Imatge de: ACB
Més tard del que molts haurien volgut. També és cert que amb una tranquil·litat que pocs haguessin previst. Han arribat els canvis a la plantilla del Bàsquet Girona. Jarod Lucas s’incorporava dilluns a les ordres de Moncho Fernández. Aquesta incorporació de l’aler californià ha causat una reacció en cadena. Nike Sibandé tornarà a Turquia.
Una aposta fallida
Que Nike Sibandé no ha funcionat és un fet. L’ACB no és una lliga gens fàcil, i l’escorta d’indiana de vint-i-cinc anys no ha estat capaç d’adaptar-se. El perquè es pot explicar de moltes maneres. L’arribada a Girona era el primer gran repte al bàsquet professional per a Sibandé. Aterrava a un projecte on, s’havia fet una aposta molt forta per a donar continuïtat a Fotis Katsikaris.
D’entrada, tot indicava que podia funcionar. Sibandé havia demostrat tenir una gran capacitat atlètica i ser molt perillós a camp obert i Fotis Katsikaris era un entrenador que els seus equips es caracteritzaven per a ser ordenats defensivament i intentar castigar en els primers segons de possessió. La realitat, però, va ser totalment diferent. El tècnic grec no va ser capaç de fer funcionar a l’equip.
Abans de l’arribada de Moncho Fernández, el Bàsquet Girona era el quart equip que menys possessions jugava, practicant un joc molt lent i anàrquic. Dins aquesta anarquia, Sibandé va aconseguir destacar en la parcel·la anotadora durant tres jornades consecutives: UCAM Murcia (11 punts – 17 valoració), Joventut (19 punts – 25 valoració) i Bilbao Basket (21 punts – 22 valoració).
Imatge de: ACB
Va ser un miratge. Sibandé, engolit per la dinàmica dolenta de l’equip, ha anat perdent pes, minuts i confiança. A mesura que avançaven les jornades, l’afició gironina anava canviat la direcció de les mirades. Amb l’arribada de Moncho Fernández, l’equip va començar a assolir victòries, però la situació a la classificació no donava treva i el rol de Nike SIbandé no canviava. Després de tres derrotes consecutives, contra Granada, Saragossa i Bilbao, va esclatar la paciència de la parròquia Gironina. Durham i Sibandé eren els jugadors assenyalats.
El mal de l’extracomunitari
Finalment, i malgrat les declaracions setmanals de Moncho i l’aparició pública de San Emeterio, on asseguraven la confiança plena en l’equip, l’arribada de Jarod Lucas ha generat una situació límit, amb 3 extracomunitaris en plantilla. Nike Sibandé tornarà a Turquia, al Darussafaka de Carles Duran, posant fi a la seva fugaç etapa a Girona, on ha disputat 25 partits, i ha fet una mitjana de 6,3 punts i 2,8 rebots.
Durant les poques hores que han coincidit Jarod Lucas i Nike Sibandé, el Bàsquet Girona ha tingut en plantilla a 4 jugadors americans entre la posició de base i aler. Una situació totalment irreal, i que diu poc de la planificació de plantilla realitzada a l’estiu. Ni Fotis Katsikaris ni Moncho Fernández han trobat en els seus jugadors extracomunitaris la solució per a desencallar, de manera regular, les dificultats que proposa la lliga ACB.
És segurament aquesta regularitat el que ha fet decidir a la direcció esportiva quin dels dos jugadors, Durham o Sibandé, havia de saltar amb l’arribada de Jarod Lucas. La regularitat, i també la necessitat de perfils diferents. Moncho Fernández li agrada jugar amb dos generadors, això deixa poc minutatge a jugadors que no són capaços de fer-ho. Sibandé, a sobre, tampoc s’ha adaptat en aquest rol defensiu i capaç d’aprofitar avantatges generats pels companys. Sí que sembla encaixar Durham, important en la generació, i amb grans nits a Fontajau ja amb Moncho a la banqueta.
Imatge de: ACB
Amb Jarod Lucas, el Bàsquet Girona incorpora un perfil que no tenia i suma un argument més a l’ofensiva de l’equip català. Veurem com és el procés d’adaptació del tirador californià, un procés que ha destruït el pas de Sibandé per Girona.
