disputat, mentre que n’han perdut el 58,8%. Uns números insostenibles. 7 punts de 33 possibles aquest curs, amb només una victòria, però el pitjor de tot és que es continua amb la tendència del final del curs passat que gairebé envia l’equip a Segona Divisió.
La situació comença a ser límit i les urgències cada cop són majors. En les últimes deu temporades, 19 equips han arribat a la jornada 11 de la mateixa forma que el Girona, és a dir, amb set punts o menys a la classificació. D’aquests, només sis es van aconseguir salvar a final de temporada (un 32%). La darrera temporada ho va fer el Valencia, que amb el canvi d’entrenador per Nadal, va aconseguir capgirar una dinàmica molt negativa. Anteriorment, també ho van aconseguir el Celta (23-24), el Cádiz (22-23), el Getafe (21-22, que només tenia 3 punts), l’Alavés (17-18) i el Granada (15-16).
Dels sis, només el Cádiz va mantenir a Sergio González tot l’any. El Celta va efectuar el canvi a la banqueta a la jornada 28 (Claudio Giráldez va ocupar el lloc de Rafa Benítez). Al Getafe, Quique Sánchez Flores va substituir a Míchel González a la vuitena jornada. L’Alavés, per la seva banda, va tenir tres entrenadors – i dos interins – durant el curs: Luis Zubeldía, Giovanni De Biasi i Abelardo. Finalment, el Granada va destituir a José Ramón Sandoval a la jornada 25 en el lloc de José González.
Els paral·lelismes amb altres cursos
D’altra banda, Míchel no és el primer cop que es troba en una situació similar. En el seu primer curs amb el Girona, el conjunt blanc-i-vermell va sumar 11 punts en els 11 primers partits a Segona Divisió. Aquella jornada, els catalans van guanyar al camp del Mirandés (1-2) per trencar amb una mala dinàmica d’un empat i tres derrotes. El madrileny va aconseguir capgirar la dinàmica fins a aconseguir l’ascens a Tenerife.
A Primera Divisió, Míchel també ha estat contra les cordes. La temporada 2020-21 amb el Huesca, l’entrenador va sumar set punts en els 11 primers duels. El conjunt aragonès no havia guanyat cap partit, tot i n’havia empatat set. Números que el feien cuer de la categoria. El tècnic no va poder revertir la situació i va ser destituït a la jornada 18 després de només poder fer un triomf i dos empats i amb l’equip a l’última posició.
L’experiència al Rayo Vallecano (2018-19) tampoc permet ser optimista. Míchel va fer sis punts en 11 jornades (una victòria, tres empats i set derrotes) que situaven l’equip en dinovena posició. Després de guanyar a la quarta jornada, no ho va tornar a fer fins a la catorzena. Una bona dinàmica entre la jornada 17 i 21 – amb quatre victòries i un empat – va permetre ser optimistes, però set derrotes consecutives van fer que la directiva del Rayo destituís el madrileny a la jornada 28. Tots dos equips – Rayo Vallecano i Huesca – acabarien baixant a final de temporada.
En els tres casos (els dos esmentats i amb el Girona aquest curs) el principal problema han estat els gols encaixats. Amb el conjunt madrileny en va rebre 23 en onze jornades. Amb els aragonesos en van ser 17 i ara en porta 24. A l’altra banda, amb el Rayo només havia marcat 12 gols, amb el Huesca 8 i ara amb el Girona n’ha fet 10.
