Imatge de: X @BasquetGirona
La primera declaració de Moncho Fernández com a entrenador del Bàsquet Girona va ser: “Una marató comença per una passa”. Ningú li ha portat la contrària en això, perquè és un fet, però potser sí que hem volgut pujar el ritme abans d’hora. La temporada 2024-2025 de l’ACB penso que serà recordada com una de les més competitives.
En les primeres posicions no hi ha un líder clar. Unicaja de Màlaga i Real Madrid comparteixen lideratge i, en les últimes posicions no hi ha cap equip despenjat. D’altra banda, Leyma Coruña és el cuer a dues victòries del catorzè classificat, l’Hiopos Lleida. Per tant, fins a cinc equips estan dins de l’huracà de la salvació i, m’atreveixo a afegir a Río Breogán i Surne Bilbao Basket. Set equips, doncs. Gairebé mitja lliga.
Tornem als tòpics. El treball diari i pensar només en el següent partit. És així i ha de ser així. Potser no agrada o no convenç aquest discurs, però és l’ideal. Els aficionats i als mitjans de comunicació ens agrada molt fer comptes. Comptes per entrar a la Copa del Rei, comptes dels equips rivals amb possibles victòries i derrotes, comptes per la permanència, etc. Comptes irreals. No existeixen.
La derrota a Granada té diferents lectures. Primerament que qualsevol equip et pot guanyar. Independentment, de la situació en què es trobi. Guanyar a domicili és una odissea. Entre el Bilbao, el dotzè classificat, i el Leyma Coruña, el cuer, s’han guanyat 15 partits de 58 jugats. Només un 25% dels partits han estat, doncs, triomf a domicili.
Aljami Durham
La segona lectura és la falta de rotació interior i la irregularitat d’Aljami Durham. Yves Pons serà baixa fins a finals de març, com a mínim. James Nnaji des del 4 de gener que no juga, primer sent descartat i segon a causa de les molèsties al genoll esquerre. A dia d’avui, Francisco Cáffaro és el tercer pivot amb una mitjana de 6 minuts per partit. Juan Fernández i Martinas Geben són jugadors que acaben els partits carregats de faltes. La rotació interior amb dos pivots ara mateix no és una garantia.
El cas d’Aljami Durham és reiteratiu. El nord-americà va jugar el seu millor partit contra l’Unicaja de Màlaga. 22 punts i 28 de valoració. Contra el Granada va ser una espurna que va brillar en moments comptats. 6 punts i 4 captures. Pobre i lluny de l’espectacular rendiment contra el Màlaga. Què li hem de demanar? Jo ho tinc clar. Regularitat i no desconnectar del partit en cap moment. El Bàsquet Girona necessita el seu talent en els moments més grisos ofensivament i la seva energia en defensa per guanyar partits.
L’última lectura que faig de la derrota a Granada i que va lligada amb els partits guanyats a domicili és que sumar victòries a casa és pràcticament una obligació. Tornem als tòpics, però si no guanyes a domicili has de guanyar a casa. No hi ha més. Diumenge el Bàsquet Girona rep el Casademont Zaragoza. Confiem en els tòpics, que per alguna raó ho són.
