Imatge: X Leganés
L’equip madrileny és segurament el rival més directe per a la salvació que li falta per enfrontar-se al Girona. Ambdós equips porten una ratxa molt negativa, tot i que el Leganés només porta sis partits sense guanyar envers els deu del Girona. Serà segurament un partit que marcarà el grau de crispació dels dos conjunts un cop s’acabi. Míchel estarà obligat a tocar algunes tecles si no vol continuar aquesta agonia.
L’esquema tàctic ‘pepinero’
Els de Borja Jiménez són un dels equips de tota la Primera Divisió que canvia més d’esquema sense modificar la manera de jugar. Molts cops opta per una línia de cinc i un doble pivot. El que modifica l’esquema acostuma a ser Renato Tapia, ja que sovint el fa variar entre la tasca de central i la de mig centre. Quan el peruà fa de migcampista, l’equip defensa amb una línia de quatre i opta per un joc directe amb una gran importància dels extrems. Així i tot, la major part dels cops, Borja prefereix l’eix format per tres centrals i dos carrilers que doblin als extrems. L’equip ‘pepinero’ busca des de la solidesa defensiva i l’acumulació de jugadors al carril central trobar l’error del rival per tal de fer mal.
Les transicions defensives
Si Míchel ha de corregir una cosa de forma urgent és la manera la qual l’equip defensa les transicions. El Leganés buscarà sortir de manera agressiva quan el Girona estigui desordenat i té grans jugadors per fer-ho. Amb un doble pivot que combina l’exuberància física amb una certa facilitat en espais reduïts com és el format per Neyou i Cissé, els madrilenys són capaços d’atacar els espais llençant des de la base. Jugadors com Juan Cruz i Dani Raba són delicats en la zona de tres quarts tot i que últimament Borja prefereix jugadors molt més físics per atacar l’espai. Alti i Diomandé són els encarregats de buscar l’esquena rival darrerament i són especialistes a guanyar duels.
Per tant, la prioritat defensiva número u del Girona ha de ser no encaixar en situacions de transició. Si els de Míchel són capaços de corregir aquest problema que han arrossegat durant moltes jornades difícilment rebran gols. De fet, els madrilenys són el segon equip que menys ha marcat aquesta temporada.
Anar als duels
Quan toca fer una anàlisi futbolística d’equips de l’elit esportiva la gran majoria de cops es dona per fet que la intensitat serà màxima, però el Girona ha aconseguit posar això en dubte. En el futbol s’ha de donar per suposat que el jugador intentarà anar al 100% per tal d’intentar guanyar els seus duels individuals. El Leganés viu de guanyar aquestes accions i el Girona mor cada cop que en comença a perdre. S’ha d’assumir el fet de perdre duels; així i tot, quan perds la majoria és que alguna cosa no funciona. El Girona fa moltíssimes setmanes que en perd masses i si això no canvia a Butarque molt difícilment serà capaç d’aguantar amb la porteria a zero i de fer algun gol.
Segurament aquests enfrontaments individuals, com que el futbol és un esport en constant moviment, no poden ser prou condicionats per l’entrenador, per tant, és tasca dels jugadors guanyar-los. Això posa en evidència l’ambició i intensitat de molts dels integrants de la plantilla gironina. Quan a partir del tercer replegament l’esprint passa a ser un ”trote” lent, és evident que aquí alguna cosa falla, i física no és. Aquest apartat és l’únic que depèn exclusivament del jugador i sembla mentida que hàgim d’apel·lar a aquestes coses. L’equip té moltes mancances futbolístiques, però les més greus i de més fàcil solució són competencialment dels futbolistes.
L’ocupació d’espais
Envers una defensa en bloc baix dels madrilenys el Girona haurà de fer atacs en estàtic de gran precisió. El ritme de circulació i cadència de moviments efectius marcarà la quantitat d’ocasions de les quals disposaran els de Míchel. El Leganés molt segurament esperarà l’error dels gironins, que sempre acostuma a passar, per poder sortir de la ”cova”. El bloc baix permetrà els de Borja tenir al Girona evocat al seu camp, i per tant molt lluny de la seva porteria, obligant així als de Míchel a estar molt atents en la defensa de transicions.