Imatge de: X @GironaFC
L’equip de Míchel visitarà el País Valencià per enfrontar-se a una de les revelacions de la lliga. Tot i que és cert que els locals no guanyen a la Lliga des del 28 de setembre, les seves sensacions en el joc no han minvat i continua essent una gran amenaça en el joc combinatiu. El Girona estarà obligat a fer un partit molt complet i amb molta més activació en camp contrari que altres dies.
Perseguir les marques
L’Elche és segurament, l’equip de la lliga que més i millor surt amb la pilota jugada des de la seva porteria. Ja sigui a través de desplaçaments a mitjana i llarga distància o per la seva riquesa en el joc combinatiu. Té centrals amb gran peu com serien Víctor Chust o Pedro Bigas i això els facilita sobretot la primera passada progressiva de l’equip. El gran perill és que els d’Eder trobin un home lliure en el carril central. En partits on el rival colla molt bé, els valencians estan optant per llençar en llarg a les seves dues puntes, siguin Rafa Mir, André Da Silva o el palamosí Álvaro Rodríguez, que són capaços de descarregar de cara als jugadors de la segona línia.
Serà clau que els migcampistes del Girona persegueixin bé les marques, però també ho serà que ho facin els extrems. L’Elche té jugadors com Germán Valera o Álvaro Núñez que són capaços d’interpretar quan l’equip els necessita per dins o per fora, i si els de Míchel no són capaços de seguir-los de prop, el Girona patirà molt defensant.
Temeritat o valentia
Ambdós equips són amb molta seguretat els equips de la mitja taula baixa que més intenten portar la iniciativa del partit i sotmetre el rival a partir del tracte de la pilota. Així i tot, hem vist un Girona que a partir de no obtenir els resultats esperats ha esdevingut un equip molt més reactiu i vertical. L’Elche, però està en aquell moment de presentació a la màxima elit del futbol estatal. Els d’Eder estan en aquell moment que a Girona vam viure la temporada 22-23, moment en què tot és possible i l’atreviment amb pilota i en el plantejament oscil·la entre la temeritat i la valentia.
Si els de Míchel volen obtenir un bon resultat al Martínez Valero tocarà que els jugadors es creguin el plantejament i s’atreveixin a superar una pressió ferotge que segur que plantegen els locals. Quan el Girona ha buscat construir a partir del joc directe i el desplaçament en llarg, els resultats han estat molt dolents. Ni contra el Valencia ni contra l’Alavés quan va tocar cercar l’emergència i la posterior descarrega, els de Míchel van aconseguir progressar. Vanat no és un especialista en el joc aeri i les ajudes d’Ounahi, Ivan i Witsel són llunyanes, ja que la primera opció sempre és apropar-se a la pilota per sortir jugant.
L’intercanvi de cops
Si hi ha un símptoma que un equip tant controlador com l’Elche travessa una sèrie de mals resultats és que els partits siguin un intercanvi de cops constant. El fet de no obtenir bons resultats tot i el bon joc de l’equip fa que els jugadors es precipitin i que es perdin punts que segurament els locals mereixien. Contra la Real Societat per exemple, van fer un molt bon partit, però a l’hora de la veritat van empatar per la manca de control. Però per què perden el control? Els d’Eder no estan aconseguint marcar i ampliar avantatges amb el plantejament inicial, i això els exposa i fa que el rival estigui còmode esperant-los.
Si en una assignatura ha millorat el Girona és en fer mal ofensivament. L’equip de Míchel és molt perillós si hi ha espai a l’esquena, ja que sobretot Vanat allí, és letal. Això, però representa que els atacs s’iniciïn i s’acabin en molt poc temps. Aquesta modificació resulta, per tant, en més atacs del rival. La pèrdua del control de la pilota ha facilitat al Girona atacar, però exposa més a la seva defensa. L’Elche està en un dilema similar. Els rivals estan aconseguint fer-li mal a l’esquena i el control sense domini no els està ajudant a guanyar partits.