Imatge de: Flick David Subirana
L’objectiu era arribar a les semifinals. Objectiu complert. Aquesta temporada l’Uni Girona ens ha malacostumat a guanyar molt i, a més a més, a fer-ho amb un joc molt atractiu. En defensa ha demostrat que és un equip físic i capaç de defensar la cistella amb diferents alternatives. L’atac és una meravella. És el millor de la lliga. Quan no rutlla de la mateixa manera que ha funcionat el 90% dels partits, sembla que l’equip no estigui connectat.
Ahir el Gernika va guanyar en concentració i duresa, però no va acumular més punts quants va sonar la botzina final. Victòria d’equip campió? Els quarts de final de l’Uni Girona van ser molt discrets, però resolutius. Guanyar a les gironines és molt complicat.
El Jairis supera en joc i en intensitat al favorit València
Les semifinals de l’Uni Girona no serà el que el gran públic imaginava. La màgia de la Copa de la Reina, l’essència del torneig del K.O. va aparèixer a la primera jornada.
L’equip de Bernat Canut va executar l’estratègia defensiva a la perfecció. El Valencia va acabar amb només 53 punts. Intenses, amb motivació per superar l’equip amb més talent, però també amb molta disciplina per no sortir del guió en cap moment.
L’Uni Girona, amb Jordi Sargatal a la direcció del partit per última vegada, ha de superar el vertigen a les cites marcades en el calendari. La primera desfeta va ser l’eliminació a l’Eurocup en el pitjor partit de la temporada. Ahir van esquivar aquesta bala. Els nervis de l’estrena ja són part del passat. És el torn de fer tangible la superioritat. És el moment de guanyar. Perquè guanyar està per sobre de tot.
