Imatge de: X @GironaFC
Després de l’última victòria de l’equip contra l’Alavés sembla que l’optimisme a Montilivi torna a poc a poc, però els ànims encara són baixos. La plantilla consta de mancances congènites i difícilment resolubles. No per manca de rendiment de les peces sinó per manca de perfils específics de titulars i recanvis clau. Tot seguit, repassarem aquestes mancances i intentarem endevinar si Míchel pot arribar a fer-les desaparèixer amb els actius que té en plantilla.
Un mig del camp descompensat des de fa dues temporades
El rendiment de l’equip l’any passat va fer un tomb quan al mercat d’hivern va aparèixer un pivot organitzador com va ser Arthur. Aquest any no tocava tornar a repetir el mateix error i sembla que el Girona ha tornat a entrebancar-se amb la mateixa pedra. Un any més, Míchel no compta amb un jerarca amb pilota. Algú que sigui capaç de fer girar el joc i des de la base, tramar jugades o simplement trobar la progressió. Witsel ha estat l’escollit i no és de bon tros aquest perfil, tot i que estigui competint a un nivell notable. Si la tria era el belga, és difícil comprendre com l’únic interior natural és Ivan. Ni Donny, ni Ounahi, ni Lemar o ni tan sols Lass poden ser aquest perfil de jugador i ja fa dos anys que a Míchel si li falta Iván, no té un substitut natural.
Yangel la temporada passada va arribar a assumir accions que no li pertocaven pel tipus de jugador que és, sobretot en creació. Ara, però, no només fa falta un jugador complementari a Ivan i Witsel, sinó que no s’ha portat un recanvi mitjanament similar a Yangel. Fan falta dues peces, un guanyador de duels i un organitzador. Míchel està aconseguint que el tàndem Ivan i Witsel funcioni, com? Apropant-los molt a la base, i fent que dos mitjapuntes siguin receptors de tot el que creïn, el problema? Que la dependència sobre ells dos és total, ja que són els únics capaços de treure la pilota des de la base de la jugada.
Central
Tot gironí rebia la notícia de la marxa de Krejčí amb una preocupació i tristesa severa. A vegades el futbol té aquestes coses, però, el grau de certesa que l’oferta era impossible de rebutjar era similar a què calia portar un recanvi. El txec era l’únic defensor de tota la plantilla capaç de corregir a l’esquena. En un plantejament tàctic de pressió i defensa avançada un perfil així sempre és necessari. Sobretot si l’activació en la pressió no és la que pertoca i l’equip rival disposa d’espai i temps per córrer a l’espai. Així i tot, Míchel no té un central de característiques similar a Krejčí. L’equip ara juga amb Blind a aquell sector i el seu company d’eix de la defensa és Reis, un futbolista que no destaca per la seva velocitat. L’única manera que el Girona ha aconseguit tindre un bon corrector ha estat quan Francés ha jugat, tot i que les lesions, de moment, l’estan apartant dels terrenys de joc.
Per tant, l’única manera de contrarestar la baixa d’un central esquerrà titular és que jugui un defensor dretà que la temporada passada jugava de lateral suplent per manca de contundència. Ningú dubta del potencial de Francés, però no portar un recanvi de Krejčí ha tornat a ser una decisió que ha debilitat la plantilla i ha condicionat a Míchel a l’hora de plantejar els partits.
L’etern recanvi al lateral esquerre
Amb la baixa de Miguel després d’una temporada irregular i un últim tram d’absència, el més prudent era dotar la plantilla de dos laterals esquerra. És sorprenent com l’únic jugador que s’ha incorporat per jugar a aquella posició és el lateral de trenta-dos anys, Àlex Moreno. Jugador del qual gràcies a la seva trajectòria no es dubta del seu rendiment, però sí que no s’entén com un jugador veterà no té cap competència. En aquest cas el problema no és el perfil de jugador fitxat, sinó que aquest no té cap mena de substitut.
Míchel estarà obligat a confiar en la figura d’Àlex, si no molt difícilment podrà mantenir l’ocupació d’espais actual i haurà de tornar a sacrificar a l’únic central esquerrà de la plantilla, Blind. Aquesta és una mancança que la seva gravetat depèn directament del rendiment del jugador escollit i que serà més o menys notòria segons l’estat físic i de confiança del jugador de Sant Sadurní d’Anoia.
