Redoblant l’aposta: més talent, mateixa incògnita
El Bàsquet Girona reforça el bloc amb cinc cares noves, tanca renovacions importants i manté el debat al ‘4’

Imatge de: X Bàsquet Girona

El Bàsquet Girona ha començat a rodar aquest dilluns. Amb l’equip pràcticament al complert, els de Moncho Fernández tindran gairebé un mes i mig abans de l’inici de la seva quarta temporada a l’ACB. L’equip conserva set jugadors clau -Guillem Ferrando, Pep Busquets, Maxi Fjellerup, Sergi Martínez, Mindaugas Susinskas, Juan Fernández i Martinas Geben- i incorpora cinc fitxatges, entre els quals destaquen Derek Needham i Otis Livingston, dues apostes, econòmicament parlant, per donar més consistència i creativitat a la direcció de joc.

Malgrat totes les cares noves, però, l’estructura de la plantilla manté un perfil similar al de l’any anterior. L’aposta ha arribat sens dubte a la posició d’1-2. Amb Needham i Livingston, que arriben per aportar el que va faltar l’any passat, s’incorpora talent, anotació i s’espera d’ells la capacitat de liderar de manera regular, capacitat per generar avantatges des del bot i consistència en la presa de decisions. La resta d’incorporacions completen un bloc que aposta per la velocitat, el dinamisme i un joc menys condicionat per la presència física sota la pintura. Nikola Maric, intentarà aportar aquesta intensitat sota el cèrcol. Mark Huges, exterior procedent de Betis a Primera FEB, arriba a Girona per ser l’amenaça des de més enllà del 6’75. Els dos ja treballen sota les ordres de Moncho Fernández i el seu staff.

L’últim a trepitjar Fontajau ha estat Pepe Vilodza. El jugador argentí, que juntament amb Juan Fernández han estat subcampions de l’AmeriCup, aterra a l’ACB procedent de Boca Juniors. És la gran aposta per la joventut i el talent emergent. Tot i la seva falta d’experiència a Europa, el base argentí destaca per la seva desimboltura i capacitat creativa, qualitats que prometen emocions fortes a Fontajau.

L’etern debat

Mantenir l’estructura, però, comporta un risc evident. El Bàsquet Girona no tindrà un ‘4’ de perfil físic ni clarament dominador de la pintura. En teoria, seran Sergi Martínez i Susinskas, jugadors habitualment més oberts i menys potents al rebot, els qui assumiran aquest rol. El temor és evident: patir en la lluita sota el cèrcol, com va passar a trams de la temporada passada.

Tanmateix, les dades conviden a un altre tipus de lectura. Des que Moncho Fernández va assumir el càrrec a la jornada 12, l’equip va sumar 10 victòries i 13 derrotes. Una trajectòria que va permetre estabilitzar la classificació i guanyar identitat. A més, el Girona va acabar com el quart equip que més rebots ofensius capturava de la lliga. Aquestes dades demostren que, amb les eines i recursos que compta el club, el rumb i la idea estan clars.

La pretemporada definida

Aquesta setmana, els entrenaments els han completat 4 jugadors del planter; Enric Sanmartín, ja conegut a Fontajau, Pol Coll i Oriol Molist, els tres del nou U22 del club, juntament amb Àxel Serkan, encara en edat júnior, formaran part de la dinàmica del primer equip.

El primer test de pretemporada serà el dia 6 de setembre, a Sant Julià de Vilatorta, contra la Penya. El següent divendres el rival serà el Barça, a Platja d’Aro, just abans de disputar el primer títol de la temporada, la Lliga Catalana. En l’edició d’aquest any, el Bàsquet Girona s’enfrontarà al Manresa i a la Penya a la fase de grups. Aquest any el títol es disputarà a Tarragona.

L’últim compromís servirà per presentar el nou projecte de Moncho Fernández a Fontajau, divendres dia 26 de setembre, contra el Nàpols.

Amb el lideratge definit

El gran encert de l’any anterior, Moncho Fernández, es manté al capdavant del projecte. Miki Fuentes, un emblema ja del club, Roger Dehesa i Albert Sàbat, completaran un equip tècnic que aposta per la continuïtat del projecte.

El Bàsquet Girona, doncs, es manté fidel a la seva identitat: un equip que prefereix la transició ràpida i la mobilitat, al múscul. Amb l’aposta per jugadors consolidats a Europa, l’objectiu ha de permetre ser ambiciosos i fer un pas endavant en la classificació. L’aposta és arriscada —perquè manté dubtes estructurals—, però també coherent: continuïtat amb més talent amb les mateixes idees.