Lluc Salellas: “La inversió de Montilivi l’ha de fer el club”
L’alcalde de la ciutat explica a Girona Media el full de ruta de Montilivi i Fontajau i parla d’un possible homenatge a Stuani i Míchel

Imatge: Àfrica Benavente

Lluc Salellas Vilar (Girona, 31 de desembre de 1984) és l’actual alcalde de Girona des de 2023. Seguidor actiu de l’esport gironí, és habitual tant a Montilivi com a Fontajau. Durant el seu mandat ha viscut moments històrics per a l’esport gironí de la ciutat com el debut de Champions contra el Feyenoord o el massiu desplaçament a Milà. Ara, es prepara per seguir la primera Final Six de la història de l’Uni Girona, després de viure també de prop la fusió del bàsquet d’elit a la ciutat.

Com a seguidor actiu de l’esport gironí, com està vivint l’actual temporada amb tres equips a l’elit (Girona FC, Spar Girona i Bàsquet Girona)?

Crec que hem de fer una mica de diferència. En l’àmbit del bàsquet, estan sent dues temporades excepcionals en tots els sentits. L’Uni Girona està fent una temporada brillant. Ha arribat al Final Six i, de moment, ocupa el segon lloc a la Lliga, amb bones opcions de fer uns bons play-offs i qui sap fins on pot arribar…

Pel que fa al Bàsquet Girona, l’equip s’ha consolidat clarament a la part mitjana de la classificació. És un pas endavant respecte a temporades anteriors en què havia hagut de lluitar molt per la permanència. Per tant, en el bàsquet són dues temporades espectaculars, acabin com acabin.

En canvi, en futbol és una temporada potser més irregular i menys il·lusionant. No tant pel lloc a la classificació, que no és dolent i és bastant normal per a un equip com el Girona, sinó perquè l’equip no ha acabat de trobar una identitat clara de joc. Hi ha partits extremadament bons i d’altres molt dolents, i aquesta irregularitat fa que potser no estiguem gaudint tant del Girona. 

Centrem-nos en el bloc del futbol, per on passa el futur més immediat del Girona FC com a entitat?

Com a entitat crec que està consolidada. El club fa uns deu o dotze anys que segueix una línia de treball molt clara i això li ha permès anar-se consolidant a Primera Divisió, amb un equip potent i d’elit. A més, també s’està fent una aposta important per la formació, sobretot a nivell de futbol base i juvenil. Tot això ajuda a crear espais perquè els jugadors de les comarques gironines puguin desenvolupar-se i tirar endavant en el món del futbol.

I pel que fa a Montilivi?

Des del primer dia hem traslladat al club que el nostre interès és que aposti per Montilivi, que el transformi i el renovi. Aquest és, de fet, l’objectiu de la concessió que es va fer fa ja vuit anys i, per tant, continua sent la nostra prioritat número u.

Ara bé, la inversió l’ha de fer el club i hem de pensar que anirà al voltant dels 100 milions d’euros. Per tant, ells tenen un paper i un pes important a l’hora de prendre la decisió. En qualsevol cas, el que sempre hem dit és que, si finalment no pot ser a Montilivi, la nostra aposta és que el projecte continuï dins la ciutat de Girona. Mantenir el club i l’estadi a la ciutat també és una prioritat per a nosaltres.

Quan parlem de reformar, vol dir també ampliar?

Ells són els primers que han de donar sortida al creixement de la massa social que té el club. Les penyes continuen creixent, el nombre de socis també, i els desplaçaments cada vegada mobilitzen més gent. Per tant, aquest creixement s’ha de poder canalitzar d’alguna manera, i l’única manera de fer-ho és reformant i ampliant Montilivi o, en tot cas, ampliant la capacitat perquè hi pugui anar més gent al camp els caps de setmana.

Per tant, l’opció A és reformar Montilivi. L’opció B seria fer un estadi nou a Girona. En aquest sentit, s’han traslladat al club propostes fermes amb possibles ubicacions alternatives dins de la ciutat?

Sí.

Es pot donar alguna pista d’on seria?

No, encara no. Nosaltres hem fet una aposta de lleialtat i el treball discret és important. En aquest sentit, nosaltres els hem explicat com seria viable, perquè pensem que és la millor proposta possible en el cas que no es reformi Montilivi. Com deia abans, la decisió l’han d’acabar de prendre ells com a club. Nosaltres ens hem ofert a la directiva i als propietaris, per explicar-los amb tots els detalls que vulguin. Estic convençut que, tard o d’hora, aquesta proposta se sabrà, ja sigui perquè és la proposta definitiva o perquè nosaltres considerem que és el moment de fer-la pública.

Pel que fa al filial, que actualment ha de jugar fora de la ciutat (Riudarenes, Vidreres), s’ha plantejat alguna alternativa perquè pugui tornar a Girona?

Entenc que podrien jugar a Montilivi si volguessin, però el club deu pensar que són uns costos molt elevats per al públic que l’aniria a veure. Per tant, penso que a Girona ara mateix no es donen les condicions en cap altre camp on el filial pugui jugar. Per això des del club es fa aquesta aposta. La majoria dels filials juguen en un camp diferent del del primer equip i, en el nostre cas, com que som una ciutat petita, tenim els equipaments que tenim i hem d’intentar que s’hi acosti al màxim.

Un altre dels temes que fa temps que fa xup-xup és la possible estàtua a Cristhian Stuani. Tenint en compte que acaba contracte i que el seu futur està a l’aire, s’ha plantejat mai formalment fer-li algun homenatge o reconeixement?

