Imatge de: X @GironaFC
Ens trobem a mitjans de juliol i el que havia de ser un estiu per retornar al camí de la il·lusió i esperança s’està convertint en tot el contrari. El Girona va acabar la temporada demanant a crits una reestructuració i ara mateix és un dels equips de les 5 grans lligues que menys s’ha mogut durant el mercat. Quique Cárcel ja ha demostrat que no li fa res tancar-ho tot amb el temps just, però, hi serà a temps aquest cop?
Simbolisme
El més frustrant per l’aficionat gironí no és la manca de qualitat de la plantilla o ni tan sols l’envelliment de peces importants. El que fa més basarda és la imatge de menfotisme i d’inèrcia derrotista que mostra el club. És difícil comprendre la continuïtat del Girona a primera divisió sense incorporacions de qualitat i de moment no estan arribant. És evident que la tendència dels mercats està canviant i que cada cop tot es fa més a última hora. Així i tot, rivals directes per la salvació com seria el Getafe, ja tenen encarrilada la seva plantilla per la temporada que ve.
El que realment preocupa és que l’equip necessita un canvi, i no s’està produint. Aquest estiu ni tan sols sembla que els moviments estiguin a punt de produir-se, tot són rumors, interessos o idees. Tanmateix, és cert que la base de l’equip serà la mateixa, ja que tampoc estan havent-hi vendes doloroses, per tant, tot el que es fitxi serà per a millorar.
Full de Ruta
És difícil pensar que res no canviarà a l’atac i que falta un pivot. A què se li està donant prioritat? Els perfils que surten en premsa com a rumors no poden ser més variats, és evident que la manca d’informació no és per una negligent tasca dels periodistes. Està més relacionada en què allò que és necessari sembla que està molt lluny de realitzar-se. A Girona sempre hi ha hagut una tendència fatalista de la massa social envers els mercats de fitxatges. Aquest, però, està esgotant la paciència, ja ferida amb la gestió de l’any més important de la història del club.
El full de ruta no el coneixem, però esperem comprendre’l d’aquí al final de l’estiu. Més que res que allò que és evident que falla o que falta, almenys s’intenti arreglar. Que les apostes tinguin sentit i marquin cap on ha de caminar el Girona com a club.
Projecte
Les noves apostes inicien un projecte, el de la consolidació. Fins ara tot havia estat il·lusió i havíem començat a córrer sense ni tan sols haver après a caminar. Per això, no haver començat el que ha de ser el futur de l’equip, impacta. El més important és l’entrenador i hi és, ara el que li falten són eines per continuar fent història. El pas de recuperar-se d’una regressió esportiva representa un procés molt més difícil que el del creixement, i sobretot més exigent. Vendre Girona com a una opció d’evolució quan és evident que fa mesos que no estem trobant un full de ruta adient, cada dia és més difícil.
És necessari que el club no sigui conformista i que esportivament no vulgui assemblar-se al que un dia vam ser. El problema més important de les últimes planificacions ha estat la barreja entre extrema immediatesa i les apostes a un termini massa llarg. Toca fer una reestructuració que marqui el camí cap a on vol anar el club, i si és a Primera Divisió, s’ha de fitxar, preferiblement abans de l’inici de la lliga.
Necessitat
La posició de mercat d’un equip que necessita si o si reforços per a sobreviure és sempre inferior a aquell que s’ho pot prendre amb calma. El Girona és clarament dels primers, necessita sí o sí certs perfils. Els equips sempre són conscients de qui està volent comprar el seu jugador i el Girona cada dia que passa està en pitjor posició per negociar. O bé troba un equip amb la necessitat de vendre o bé molt difícilment les condicions dels traspassos seran gaire favorables.
El mercat sempre s’accelera a mesura que s’esgota el temps, però també cada dia que passa hi ha menys perfils elegibles. Quan un equip depèn de les apostes que es facin, fallar pot resultar fatal i si el que has de fitxar és una opció d’emergència, el factor atzar augmenta. No comprendre com funcionen les negociacions entre clubs fa que la sensació sigui de deixadesa i de mala praxi. Esperem que tot quedi en una anècdota i no en el que pot ser una sentència per a la consolidació del club en la màxima categoria.
