Imatge de: X @GironaFC
Entre mascaretes i PCR’s, una vacuna eficaç i resolutiva va arribar a Girona. No era ni de Pfizer ni de Moderna, venia de Vallecas i es deia Miguel Ángel Sánchez Muñoz. Montilivi necessitava aire fresc, després d’una temporada sota les ordres de Francisco amb un joc mediocre, avorrit i sense massa rumb.
La trajectòria de Míchel com a entrenador no donava, ni de bon tros, bons auguris a l’aficionat gironí. Dos acomiadaments, del Huesca i del Rayo Vallecano respectivament, amb els dos equips a la part més baixa de la classificació. Una ‘pedrada’ en tota regla de Quique Cárcel. Del tècnic de Vallecas se sabia que era un home proper, sincer, honest i amb una idea de joc molt clara, que tot i els mals resultats no va canviar en cap moment.
Una ràpida adaptació amb resultats imminents
Si alguna cosa ens posa molt calents als catalans és que la gent que ve de fora vulgui aprendre el català des del primer dia. Hauria de ser una premissa, almenys, entendre el primer idioma de la ciutat. En aquest sentit, Míchel va demanar ràpidament a les rodes de premsa que les preguntes es formulessin en català i a poc a poc, amb algunes classes de reforç a la setmana, el va començar a parlar. Arran d’això, el Jovent Gironí va iniciar un dels càntics més reconeguts de l’afició: Míchel català, Míchel català! El tècnic sempre retorna els aplaudiments.
D’altra banda, el joc de Míchel tenia la línia continuista que havia marcat a Vallecas o a Huesca, però de la mà de jugadors com ara Arnau Martínez, Aleix Garcia, Álex Baena, Stuani o Nahuel Bustos van aconseguir que el projecte de pujar a Primera Divisió s’aconseguís en 46 partits (42 de lliga i 4 de play-off) amb una victòria a Tenerife, on esperaven un altre escenari. Així es va aconseguir un ascens que a Girona semblava impossible després de les experiències dels últims anys.
Un canvi de paradigma
Quatre anys després, aquí seguim, a l’elit del futbol espanyol. Qui ho diria després dels play-offs agònics a Montilivi, que avui dia hauríem jugat al Parc dels Prínceps, el Liverpool hauria visitat casa nostra i hauríem conquistat la muntanya màgica de Montjuïc amb una plantilla de somni. Doncs sí, tot això ho ha fet Míchel i el seu staff. Feia temps que un tècnic no calava tan dins del club. Des de Machín que no s’agafava aquesta estima a un entrenador. Quan t’enamores de la ciutat, que ja ho diuen que enamora…, tens molt guanyat. No sabem què passarà amb Míchel quan deixi Montilivi, però sí que sabem què li va passar a Machín, una eminència únicament gironina.
Si res es torça, Míchel complirà el seu partit número 200 a la banqueta del Girona contra l’Atlético de Madrid. Un partit sempre especial per l’aficionat gironí, que el 2017 va viure l’estrena del club a Primera Divisió contra els deixebles del Cholo Simeone amb un empat històric. Sembla que la victòria d’aquest cap de setmana contra l’Alavés ha donat aire al tècnic, però les jornades que venen poden ser un infern: Real Betis, Real Madrid, Elche i Real Sociedad.
No obstant això, Míchel serà recordat com l’entrenador que va tornar l’equip a Primera Divisió, va aconseguir classificar-lo tercer en un rècord històric del club, va jugar la nova Champions League i va conquistar l’aficionat del futbol sota un discurs clar i sincer, però també amb una identitat de joc molt valorada.
