Imatge de: X @GironaFC
Després d’un dels estius més polèmics a Montilivi, la direcció esportiva ha tancat la confecció de la plantilla amb nou cares noves i catorze baixes (17 si es compten els cedits que no han tornat). Analitzar com jugarà l’equip és una especulació remota, però, fer-ho de quines possibles mancances tindrà és més factible. El Girona torna a tenir greus descompensacions estructurals, tot i que en certes posicions ha millorat envers la temporada passada.
Perfils de no retorn
Durant aquest mercat de traspassos la plantilla blanc-i-vermella ha patit greus baixes estructurals. Ja sigui per jugadors que feia ja temps que estaven al club, com eren Miguel i Yangel, o per jugadors nous que havien esdevingut titulars, com Krejčí. Més que de noms toca parlar de perfils. El Girona li tocava buscar en molt poc temps, perfils que suplissin peces estructurals i claus en la consecució de la permanència la passada temporada.
Lateral esquerre
El club d’ençà que sabia que marxava Miguel es va posar a buscar un lateral, i l’escollit ha estat Àlex Moreno. Ex-Betis, Rayo i Aston Villa, el català arriba a Montilivi per ser aquell lateral més aviat ofensiu que volia Míchel. Però és el mateix perfil que Miguel? Rotundament no. Miguel era aquell jugador que generava per dins la superioritat numèrica i fins i tot a trams, qualitativa. Capaç de caure a base o progressió, Miguel va esdevenir ja fa més de dues temporades en aquell factor disruptor i imprevisible de l’esquema de Míchel. Moreno és un lateral llarg, amb recorregut i amb una gran facilitat per trepitjar línia de fons, però per dins no el veurem pas. No és un jugador amb la sensibilitat mínima per jugar en espais reduïts i no té la formació necessària per compensar-ho posicionalment.
Míchel mai acumula dos jugadors en el mateix carril i alçada, sobretot si és el de fora, per tant, o l’extrem esquerre ocupa zones interiors o Moreno no podrà aprofitar el carril. Els dos jugadors que teòricament han de jugar en aquella zona són Bryan GIl i Joel Roca, perfils d’extrem que encara, enganxats a la línia de banda i, com a resultat, teòricament incompatibles amb Àlex Moreno. En conseqüència, la plantilla no només està descompensada numèricament, ja que falta un lateral suplent, sinó també tàcticament.
El ‘vuit’ físic
L’altre perfil de no retorn ha estat Yangel. El que va ser un dels millor jugadors de la plantilla el curs passat, ha decidit abandonar el projecte a una setmana d’acabar el mercat. Al contrari de la seva sortida, el seu pas per Girona ha estat bo i en clar creixement individual. Ha esdevingut un jugador que a part de guanyar duels i marcar gols, és capaç de dissimular posicionalment una manca de qualitat diferencial. El perfil del ‘vuit’ físic no ha estat compensat, ja que la incorporació recent d’Onuahi era complementària a Yangel, però a priori no intercanviable. El marroquí és capaç de conduir, fixar i de robar pilotes, però no és el perfil de ‘vuit’ que era Yangel.
L’equip no va sobrat de guanyadors de duels, ja que pateix molt defensivament. La solució a molts problemes defensius del Girona era la capacitat d’alguns jugadors, com Yangel, de guanyar duels constantment. La temporada passada el veneçolà ja era un dels únics capaç de fer-ho, però amb la seva baixa costa veure qui assumirà aquesta quota de pilotes recuperades.
Central esquerrà
Per acabar de descompensar la plantilla, el millor fitxatge de la passada temporada, Ladislav Krejčí ha marxat a final de mercat. I per a sorpresa de ningú, no s’ha portat cap perfil similar. En aquest cas no és tant el problema que no s’ha portat un perfil similar, ja que en aquest cop directament no s’ha portat a ningú per suplir-lo. Per tant, l’únic esquerrà, central, és Blind, que alhora també és el substitut d’Àlex Moreno. És a dir, marxa el central esquerrà titular, únic defensor amb l’habilitat de corregir a camp obert, i en comptes de portar un substitut, encara que sigui una mica pitjor, el club ha decidit no portar a ningú.
Ara Míchel potser s’haurà de replantejar a quina alçada col·loca la línia defensiva, ja que sense cap defensor ràpid i amb la capacitat de frenar grans velocistes, molt difícilment no encaixarà gols a la contra.
Perfils millorats
Una de les assignatures pendents del Girona, fou la nul·la capacitat de fer gols durant la segona volta. Molt condicionat pel poc encert dels seus davanters, llevat de Stuani. Vanat ha arribat en substitució d’un negligent Miovski. L’ucraïnès ha de portar l’encert golejador que falta a Montilivi, tot i que si el joc de l’equip es manté així, poques pilotes podrà rematar. A la porteria el mercat també ha portat notícies positives pel Girona. Després de tres jornades en què tant Gazaniga com Vlad han dut a terme actuacions bastant deficients, Livaković arriba per fer-se amb la porteria del Girona. Bryan Gil i Lemar també han d’aportar a la zona de tres quarts que la temporada passada tampoc va tenir un rendiment gaire encertat. Witsel, teòric pivot, fa dos anys que no juga en aquella demarcació i és tot un dubte com respondrà en partits exigents de sis.
Balanç
L’equip té evidents mancances numèriques i tàctiques, però té qualitat per competir. Si Míchel és capaç de trobar un 11 tipus competitiu i ho pot coordinar amb peces que surtin de la banqueta predisposades a elevar el nivell, els blanc-i-vermells tenen prou qualitat per intentar proposar un joc similar a aquell que va portar l’entitat a Primera Divisió. És necessari que l’equip torni a ajuntar les línies, a pressionar bé i deixi de tenir errors no forçats. És impossible salvar-se si cada partit es regalen gols i es fan concessions al rival. Toca aprofitar que les noves incorporacions tenen qualitat i, encara que en faltin algunes, mentalitzar-se que la lliga és llarga i cada punt compta.
