Imatge de: @GironaFC
La temporada arriba al seu tram final, on es decideixen els campions, els ascensos, els descensos i, sobretot, es jutgen rendiments. Ara, cada punt val el seu pes en or, queden onze partits, 33 punts per disputar en aquests dos mesos que resten de competició. Des d’un inici l’objectiu del Girona FC era clar, segellar la permanència. Això suposava començar a sumar de tres de manera regular, però per diferents motius, aquesta assignatura ha quedat pendent durant tota la campanya.
Tot i no haver sumat tots els punts que haurien agradat en aquest punt de la temporada, es pot dir sense por d’equivocar-se que el joc de l’equip no reflecteix els 31 punts sumats fins ara. Però al final de temporada són aquests punts els que decideixen si un equip jugarà en una categoria o una altra. És important agafar una bona dinàmica per encarar la recta final. Per molt que els sis punts que separen el Girona del descens convidin a la calma, els equips de la zona baixa pressionaran en el tram final. Surten forces d’on abans no n’hi havia.
Els 42 punts no són una salvació assegurada, però sí virtual. A més, el component psicològic juga un paper important a mesura que es van apropant les jornades decisives. Aquells que estiguin preparats per la màxima competició, no tindran problema. En això el Girona té molta tranquil·litat, jugadors com Bryan Gil, Fran Beltran, Ounahi o Vitor Reis aporten aquesta mentalitat guanyadora tan important. Molts partits no es guanyen al camp, sinó al cap.
Fer bo el joc de l’equip
La part positiva és que el joc de l’equip és bo, però cal materialitzar ocasions i tancar partits. Jugar bé no guanya partits. A més, el calendari no és el més senzill. Encara s’ha de jugar contra Villarreal, Madrid, Betis i Atlético entre altres rivals directes per la permanència. El missatge ha de ser clar: partit a partit. No s’ha de mirar la classificació, només seguir treballant com s’ha estat fent les darreres setmanes, amb l’excepció del partit al camp del Levante.
El pròxim pas: l’Athletic Club. Un equip que, tot i no haver tingut la temporada que podrien esperar, el més normal és que surtin a guanyar. És aquí quan Montilivi s’ha de convertir en un fortí infranquejable.
