Imatge de: ACB
El Bàsquet Girona arrossega un mal inici i arribarà a l’aturada en zona de descens. Els gironins s’han vist superats físicament pel joc interior de Zaragoza i han acusat un percentatge molt baix en el llançament de tres punts. Els visitants han aguantat les embranzides gironines amb solidesa i tranquil·litat, controlant el ritme del partit en tot moment.
Un inici molt fred
La sortida avui ha estat clarament de l’equip visitant. El Casademont Zaragoza, amb les idees molt clares, ha sabut aprofitar el baix encert en el llançament de tres del Bàsquet Girona. Un Trae Bell – Haynes molt inspirat als primers minuts, amb 10 punts anotats en els primers compassos de partit, ha donat una renda de deu punts a l’equip visitant.
Moncho Fernández ha provat de totes les maneres sacsejar a l’equip després del mal inici. Ha demanat un temps mort en pocs minuts i també ha fet passar tot l’equip per la pista, a excepció de Ferrando. El Casademont Zaragoza continuava dominant el partit, ara des d’un gran percentatge des de la línia de tres punts, amb 5 encerts en vuit llançaments. Al final del primer quart, totes les alarmes ja havien saltat a Fontajau. El resultat, 13-31.
Tímida Reacció
L’inici de segon període ha deixat clar que l’equip havia entès el camí. S’han apujat les línies defensives i ofensivament el Casademont Zaragoza s’ha encallat i només ha evitat que el Bàsquet Girona escurcés més la renda des de l’encert de la línia de tres punts. Porfirio Fisac s’ha vist obligat a aturar el partit després d’un parcial de 4-0 d’Ike Iroegbu, que ha agafat el relleu ofensiu d’un Maxi Fjellerup que ha tornat molt inspirat. (26-38)
L’escenari ja era diferent. Fins a set faltes han acumulat els visitants en aquest segon període, indicador claríssim del canvi d’energia dels gironins. Només l’encert altíssim del Zaragoza des del triple feia que el Bàsquet Girona no acabés d’acostar-se al marcador. Al final dels primers vint minuts, 45-56. Els dos equips han marxat a vestidors amb la sensació que quedava una segona part molt llarga on podien passar moltes coses.
A la represa, mateix patró
L’inici de la segona part ha estat lluny del que Fontajau esperava. L’equip ha tornat a sortir apàtic i ha continuat arrossegant la llosa de l’encert des del triple, al qual no ha trobat més respostes amb accions properes a la pintura. Els visitants han continuat castigant des de la llarga distància. Amb el desè triple tot just al tercer quart, el Casademont Zaragoza ha estirat la màxima fins als vint punts (47-67). Davant aquest escenari, Moncho Ferández ha buscat reacció demanant el segon temps mort de la segona meitat quan encara faltaven quinze minuts de partit.
De nou, com a la primera meitat, tímida reacció gironina per tornar a acostar al partit fins als 10 punts. Un triple de Spissu sobre la botzina del tercer quart deixava el marcador en una diferència de 13 punts per als gironins, i amb deu minuts per davant. Un escenari complicat, però possible.
Voler i no poder
Els últims deu minuts han tingut de tot, però tota l’estona amb el mateix desenllaç. El Bàsquet Girona ha trobat l’encert des del triple que tant ha trobat a faltar durant el partit, però no ha estat capaç de baixar la renda més enllà dels 7 punts. Molt sòlid el Casademont Zaragoza a l’hora d’administrar l’avantatge sabent patir durant les estones necessàries. Una cistella feta de Geben sol, a sota el cèrcol, per deixar la diferència en 5 punts ha estat l’últim intent de Bàsquet Girona de tornar al partit. A partir d’aquí, el Casademont Zaragoza ha sabut tancar-ho per no patir gens als instants finals.
Imatge de: ACB
Derrota dura per als gironins. El baix encert des del llançament de tres i la versió d’alguns jugadors, molt lluny dels seus màxims, han fet impossible capgirar un partit que des d’un bon inici s’havia posat molt complicat. Els gironins perden la imbatibilitat a Fontajau en aquest 2025 i arribaran a l’aturada en posicions de descens, i amb dues derrotes consecutives que frenen la bona dinàmica que havia tornat la il·lusió a Girona.
Moment per prendre decisions
El 2025 del Bàsquet Girona és molt bo. Malgrat les dues últimes derrotes, l’arribada de Moncho Fernández ha tornat a l’equip a la batalla per la permanència, cosa que semblava molt lluny a finals del 2024.
Aquestes dues últimes derrotes, però, han posat de manifest que ni el millor moment de la temporada de l’equip amaga les carències d’una plantilla amb problemes de planificació. Sergi Martínez i Susinskas estan fent esforços jugant fora de la seva posició, fet que fa que no puguin desenvolupar el seu millor joc. Avui, tots dos han estat superats avui físicament a la posició de quatre. Veurem com avança la lesió d’Yves Pons, però el club té una assignatura pendent a la posició d’aler-pivot.
L’altra assignatura, sense cap dubte, és la dels dos jugadors extracomunitaris. Ni Durham ni Sibandé estan mostrant la versió esperada més enllà de pinzellades en dies puntuals. Veurem quines decisions prendrà el club ara que té gairebé un mes sense partit de Lliga Endesa. El pròxim duel, el dia 2 de març, a Miribilla contra el Bilbao Bàsquet, serà molt important.
