Imatge de: X @GironaFC
Míchel havia d’enfrontar-se a tot un repte en la tornada de l’equip al terreny de joc després de l’aturada de Nadal. Tanmateix, el rival es trobava en una situació delicada degut al seu baix rendiment esportiu i, per tant, el Girona partia com a favorit. La victòria ”in extremis” situa a la taula de classificació als blanc-i-vermells en una posició privilegiada a dos punts de les places europees.
Imatge de: X @GironaFC
La pressió
L’Alavés va pressionar el Girona des del primer moment i els de Míchel van ser incapaços de sortir amb fluïdesa i precisió en tot el partit. En primer lloc, per què els de Coudet buscaven orientar el joc gironí cap a les bandes i saltar un cop la pilota hi arribava. En zona 1, quan s’iniciava des de porteria, el Girona posava a Krejčí i Gazzaniga en paral·lel i Blind i David més oberts. A la zona del pivot hi era Yangel i d’interiors Iván i Arnau. Això l’Alavés ho contrarestava amb una doble punta pressionant amb Guridi i Kike, i tres mitjapuntes que eren Carlos Vicente, Carlos Martín i Joan Jordán. Deixant sol Antonio Blanco amb Donny Van de Beek.
Tota l’estona el Girona es veia obligat a fer una passada a la banda, i llavors el mitjapunta proper i el punta del conjunt de Vitòria, obligaven a Blind o David a buscar una pilotada en llarg, ja que els interiors i extrems estaven igualats a l’1×1. Així els de Míchel van tenir infinitat de pèrdues i no van ser capaços de progressar amb la pilota jugada des de camp propi.
Imatge de: X @GironaFC
Duels directes
En el món del futbol és molt difícil guanyar i jugar bé si els duels directes no es guanyen. Durant aquest cap de setmana ho vam poder presenciar. Abel Ruiz es va veure superat en tots i cada un dels duels on va ser exigit. Abqar i Diarra li van amargar el partit, ja que a partir de guanyar duels aeris i ser contundents quan el valencià tenia la pilota als peus van fer que s’enfadés i desapareixes. L’altre jugador que va sortir a la foto en aquesta assignatura va ser Iván. El de Bilbao d’ençà que ha tornat de lesió no ha recuperat ni de bon troc la precisió ni el ritme competitiu que portava, però l’altre dia es va fer més que evident. Joan Jordán va fer-lo desaparèixer i ni amb moviments constants l’ex del Villarreal va poder fluir com a ell li agrada.
Imatge de: X @GironaFC
Imprecisió
Ara segurament discernireu amb mi, però un dels jugadors més imprecisos i erràtics del Girona va ser Krejčí. El que és segurament el millor fitxatge de la temporada no va fer mal partit, però a l’hora d’agafar responsabilitats amb pilota no va respondre. El txec va fallar poc, com ens té acostumats, però, així i tot, no va ser gens de profit per a la sortida de pilota. No només per l’excessiva passada en horitzontal que feia sinó per què a l’hora de filtrar passades es va amagar i va preferir delegar responsabilitats a un Blind que estava el doble de pressionat.
Imatge de: X @GironaFC
Guanyar
Sumar era important, i sobretot després de no haver estat còmode. Igual que el dia del Getafe, l’equip va aprofitar les que va tenir i va ser tan efectiu que el rival va marxar amb la sensació que havia estat un resultat injust. El Girona va aguantar a un intens Alavés amb resiliència i frustració i tot i que no va sortir el partit rodó com s’esperava, un oportunista Solís va rescatar tres punts.
El colombià va disfressar-se d’heroi aprofitant un error de Diarra i va poder enfonsar la pilota al fons de la xarxa. Solís no és un jugador que agradi gaire als aficionats, tot i això, Míchel li té confiança, com el club, que va invertir-hi una suma important de diners. Pot semblar erràtic, anàrquic i poc rigorós, però Solís va mostrar un dia més que està compromès amb el projecte i jugarà el que sigui necessari.
