Imatge de: X @GironaFC
El famós ‘fair-play’ financer o Límite de Coste de la Plantilla Deportiva (LCD) és la xifra màxima que un club de Primera o Segona Divisió pot gastar durant un mercat de fitxatges. Aquesta quantitat, fixada segons uns criteris establerts per LaLiga, inclou el salari dels jugadors, primer i segon entrenador i preparador físic. A més, la despesa en el filial, en el femení i en els equips del planter també es comptabilitzen.
Per al seu càlcul es té en compte el salari fix i variable, la seguretat social, les primes, les comissions i les amortitzacions. L’última actualització per part de l’organisme responsable és del passat mes de febrer. El Girona tenia un límit 98,877M€ – augmentant-lo en 4M€ respecte al setembre -, el que corresponia al vuitè més alt de la Primera Divisió.
Aquest càlcul – que es realitza a partir de restar als ingressos totals, les despeses no esportives i el pagament del deute – s’actualitza al final de cada mercat de traspassos per conèixer la situació de club. L’objectiu és evitar que una institució gasti més del que pot assumir la seva economia.
Sense problemes a Girona
El Girona, especialment en les darreres temporades, no ha tingut mai problemes en aquest sentit. Sí que és cert que, durant els anys a Segona Divisió, el club no va poder lluitar per alguns jugadors per no excedir del límit. De la mateixa forma, futbolistes com Stuani van haver de renegociar el seu contracte per tal de no saltar-se la normativa. D’aquí la situació actual de l’uruguaià amb diferiments, que va explicar el mateix Quique Cárcel.
Aquest estiu tampoc hauria de ser un problema per a la institució catalana, que segurament veurà disminuïda aquesta xifra després de no entrar a competició europea. Tot i això, s’haurà d’esperar per conèixer quina és la xifra final que, en gran part, dependrà dels ingressos que hagi aconseguit el club. Una incògnita a hores d’ara, tot i que algunes xifres que han sortit publicades conviden a l’optimisme.
