Imatge de: X @GironaFC
Quatre jugadors disputaran diumenge el darrer duel a Montilivi, sempre que no tornin l’any que ve. Es tracta d’Arthur Melo, Oriol Romeu, Bryan Gil i Arnaut Danjuma. Tots quatre han estat cedits aquesta temporada pels seus respectius equips. A banda, Juanpe i Juan Carlos – dues llegendes blanc-i-vermelles – també podrien viure els últims minuts davant l’Atlético, ja que acaben contracte el pròxim 30 de juny.
Arthur, el far de l’equip
El brasiler va arribar en els darrers dies del mercat hivernal, l’1 de febrer. Davant els dubtes de com rendiria – cal que recordar que portava des del 29 de maig del 2024 sense disputar un partit -, el migcampista ha necessitat un procés d’adaptació i de tornar a agafar el ritme competitiu.
Era una peça necessària i un perfil vacant a la plantilla després de la marxa a l’estiu d’Aleix García. Quique Cárcel ha volgut corregir – amb èxit – un error en la planificació esportiva. Un cop ha recuperat sensacions, Arthur ha estat una peça fonamental en l’esquema de Míchel. Partint de la base de la jugada, tot el joc ofensiu ha passat per les seves botes. Capaç de distribuir la pilota i organitzar els seus companys ha controlat, en tot moment, els tempos dels partits.
Ha estat un far necessari per a guiar al conjunt català cap a la permanència. La seva experiència i qualitat l’ha fet guanyar a l’afició blanc-i-vermella, que estaria disposada a renovar la cessió o incorporar-lo en qualitat de fitxatge. Ara bé, és una elevada fitxa que s’hauria de baixar perquè sigui viable. Entre els rumors hi ha la possibilitat que entri en un intercanvi amb la Juventus on també estaria involucrat Miguel.
Bryan Gil, una lesió deixa un sabor amarg
A mitjans de març una lesió – que va requerir intervenció quirúrgica – al lligament lateral extern del genoll dret va acabar amb qualsevol possibilitat de continuar veient a Bryan Gil amb la samarreta del Girona. Una baixa inesperada quan estava sent el millor extrem de la plantilla.
Lluny del nivell que s’esperava d’ell quan se’l va incorporar del Tottenham, Bryan Gil, però, ha estat el més destacat dels jugadors ofensius, Stuani i Portu a banda. Ha participat en 32 partits amb 4 gols i 3 assistències. Futbolista amb desequilibri i gran un contra un. Tot i no fer grans números, no ha deixat males sensacions a Montilivi.
Tot i això, l’alta clàusula que es va signar a l’estiu – 15 milions d’euros – farà complicat poder tornar a veure a l’extrem català amb la samarreta del Girona. Ara bé, podria sortir per menys. Un pas que ha acabat amb un regust amarg, ja que molts aficionats s’han quedat amb ganes de veure més de Bryan Gil.
Oriol Romeu, les segones parts mai són bones
Diuen que les segones parts mai són bones. No sempre és veritat – només cal fixar-se amb Portu -, però en el cas d’Oriol Romeu la dita es compleix. Després d’una gran temporada amb el Girona el 2022-23, el pivot d’Ulldecona va signar pel Barça. No va tenir el protagonisme desitjat i a l’estiu va tenir la possibilitat de tornar a Montilivi.
Amb Míchel de nou, no s’ha tornat a veure aquella gran versió del migcampista. Lent en moltes ocasions, els problemes que arrossega al genoll segurament li han fet la guitza en més d’una ocasió. 30 enfrontaments repartits entre lliga i Champions, tot i que no ha tingut el rendiment que molts recordaven de la seva primera etapa.
No sembla que el d’Ulldecona hagi de continuar la pròxima temporada. El juliol tornarà al Barça i, un cop allà, Hansi Flick i Deco hauran de decidir quin és el pròxim pas a seguir amb Oriol Romeu. A Girona, sempre agraïts pel que va donar, però sabent les necessitats que té l’equip.
Danjuma, desequilibri sense gol
També en els darrers dies de mercat – en aquest cas d’estiu – va arribar un nou neerlandès. Procedent del Villarreal, Danjuma semblava una gran opció per reforçar a un equip Champions. Un jugador que havia fet un bon inici de curs amb 2 gols en les tres primeres jornades aterrava a Montilivi en qualitat de cedit. A priori, un salt de qualitat.
Però la realitat, ha estat força diferent. Aquell Danjuma golejador – que va arribar a fer 16 gols amb l’equip de Castelló l’any 2021-22 – no s’ha vist per Girona. Extrem també amb molt desequilibri, però sense idees a l’hora de definir o fer la darrera passada. Molts cops s’ha vist un Danjuma que marxava del seu adversari, però la pilota o bé no trobava destinatari o bé acabava en els núvols.
Tres gols i dues assistències en 34 partits, però amb una acció que l’ha condemnat – i que ho podria haver fet més. Les baixes – i poc rendiment – d’Abel Ruiz i Miovski li van donar la possibilitat de ser titular, més encara amb la lesió de Bryan Gil. Fins i tot, el vam veure en més d’una ocasió de ‘9’. Tot i això, a Butarque va entrar a la recta final amb el 0-1 a favor en el marcador. Ja al temps afegit, va intentar una sotana a camp contrari que va acabar amb una pèrdua i el posterior gol de l’empat de Munir. Una acció que li va costar la suplència davant el Mallorca i el Villarreal, amb cap minut jugat.
20 minuts a Valladolid i 4 contra la Real Sociedad en un tram final de curs on Stuani i Portu li han acabat guanyant la partida. I no per qualitat precisament. Tornarà cap a terres valencianes sense gaires possibilitats d’allargar la seva estada a Montilivi.