Diria que formalment no n’hem parlat encara. Cristhian Stuani és un jugador actiu, i tant el club com nosaltres sempre hem convingut que la millor manera que tenim de respectar-lo és no estar parlant d’homenatges… Quan ell prengui aquesta decisió, crec que serà el moment de parlar-ne. Els homenatges s’han de fer quan algú acaba la trajectòria professional o quan ja la dona gairebé per acabada. Cristhian Stuani, de moment, no ha transmès això i, per tant, no hem tingut un debat formal.

Evidentment, és un tema que en converses informals surt, i crec que tothom té clar que algun tipus de cosa s’haurà de fer tant des de la ciutat com des del club quan el jugador decideixi penjar les botes.

Qui també acaba contracte aquest estiu és Míchel…

Passi el que passi, serà un entrenador icònic en la història de la ciutat i un dels que més recordarem: per com s’ha involucrat i implicat amb el club, pel seu compromís amb la llengua, pel que ha aconseguit a nivell futbolístic i per les idees tan clares que ha transmès des del primer dia. Crec que Míchel també es mereixerà, d’alguna manera, un reconeixement. El que passa és que el moment arribarà quan aquestes etapes es tanquin, perquè mentrestant encara poden passar moltes coses.

En un context d’aturada de seleccions on es parla del paper d’estadis com el Camp Nou o l’RCD Stadium per acollir la selecció espanyola i el Mundial. Facilitaria i proposaria l’Ajuntament que un Montilivi renovat seguís aquest camí?

No. Jo facilitaria i proposaria que vingués la selecció catalana. A mi em tindrà al costat qualsevol persona; polític, esportista que defensi l’oficialitat de les seleccions catalanes. És l’únic objectiu que em mou en aquest sentit. Mai he donat suport a la selecció espanyola de cap esport, perquè no considero que sigui la meva nació i, per tant, no defensaria ni proposaria que la selecció espanyola de futbol vingués a jugar a Girona. 

Ara que s’acosta el mundial entenc, per tant, que la tessitura de l’Ajuntament (no instal·lar cap pantalla pública com ja va passar la darrera Eurocopa) serà la mateixa…

Sí, nosaltres ja ho vam dir. Si hi ha una entitat que vulgui promoure veure el futbol a la pantalla, nosaltres no podem dir res, però no gastarem diners de totes i tots per posar una pantalla per veure la selecció espanyola. Són partits que es fan en obert i tothom pot veure a casa seva. Per tant, crec que té una voluntat clara de promoure el sentiment d’identitat de l’estat espanyol. Nosaltres no hi tenim interès en això. Ho respectem, però no hi tenim interès.

Passant al bloc del bàsquet, quina valoració fa de la unió entre el Bàsquet Girona i l’Uni Girona? Com de positiva és per a la ciutat?

No només positiva, sinó que les institucions públiques hem ajudat que passés i hem remat perquè això pogués tirar endavant. Ens ajudava a tots plegats, per exemple, a plantejar-nos la concessió de Fontajau amb un sol club. 

També és fruit i gràcies a la generositat d’en Marc Gasol [president Bàsquet Girona], d’en Caye [Cayetano Pérez, president Uni], i de molta gent que ha treballat en aquest sentit, juntament amb l’empenta que les institucions públiques hem donat perquè això fos possible. Estic molt orgullós d’haver viscut com a alcalde la fusió dels dos clubs.

En quin punt es troba actualment la concessió del pavelló de Fontajau?

Espero que en les properes hores i dies hi hagi novetats al respecte. La veritat és que estem treballant des de fa dos anys i mig, amb molta discreció i amb moltes ganes que tot plegat surti bé. Potser el més còmode i senzill hauria estat explicar tot el dia què estava passant i tota la feina que estàvem fent, i així evitar certes crítiques que rebo com a alcalde.

Pel bé de l’objectiu comú —que la concessió pugui tirar endavant i esdevingui una oportunitat tant pel club com per la ciutat— prefereixo mantenir la discreció. Confio que en els propers dies o setmanes podrem fer comunicacions conjuntes entre el club i l’Ajuntament anunciant els avanços.

Per tant, esperem novetats a curt termini?

Confio que sí. Estem en una fase bastant avançada de tot plegat i abans de vacances això ha d’estar endreçat. Vacances d’estiu, em refereixo.

Com es preveu gestionar la concessió de Fontajau per garantir que la resta de clubs i esports que fan ús del pavelló no es vegin perjudicats en la seva activitat?

Precisament, és un dels temes que hem anat treballant durant tot aquest temps. Hi ha un pla de treball que s’està fent amb el Bàsquet Girona i el Servei Municipal d’Esports perquè tot això es faci de manera endreçada, en què tots els clubs i entitats en cap moment vegin menystinguda la seva activitat, sinó que fins i tot pugui ser una oportunitat per millorar la seva situació.

Quan parlem de Fontajau hem de pensar en el gran Fontajau, en tot el que hi passa en aquell pavelló i tota aquesta feina que estem fent és per donar resposta absolutament a tot el que hi està passant ara mateix.

Un altre tema és la botiga del Barça a Girona. Quina valoració fa de la possible obertura i com creu que pot afectar la identitat i l’economia del club de la ciutat?

A mi m’agradaria que tothom que ve a la ciutat de Girona i li agradi el futbol, compri els productes del Girona i no d’altres clubs. Però al mateix temps és evident que qualsevol empresa que compleixi amb la llei, i en aquest cas el Barça ho fa, pot obrir un establiment comercial a la nostra ciutat i nosaltres no som ningú per prohibir-ho.

Per tant, si el Barça acaba decidint obrir la botiga, que no és un tema que ens toca a nosaltres, i compleix amb totes les normatives i amb tot el que exigim, nosaltres donarem el permís. Ara bé, intentarem que tothom que ens vingui a veure i tothom que hi passi per la Rambla miri més el Girona que no el Barça.