Imatge de: ACB
El Bàsquet Girona rep el Breogán a Fontajau, equip contra qui va debutar a la primera volta Moncho Fernández. Luis Casimiro, que també va arribar a mitja temporada a la banqueta gallega, acumula nou victòries en disset partits.
Sense muntanyes russes
El Bàsquet Girona afronta el tram final de temporada amb un coixí considerable respecte al descens, gràcies a una dinàmica de joc i resultats millorada amb l’arribada de Moncho Fernández. A més, els catalans han fet retocs a la plantilla i han buidat la infermeria, amb la tornada a les pistes d’Yves Pons el dissabte passat al Buesa Arena.
Imatge de: ACB
Veurem com es continua adaptant a l’equip. Es força simptomàtic els minuts que va disputar Pons la setmana passada, deixant a Cáffaro fora de la convocatòria per segona setmana consecutiva. Aquest fet fa pensar que, malgrat els núvols que hi han hagut sobre la seva lesió de llarga durada, Moncho compta amb ell. Amb aquest moviment, l’equip guanya físic, i allibera a Sergi o Susinskas per a tornar a la seva posició habitual. Cal veure com s’adapta Jarod Lucas en la seva primera experiència al bàsquet Europeu. Aquest dissabte, contra Breogán, tindrà una nova oportunitat de mostrar de tot el que és capaç de fer. Aquest cop, però, davant la seva afició.
Així doncs, en les vuit jornades que queda, l’equip de Marc Gasol ha d’assegurar la permanència, sí, però també ha de continuar treballant per al futur. Moncho Fernández ha assegurat en roda de premsa que l’arribada a Girona respon a la petició de construir un projecte. Amb les peces ben col·locades pel futur, els gironins no es poden permetre més sortides com la del dissabte passat contra Baskonia. Mostrar cada dia la versió més competitiva donarà la tranquil·litat per consolidar el projecte a l’estiu de cara a la temporada vinent. Un bon exemple d’aquesta idea és el Breogán, un equip nou des de l’arribada de Casimiro.
Una prova de nivell
Dues victòries portaven l’equip gallec quan van decidir prescindir de Veljko Mrsic. Els fantasmes de la temporada anterior tornaven a sobrevolar El Pazo, que semblava evocat a tornar a jugar un paper fonamental en una nova lluita per la permanència. Més quan Charlie Moore, que feia una mitjana de 14 punts per partit, va caure lesionat de llarga durada el dia del debut de Luis Casimiro.
Malgrat aquella victòria, semblava que tot feia pujada per al projecte gallec. Contra tot pronòstic, però, Casimiro ha sabut treure suc a una plantilla ara molt compensada, amb les incoporacions d’Arturs Kuruks i Boubacar Traoré. Practiquen un joc alegre, amb moltes armes ofensives.
Imatge de: ACB
El temps els hi ha donat la raó. Nou victòries des de la seva arribada. A l’ACB dels mortals, és l’equip més en forma de tots. Ara mateix, més a prop de les posicions de play-off (3) que no pas de les posicions de descens (5). Així doncs, el duel serà de màxima exigència per als catalans. Malgrat la derrota de la setmana passada a la pista de l’Hiopos Lleida, farien bé els de Moncho Fernández de prendre d’exemple als gallecs. Sense cap dubte, serà una de les proves més realistes de quin és el moment del Bàsquet Girona.
Sense Darrun Hiliard
A les últimes hores, s’ha conegut que el conjunt gallec no podrà comptar el que resta de temporada amb un dels seus jugadors més importants, Darrun Hiliard. El jugador nord-americà ha posat rumb a la lliga russa, més concretament a l’Unics Kazan.
Hilliard és una baixa molt sensible per a l’equip de Luis Casimiro, que suma un entrebanc més en aquesta temporada tan complicada per a ells. En els vint-i-sis partits que ha disputat aquesta temporada, era tal el seu pes que s’havia convertit en el quart jugador de tota la competició en minuts disputats. El seu pes ofensiu passava també pel volum de llançaments de tres que assumia, un dels trets característics més importants del Breogán de Luis Casimiro.
La importància de Hilliard es nota en tots els aspectes del joc. El Breogán és un equip completament diferent quan ell és a la pista en comparació amb quan no hi és. Ofensivament, l’equip millora notablement: amb ell, anoten 8,3 punts més per cada 100 possessions. En defensa, la seva absència es fa notar, ja que l’equip encaixa 8,2 punts més per cada 100 possessions. En resum, quan Hilliard no juga, el rendiment global del Breogán empitjora en 16,3 punts per cada 100 possessions.
El retorn d’Èric Vila
El bloc nacional de cada equip està guanyant cada temporada més importància. L’ACB obliga a tenir-ne sempre quatre de convocats, per tant, que siguin jugadors que aportin a pista acosta a un equip als objectius. Segurament et pots permetre equivocar-te quan els teus objectius són més ambiciosos, però el que ha passat els últims anys confirma que, per als equips que es juguen la permanència, encertar-la en aquest aspecte acaba essent clau.
Imatge de: ACB
Aquesta és la tercera temporada del Bàsquet Girona a l’elit. Si s’ha aconseguit, part de la culpa la té Èric Vila. El jugador de Bescanó no va ser mai un jugador diferencial, però sí que destacava per cometre molt pocs errors. Ara, els gironins, tenen un bloc nacional amb present i futur, amb Guillem Ferrando i Juan Fernández, Sergi Martínez i Pep Busquets. Mirant endavant, però, part del futur immediat del projecte del Bàsquet Girona demana consolidar aquest bloc nacional. Èric Vila, que jugarà per primera vegada a Fontajau com a visitant, és, en aquest sentit, una oportunitat perduda.
Un tram final a prop de casa
Amb la derrota de la setmana passada al Buesa Arena, resten vuit jornades per finalitzar aquesta temporada a la lliga ACB. Que el Bàsquet Girona hi arriba molt més tranquil del que molts esperaven és un fet. Cal sumar, però, un altre aspecte positiu en aquest esprint final. D’aquests vuit partits que queden, cinc són a Fontajau. Com si no n’hi hagués prou, però, els tres desplaçaments són per enfrontar-se a equips catalans: Manresa, Andorra i Barça.
Imatge de: ACB
Els gironins tenen a la mà mostrar una imatge competitiva en tots i cada un d’aquests vuit duels que queden per arribar a l’estiu amb la sensació de no partir de zero i construir sobre una base liderada per Moncho Fernández. Dissabte, contra Breogán, el primer dels vuit.
